L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'De rates a diners amb sobres'

En poques hores el focus ha passat de Mazón a Pedro Sánchez. La carrera política de Mazón, i segurament també la personal, va morir ahir, en directe, apartat de la salutació a les víctimes al costat dels reis d’Espanya i insultat per les víctimes, que li van dir de “rata” en amunt.

Mentre Mazón no dimiteixi la gent no podrà tancar el dol. La seva continuïtat és un insult. És un polític tan acabat que ahir va fer un discurset i, perquè l’aplaudissin al final, el públic eren 160 càrrecs del govern valencià. En aquest discurs va resumir la catàstrofe amb la frase: “Hi ha coses que haurien d’haver funcionat millor”. Què pots esperar d’un governant així?  

L’acte d’ahir al vespre a València va ser tan tens que la presència de Mazón va segrestar el protagonisme de les víctimes i les seves famílies. Un acte amb llàgrimes i insults és un acte molt amarg. Hi va haver paraules de serenitat i les notes cauteritzadores d'El cant dels ocells, però l’únic que flotava en l’ambient ho va dir Virginia Ortiz, que va perdre un cosí. I ho va brodar:

“El nostre veí no és el nostre enemic. La majoria de nosaltres sols volem viure en pau. Però aquesta pau solament és possible en societats que disposen de llibertat, igualtat, dignitat i seguretat. Les inundacions són a Espanya el fenomen natural que més morts provoca. Però no va ser aquest fenomen el causant de la catàstrofe que hem sofert. És qui omet el seu deure, sabent que la seva omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes, qui comet l’acte primigeni que deriva en les seves morts”.

Dilluns que ve, la periodista que estava dinant amb Mazón, Maribel Vilaplana, declararà davant la justícia. 

I dèiem que el focus ha passat avui ràpidament a Pedro Sánchez perquè des de les 9 del matí està compareixent a la comissió d'investigació del Senat (cambra en la qual el PP té la majoria absoluta) i li estan preguntant per la corrupció al PSOE, tenint en compte que l'últim secretari d’organització del partit, Santos Cerdán, és a la presó i l'anterior, l’exministre Ábalos, està imputat.

Formalment, aquesta comissió té importància. A la pràctica, la comissió ha començat amb el pim-pam-pum que ens podíem imaginar. No havia passat ni la primera hora i una senadora ja havia parlat de “govern de corrupció” (aprofitant aquell lapsus de Yolanda Díaz), i Sánchez ha contraatacat dient que aquesta és una “comissió de difamació” i que és “un circ”. I amb això del circ ja ha donat el titular per a tot el dia. Perquè se’n facin una idea, el to d'arrencada ha estat aquest:

Caballero: "Pot aclarir-nos si ha rebut alguna vegada algun pagament en efectiu en el seu partit en sobres? Sí o no? Una pregunta concreta."

Sánchez: "Respecte a la seva pregunta vull dir el següent: el partit socialista és un partit que té un finançament absolutament net, absolutament regular…" 

Caballero: "Sí, però la pregunta era molt concreta." 

Sánchez: "Sens dubte."

President de la comissió: "Jo crec que la pregunta de la senyora Caballero és molt concreta. Entenc que vostè vulgui allargar el temps tant com consideri oportú. Però també l'hi dic: si vostè abusa, com començo a veure que està abusant, em veuré amb la necessitat d’estendre el temps." 

Caballero: "Tornant a la pregunta: sí o no?"

Sánchez: "De manera… Puc respondre-li?"

Caballero: "Sí, és molt senzill. Però amb un monosíl·lab si pot." 

Sánchez: "En primer lloc, em permetrà que agraeixi la imparcialitat del president d’aquesta comissió, és un sarcasme. I en segon lloc…"

President: "Sánchez, senyor Sánchez. No discutirà amb mi, el protagonista avui és vostè."

O sigui que amb la primera pregunta –“Ha rebut diners en sobre, sí o no?”– s'han estat cinc minuts donant-hi voltes. Per cert, que Sánchez ha acabat admetent que sí, que “liquidaven despeses contra factura” pagant en efectiu, la qual cosa no és delicte. Ja dic que la primera hora ha estat un mercat de Calaf, en què Sánchez s’ha sentit en el seu ambient i les ha anat tornant totes. Ahir vam sentir dolor, insults i ràbia. Avui estem sentint desqualificacions i fugides d’estudi. Un soroll que demostra que els interessos generals de la gent fan nosa.

Bon dia.