Si les previsions del darrer Baròmetre del CEO s'acomplissin per la banda alta de la forquilla, i es donés el cas que Vox obtingués 14 diputats al Parlament de Catalunya, i Aliança Catalana 11, la seva suma (les extremes dretes sumen, encara que una es digui espanyolista i l'altra es declari independentista) seria de 25 diputats, és a dir, un 18,5% de la representació a la cambra. Quasi un vint per cent de diputats ultranacionalistes és un percentatge que alguns trobaran escàs en comparació amb els Parlaments d'altres països (l'extrema dreta és tercera força a Espanya i a Alemanya, segona força a França i directament governa a Itàlia), però en qualsevol cas és un percentatge preocupant.
Cal també tenir en compte la sòlida posició aconseguida pel PP a Catalunya, amb una forquilla que només vacil·la, en aquest Baròmetre, entre els 14 i els 15 diputats: una altra força, per tant, de dreta extrema (per molt absurdament simpàtic que alguns el trobin, les disputes d'Alejandro Fernández dins del PP no són causades per visions polítiques contraposades, sinó per lluites intestines de poder). La suma de PP i Vox és automàtica, i és més fàcil que AC arribés a sumar també amb ells (per damunt del seu patriotisme espanyol o català, que és fals, els uneixen els discursos d'odi contra els immigrants) que no pas amb el bloc independentista, on AC és incompatible amb ERC i la CUP. Se suposa que també són incompatibles amb Junts, tot i que s'haurà de veure què passarà a molts municipis, quan una batlia o altra pugui estar o deixar d'estar en mans de Junts en funció dels vots o les abstencions d'Aliança Catalana. No només municipis: també les Diputacions i fins i tot la mesa del Parlament poden arribar a dependre dels vots d'Aliança Catalana. La presidència de la Generalitat, d'acord amb les previsions del Baròmetre, de moment no, però també podria arribar a passar. En qualsevol cas, quan es plantegin determinades situacions aritmètiques, es veurà fins a quin punt són o no són excloents determinades sigles i discursos, i també altres coses interessants, com on queda la clàssica distinció entre l'eix ideològic i l'eix nacional a la política catalana.
Que Vox i (sobretot) Aliança Catalana siguin, amb diferència, els partits amb millors expectatives electorals és degut a una diversitat de factors, però n'hi ha dos que semblen clars. Un, que els partits independentistes hagin dedicat els seus esforços i energies a destruir-se entre ells durant set anys, fins a perdre la majoria al Parlament, sens dubte ha ajudat decisivament a crear l'espai on s'ha congriat AC. I dos, que s'hagin normalitzat discursos pseudopolítics que es presenten pomposament com a aportacions intel·lectuals però que no són més que xerrameca ressentida, en què les frustracions personals es confonen amb les col·lectives, sens dubte ha alimentat el trumpisme del senyor Esteve, els fatxets a la catalana. Doncs aquí els teniu. No serveixen per a res, però són òbviament nocius per a tot allò que tan solemnement diuen defensar.
