L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El rumor d'una consulta a Catalunya'
Sánchez mateix diu que el dret d'autodeterminació no és possible. I, amb tot, llegeixes la premsa de dretes de Madrid i creuen que una consulta és possible. Sánchez sap que necessitarà Esquerra i els dos grups bascos per governar i aquesta música sona bé
La cantarella de fons del sorteig de la grossa de Nadal ens fa entrar definitivament en allò que en diem “les festes”, en què queden capgirades les prioritats personals i informatives.
Per això, abans de capbussar-nos en aquest espai de temps en què el món no s’atura però ho sembla, resumim com està la situació. Ahir Esquerra va mostrar molt clarament la continuïtat en l'ús de les seves cartes, és a dir, influència decisiva del seu grup parlamentari a Madrid i construcció d’una majoria d’esquerres a Espanya. “La diferència entre vostès i nosaltres és que nosaltres no els deixarem tirats. I ho fem simplement per dignificar la democràcia, perquè davant de tot, abans que independentistes, som demòcrates. Així que penseu-vos-ho”.
“No els deixarem tirats”, deia Rufián. Minuts més tard, al Parlament, el president Aragonès pronunciava una frase semblant en perfecta coordinació de missatge: “Però nosaltres, a diferència del que van fer alguns, ni ens aliarem amb aquells que en aquests moments estan atacant les decisions del Congrés i del Senat ni mirarem cap a una altra banda. Nosaltres defensarem la causa de la democràcia de Catalunya a tot arreu. Perquè quan defensem la causa de Catalunya també estem defensant la causa de la democràcia. I quan defensem la democràcia, es defensa també la causa de la llibertat de Catalunya. Per tant, nosaltres no mirarem cap a una altra banda, però evidentment continuarem sent exigents i avançant en la resolució del conflicte polític, que s’acabarà també amb democràcia votant lliurement el futur polític de Catalunya”.
“No mirarem cap a una altra banda”. Sumin a això que demà Esquerra facilitarà l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona, que governen els comuns de Colau i els socialistes de Collboni, i que, per més que ara el PSC estigui fent gruar Aragonès, és més que probable que acabi donant suport als pressupostos de la Generalitat, i el resultat és que Esquerra, amb una majoria molt precària al Parlament, reprodueix, a la catalana, la conformació d’una majoria progressista, fins que les eleccions els separin (temporalment).
Aquesta és la foto del present. I la del futur? Tornem a la part final de la intervenció del president Aragonès: “Continuarem sent exigents en la resolució del conflicte polític, que s’acabarà també amb democràcia votant lliurement el futur polític de Catalunya”.
O sigui Esquerra a la taula de diàleg no ha obtingut l’amnistia, però sí la reforma de la sedició i la malversació. I Sánchez mateix diu que el dret d'autodeterminació no és possible. I, amb tot, llegeixes la premsa de dretes de Madrid i creuen que una consulta és possible, sobre alguna altra mena d'encaix a Espanya o una consulta no vinculant. D’aquí que ja fa unes setmanes Esquerra va començar a parlar de majories per guanyar un referèndum. Insisteixo que no estic parlant del referèndum sinó d’alguna mena de consulta. Sánchez sap que necessitarà Esquerra i els dos grups bascos per governar i aquesta música sona bé.
Que tinguem un bon dia.
