L’ENTREVISTA

NÚRIA SOLÉ: “A ‘Els matins’ he descobert altres maneres d’acostar-me a l’actualitat”

Periodista

La periodista Núria Solé, nascuda el 1977 a Tarragona, ha sigut gairebé una dècada una de les cares dels informatius de TV3. Des del mes de setembre copresenta amb Lídia Heredia Els matins, el magazín matinal de la televisió pública catalana. Solé va començar la seva carrera a la ràdio, a la Cadena SER, després va presentar l’informatiu Info K i va ser l’encarregada de donar la benvinguda al canal de notícies 3/24, en el qual va treballar abans de passar al Telenotícies de TV3.

Troba a faltar el Telenotícies ?

No. Em va saber greu deixar els informatius perquè estava molt a gust en un equip consolidadíssim. Ho tenia molt per la mà i em va costar.

Però...

A Els matins he descobert altres maneres d’acostar-me a l’actualitat, aprofundir més en els temes, amb més elements, i pots jugar amb nous formats. Estic aprenent moltes coses del directe, com més tècniques d’improvisació. Aquests mesos estan sent un màster.

Quines diferències hi ha entre el Telenotícies i Els matins ?

Al TN estàs sis o set hores per preparar-ne una de programa, que ha de sortir perfecte. A Els matins t’hi poses dues hores abans, fas tres hores de directe, que aprens que no pot sortir perfecte, i després comences a preparar el de l’endemà. Calen més recursos per reaccionar.

¿Algun moment difícil aquests mesos?

En directe no recordo res. Però sí molts nervis a les hores prèvies: llegint diaris, escoltant informatius, preparant guions... Quan entro al plató em relaxo. És com quan després d’estudiar entres a fer un examen. El bagatge de tants anys de televisió ajuden, d’ençà que el 2001 vaig començar amb l’ Info K. Després vaig assumir nous reptes, però de mica en mica adquireixes més recursos i eines.

Què ha agafat de la seva predecessora a Els matins , l’Helena Garcia Melero?

Mai he tingut cap referent en la meva carrera. M’agrada molt com ho fan alguns conductors de la casa i d’altres cadenes, però intento no assemblar-me a ningú, i, davant la càmera, xerrar com sé fer-ho. Vaig escoltar molt agraïda els consells que em va donar l’Helena però mai pretendré ser ella. Els que em van escollir per presentar Els matins ho van fer per ser com sóc.

Els seus inicis són a la ràdio.

Sí. I m’agradaria tornar-hi. A la Cadena SER vaig aprendre la professió. Eren moltes hores, poc sou, però també m’ho passava molt bé. Ho compaginava amb els últims cursos de la carrera de periodisme a l’Autòmoma. La ràdio té màgia. Amb la veu i el micro en tens prou. A la televisió tot es complica. No descarto tornar a fer ràdio.

I en el futur què més li agradaria fer?

M’agradaria treballar al 30 minuts, per exemple. Agafar un tema i aprofundir-hi. O un programa d’entrevistes o un debat. Hi ha molts formats per treballar si vols fer periodisme i els reptes els has d’agafar com et van venint.

Quina és la salut dels mitjans públics catalans?

A mi mai ningú m’ha vingut a dir que digués una cosa o no en digués una altra. No he rebut cap mena d’ordre d’aquest tipus. La televisió i la ràdio públiques catalanes són els mitjans més controlats que hi ha, des del Parlament, amb comissions de control amb tots els partits representats. El control és lògic, perquè som un mitjà públic i hem de ser plurals i rendir comptes amb tots els ciutadans.

¿Tarragona està ben tractada des dels mitjans públics?

Entenc la reivindicació que les comarques tarragonines han de sortir més a TV3 i trobo a faltar que es posi més el focus en temes del territori. També a Lleida o Girona. Però a Televisió de Catalunya hi ha delegacions i desconnexions territorials i, a més, hem de tenir en compte que Barcelona és la capital i a l’àrea metropolitana és on viu més gent i hi ha els principals centres de poder polític i econòmic. Però hem de ser capaços, com a mitjà públic, de buscar l’equilibri territorial i arribar a tot arreu.

Més continguts de

El + vist

El + comentat