Rodalies, ensenyament, sanitat, pagesia, pescadors, autònoms… Qualsevol podria pensar que estic enumerant sectors sense cap relació entre ells, però la realitat és ben diferent. O bé no funcionen com haurien de funcionar, o bé estan en vaga i mobilitzant-se perquè ja estan farts de la situació que viuen.
L’altre dia, parlant amb una professora que feia vaga, li vaig fer la pregunta del milió: per què no convoquen una vaga general? La seva resposta va ser clara: cadascú mira per ell. I això em va fer reflexionar. D’una banda, considero que té raó; ens hem tornat profundament individualistes. De l’altra, també penso que potser no interessa a qui organitza aquestes mobilitzacions que el malestar esdevingui transversal.
Una altra imatge que em va venir al cap és la de la granota dins d’una olla a foc lent. L’aigua s’escalfa a poc a poc i la granota no percep el perill fins que ja és massa tard. Potser a nosaltres ens està passant el mateix: ens estem cremant i gairebé no ho notem.
De debò no ens hem adonat que alguna cosa no funciona? Que el malestar és generalitzat? Que molts dels nostres dirigents no semblen vetllar pel bé comú? Què més ha de passar perquè ens despertem i omplim els carrers?
La situació comença a ser insostenible. I, tot i així, encara pot empitjorar. Si hi ha algú que no ho veu, potser hauria de començar a qüestionar-se què està passant al seu voltant.
