L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sánchez salva el càrrec, però perd la cara'

Avui és el dia. Pedro Sánchez ha començat la sessió a les nou del matí i ha llegit un discurs de tres quarts d’hora. Com era previsible, ha presentat un pla ambiciós per lluitar contra la corrupció en la contractació pública. Diu que l’ha pactat amb l'OCDE i que ha agafat idees d’alguns partits, sobretot de Sumar. I quines mesures incorpora el pla? Doncs les imaginables: una agència antifrau, transparència, compliance, controls aleatoris de patrimoni de polítics, protecció per als alertadors que denuncien casos de corrupció, creació de jutjats especialitzats, prohibició de vint anys d’accés a contractes públics a les empreses condemnades per corrupció i recuperació dels béns robats, inclòs el decomís preventiu de béns robats sense esperar que hi hagi condemna judicial.

Les mesures semblen òbvies. Però, amb quin to ho ha dit, tot això? Ha pensat a dimitir i convocar eleccions? Aquí ho tenen resumit en 49 segons:

“Avui vinc a assumir la meva responsabilitat i a proposar mesures perquè no torni a passar”, “soc un polític net d’un partit exemplar”, creure que Cerdán era “una persona humil va ser el meu error”, “em vaig equivocar”, “aspiro a recuperar la confiança dels meus socis d’investidura”... Fins i tot ha recordat el compromís del PSOE per abolir la prostitució. Quan ha acabat la primera intervenció, Yolanda Díaz també l’ha aplaudit.

El PP l’ha deixat dir, pràcticament no l’ha interromput. Ha deixat que Sánchez es pengés amb la seva pròpia corda perquè Feijóo ha fet una intervenció duríssima, des de la primera frase:

“No ho pot dissimular, no hi ha maquillatge que tapi que vostè és un polític destruït. Muntant numerets de xai degollat. Vostè està com està perquè ha demostrat ser un frau. I el que l’està matant és que ara ja ho sap tothom. Sempre he dit que aquesta legislatura va néixer d’una transacció corrupta. Poder per impunitat, però avui sabem que la corrupció va ser també l’origen de tot. De la seva arribada al partit socialista amb primàries que sembla que va falsejar, de la moció de censura que va comprar i del seu govern que ha robat”.

Feijóo ha estat dur amb Sánchez i amb els partits que no el deixen caure. Ha dinamitat un pont (si en quedava algun) amb el PNB, quan els ha preguntat si “viuen subvencionats?” I ho ha reblat amb un: “Qui els ha vist i qui els veu”. 

Sánchez es planteja aguantar fins a l’agost i empalmar fins al setembre perquè, qui dia passa, any empeny. Som on érem: les mesures anunciades avui són correctes. Però per a Sánchez, que va arribar a la presidència quan la corrupció del PP va ser insuportable, són mesures que arriben tard i que no esvaeixen la seva responsabilitat en el descontrol d’Ábalos i Cerdán.

Bon dia.