El mes més gris a Barcelona en 54 anys

BarcelonaS'ha acabat el març amb pluges, molt de vent i migdies freds, però si per alguna cosa ha sigut excepcional el mes ha sigut per la manca de sol. L'Observatori Fabra de Barcelona ha fet oficial que al Tibidabo no hi havia hagut un mes amb tan poques hores de sol com a mínim des del 1968. Aquest mes de març se n'han comptabilitzat 81,2, dada que supera l'anterior rècord del novembre del 1980, en què n'hi va haver 83. Altres mesos amb poques hores de sol havien sigut el gener del 1996 (95,1) i el desembre del 1996 (98,8).

El rècord és especialment espectacular si es té en compte que el març no és habitualment cap dels mesos de l'any amb menys hores de sol. De mitjana, al març el Fabra té 188 hores de sol; és a dir, que aquest mes n'hi ha hagut un 56% menys de les que hi sol haver. Febrer, gener, desembre i novembre acostumen a tenir menys hores de sol, i al desembre de mitjana n'hi ha 156. Curiosament, venim d'un hivern que ha sigut extremadament assolellat. Al gener hi va haver 247,3 hores de sol al Fabra, més del triple que el març.

Una altra cosa que se sol fer en aquests casos és la comparació amb una ciutat habitualment més grisa com Londres. Al març a la capital anglesa acostuma a haver-hi 124 hores de sol, moltes més de les que hi ha hagut aquest mes a Barcelona. Al febrer sol haver-n'hi 78, de manera que es pot dir que aquest març a Barcelona ha sigut com un mes d'hivern a Londres pel que fa a insolació.

La manca de sol no ha sigut important només a Barcelona. Agafant dades de 25 estacions del Meteocat, la secció de meteorologia de l'ARA ha trobat que l'anomalia d'irradiació solar global del mes ha sigut del -38%, una dada que per si sola no diu gran cosa però que agafa una dimensió de clara excepcionalitat si es té en compte que amb dades des del 2009, el mes en què hi havia hagut més manca de llum del sol fins ara havia sigut el gener del 2010, amb una anomalia del -22%. El gràfic és molt útil en aquest cas per veure com ha sigut d'estranya la manca de llum solar d'aquest mes de març.

El mètode: heliògraf i piranòmetre

La quantitat de llum del sol que rebem es mesura habitualment de dues maneres. La clàssica és mitjançant l'heliògraf, un instrument analògic que està compost per una bola de vidre, darrere la qual hi ha una banda metàl·lica que cal ajustar i orientar correctament segons la latitud. La bola de vidre fa que, en travessar-la, la llum del sol augmenti enormement el seu poder calorífic, fins al punt que té la capacitat de cremar una banda de cartó. Cada dia es posa un cartó diferent en la banda metàl·lica de l'heliògraf, i segons el tros que queda cremat es pot saber les hores de sol que hi ha hagut.

Actualment, la llum del sol es mesura també amb altres aparells com el piranòmetre, que permet saber no només de forma binària si fa sol o no, sinó quina quantitat de llum arriba. Les primeres dades que us hem presentat a l'article s'han obtingut amb el sistema clàssic, les segones amb piranòmetres de les estacions del Meteocat.