L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont, els alcaldes de Junts i anar a remolc de la ultradreta'

Comencem la setmana amb la notícia que en el Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea de demà (n’hi ha un cada mes), no es debatrà la demanda d’Espanya per fer oficials el català, el basc i el gallec. És Espanya mateixa la que ha decidit no portar-ho a l’ordre del dia de la reunió, perquè la posició d’Alemanya continua sent la mateixa: “Nein!”, i cal la unanimitat per fer el canvi. El canceller conservador Merz fa causa comuna amb el grup popular del Parlament Europeu i del “no” no es mou. El PP espanyol (Dolors Montserrat) no vol donar-li aquest triomf a Sánchez perquè seria reforçar el seu pacte amb Junts.

Tot això, esclar, ho expliquen els conservadors europeus amb l’argument que hi ha temes molt més importants. Sí, és una evidència, però amb aquest argument no es discutiria res que no fos Gaza, Ucraïna o els aranzels de Trump. Sempre hi ha temes més importants, sobretot si tu ets qui decideixes què és important i què no.

Això vol dir que un dels punts que van portar Junts a votar la investidura de Sánchez haurà d’esperar, igual com no avança el finançament singular, la delegació d’immigració o l'amnistia mateix. Això afecta Esquerra, però més Junts, que no s’ha sentit mai formant part de cap bloc d’esquerres al costat de Sánchez, i manté suspesa a l’aire la frase de l’agost de Puigdemont de “A la tardor passaran coses que no han passat mai”. De moment, no ha passat res.

Això en el front espanyol. Interiorment, Junts viu estalonat a les enquestes per Aliança Catalana. I ahir, en una reunió amb el partit, Puigdemont s’hi va referir com una moda:

“Sabem que els pèndols van i venen. I en els darrers temps, fruit de la globalització i l’evolució de les tecnologies de la informació, aquests pèndols es mouen a una velocitat molt ràpida i amb moviments molt dràstics. Cert. I a vegades hi ha la temptació de poder sucumbir a aquestes modes. Hi ha gent que ho fa. Però algú ha de quedar al país que tingui aquesta mirada d’estat, aquesta mirada llarga, aquesta mirada de construcció de la nació que no s’acaba mai i que és permanent”. 

Context per a aquestes paraules: Puigdemont es reunirà avui amb alcaldes de Junts a Waterloo amoïnats pels efectes de l’empadronament d’immigrants en els serveis socials, la multireincidència i, com a derivada de tot plegat, la pèrdua de vots en favor d'Aliança Catalana. I no oblidem que els alcaldes seran els primers que passaran per les urnes, el maig del 2027.

El desplaçament cap a l’autoritarisme conservador no és una moda pendular, és un corrent de fons. Només cal veure com estan Europa i els Estats Units. És una conseqüència de l’empobriment general, de la societat amb la desaparició de classes mitjanes. Una altra cosa és que els partits més grans s’estiguin deixant d’acomplexar per la ultradreta, ben bé com si esperessin l’arribada dels bàrbars i diguessin que no hi ha res a fer. És clar que hi ha coses a fer i tenen a veure amb les lleis, amb la policia, amb els serveis socials i amb el combat amb les mentides i l’odi de la propaganda catastrofista de la ultradreta. Anar amb aquests temes a remolc de la ultradreta és un mal negoci, perquè ja sabem que la ultradreta no té solucions, només té culpables, però sobretot perquè entre l'original i la còpia, la gent sol preferir l'original. 

Bon dia.