Encara podem recordar el temps en què l’analfabetisme no era estrany i l’accés a la universitat, un privilegi. Avui, el nivell educatiu global ha millorat molt, però això no vol dir que sigui el que necessita la nostra societat per avançar. Les comparatives internacionals són preocupants, però les evidències internes també ho són, o més. No servirà de res impulsar polítiques econòmiques si no es reforça i millora el sistema educatiu.
Ens trobem davant d’un problema profund, que no es pot simplificar ni resoldre amb un paquet de mesures immediates. És fruit de dècades i requerirà temps i esforç constant per redreçar-lo. M’agafo a una de les manifestacions per estirar-ne el fil: més del 40% dels aspirants suspenen les proves d'aptitud per ser mestre, les PAP (ARA, 14/05/2024). I ha estat així en les 8 edicions: globalment, un 40% les han suspès. Les proves són molt elementals (comproveu-ho: entreu al buscador “exàmens PAP”) i una proporció tan elevada i sostinguda de suspensos fa preocupar pel nivell dels aspirants a mestre, però sobretot, pel d’alguns dels mestres formats anys enrere, quan aquestes proves no eren obligatòries. Som davant d’un cercle viciós que no es pot trencar només per un punt. Cal atacar-lo en tots els àmbits implicats. A la universitat, s’ha d’incrementar el nivell d’exigència tant en l’acreditació del professorat com en els graus d’educació, reintroduint matèries obligatòries amb contingut científic i humanístic. La conselleria responsable d’educació ha d’incentivar un desenvolupament professional que reconegui la qualitat i l’impacte. Els centres educatius haurien de reduir el fraccionament del coneixement i posar major èmfasi en l’eliminació dels dèficits que les PAP posen en evidència, molt particularment en la prova de lògica i matemàtica.
