L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Rearmar-se: això qui ho paga?'

Fins a quatre línies de Rodalies han estat afectades aquest matí. Problemes en l'electrificació entre la Granada i St. Sadurní d'Anoia i incidències en les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils. A Cabrera de Mar als usuaris els han fet baixar del tren i pujar en un altre perquè hi havia un problema amb les portes del tren. El mal que li ha fet l’Estat a Catalunya primer amb la desinversió i ara amb la poca capacitat d’anticipar-se i prioritzar la solució dels problemes és incalculable.

Però mentre el dia ha començat com sempre a Catalunya, a la Moncloa el dia és especial. Aquesta és l'agenda de Pedro Sánchez d’avui:

Té nou reunions entre les 10 del matí i les cinc de la tarda. Ha començat amb Feijóo i després continuarà amb Rufián i Nogueras i tots els grups del Congrés, excepte Vox, als quals no ha convocat. Bildu hi va, i és la primera vegada que algú de Bildu posa els peus a la Moncloa per a una reunió oficial. A tot ells, Sánchez els vol explicar que vol augmentar la despesa militar.

De fet, ahir, Sánchez va confirmar que vol que Espanya gasti en defensa el 2% del PIB. Tard o d’hora alguna d’aquestes decisions passarà per una votació al Congrés, i donada la gravetat de la qüestió Sánchez pot aspirar a tenir els vots del PP.

Sánchez diu que es pot gastar més en defensa sense gastar menys en la resta, perquè compta amb diners de la Unió Europea, que tampoc no ha explicat d’on sortiran els diners. I el problema de rearmar-se és que mai no s’està prou ben rearmat i la cursa armamentista no té aturador, com hem vist durant les dècades de Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Avui, de cada 100 euros que es gasten al món en defensa, gairebé 4 els gasten els Estats Units. I no se senten prou segurs. Si del que es tracta és que Europa dissuadeixi Rússia, que és molt superior en armament nuclear, no hi arribarem mai.

Això sense comptar les derivades d’una cursa d’armament, amb implicacions polítiques, socials i psicològiques llargues i profundes. A qui donarem les noves armes? L’OTAN existeix com fins ara o fins a quin punt podem comptar amb els Estats Units? Els exèrcits europeus s’agruparan en una sola força multinacional? Crearem un exèrcit europeu? Exèrcits formats amb quines tropes? Immigrants professionals? Amb els nostres fills, homes i dones? ¿Tornarem als temps del servei militar obligatori? Vull dir que, a l’hora de preparar la guerra perquè l’altre s’ho pensi dues vegades abans d’atacar-te, se sap com es comença, però no com s’acaba.  

Bon dia.