L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El sopar dels indepes'

Ahir, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió va oferir uns resultats que semblen del tot probables, perquè pronosticaven una pujada significativa de la ultradreta a Catalunya:

Aliança Catalana passaria de 2 a 10 o 11 diputats. I Vox passaria d’11 a 12 o 14. Dic que resultats com aquests semblen factibles perquè és probable que vostès hagin viscut una escena semblant: reunió d’amics indepes que diuen que votaran Orriols perquè és l'única que s’atreveix a dir que ja n’hi ha prou d’immigrants delinqüents, o que s’emporten totes les ajudes socials, o que els musulmans són uns masclistes.

Avui he escrit que ni Vox ni Aliança Catalana tenen solucions als problemes del país, que el que tenen són culpables (els immigrants) i, en el cas de Vox, són enemics de la nació catalana.

És veritat que els grans partits tampoc van sobrats de solucions, però que segur que llançar-nos els uns contra els altres amb violència física o verbal no ens portarà mai res de bo, perquè sabem per la història que el feixisme es basa en la violència.

Un lector em pregunta: "I què hi podem fer, Antoni?" 

Jo diria: primer de tot, no deixar-se bressolar i no cedir a la dolça metzina de quedar-se a gust pel senzill procediment d’identificar un culpable de tot. És massa fàcil, és tan fàcil que és covard.

Cal ser conscients que aquests discursos de l’odi, que en el fons són discursos de la por, perquè tinguem por dels altres, ens destrueixen com a societat perquè maten la confiança imprescindible per conviure. Són discursos que formen part d’un discurs global, el de Trump, el de la ultradreta, per controlar la democràcia amb mesures d'excepció, on els drets són suspesos. Discursos regats amb molts diners.

Posem-hi empatia: què faries tu si al teu país només hi hagués misèria i sabessis que a Europa hi ha prosperitat? Què van fer els nostres pares o avis, o és que ningú té immigrants o refugiats entre els seus avantpassats?

I, si parlem del cas de Catalunya, és clar que la immigració ha generat problemes perquè hem passat de sis a vuit milions d’habitants en vint-i-cinc anys. I ni tenim estat propi ni el finançament adequat per enfortir la sanitat o l’educació o els serveis socials o la llengua. 

I ens passa una altra cosa: l'independentisme va ser una raó per viure, una il·lusió en la qual creure, un projecte al qual molta gent va sumar-se. Allò no va anar bé, per la repressió violenta de l'Estat i per l'autodestrucció dels partits independentistes, que encara dura. Això també surt a l'enquesta del CEO. Pregunta quins són els principals problemes dels catalans i fixint-s’hi: el primer (21%) és l’accés a l’habitatge i la immigració és el tercer (amb el 9%). I quin és el segon? La insatisfacció amb la política (14%). Socialistes, Junts, Esquerra, Comuns, espavileu perquè la vostra falta de solucions, la incapacitat per arribar a acords, el no dir les coses pel seu nom, l’eternització del problemes, la corrupció, també estan enviant gent a la ultradreta a raig.  

Bon dia.