L’escenari de la Sang
Fa unes setmanes que, com també va passar a Tarragona, a Reus viuen temps convulsos a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, més coneguda com la Sang de Reus. D’abandonaments, despropòsits, dimissions, comissaris delegats, claus i panys, octavetes i obres, aquest conflicte ha arribat a les capçaleres mediàtiques de tot el país.
L’escenari i protagonista d’algunes d’aquestes accions és el temple i seu de l’organització: l’Església de la Puríssima Sang. Església que està tancada des del cessament de la junta anterior per tasques de fumigació primer i actualment per obres.
Tot això són notes al peu de pàgina dins la llarga història d’una de les entitats més antigues de Reus i de casa seva. Una església que no va ser la primera llar de la Sang, ja que als inicis aquesta funció la va fer la prioral de Sant Pere. No fou fins al 1577 que va començar la construcció d'una petita església fora muralla, davant l'hospital, vora el camí de Valls, a l’actual plaça de la Sang.
Aquella petita capella renaixentista va refer-se ja al segle XVII i, cap al XVIII, va causar una renovació total fins a l’actual temple. En menys de 30 anys –i aviat en farà 300– la Sang estrenava una nova casa. I sí, diem casa, ja que al llarg de la seva història l’església recollí més que els seus fidels o congregants: acollia les sales de govern, reunió, emmagatzematge i pregària de l’entitat.
Al segle XIX la Sang passà a ser una de les esglésies parroquials de Reus. Augmentant la seva faceta pública i consolidant la devoció ciutadana a la seva imatge titular. Una consideració que la convertia en blanc al llarg de revoltes, bullangues i guerres; com va ser el cas de la Guerra Civil. Restaurada als anys 40 per l'arquitecte municipal de Reus Antoni Sardà i el vallenc, arquitecte, deixeble de Gaudí i expert en barroc català, Cèsar Martinell.
La seva estructura és força simple, d'una sola nau –de 9,30 m d'alçada– amb capelles laterals aprofitant els contraforts, amb absis semicircular amb capelles a banda i banda. La coberta és en dues aigües i a dos nivells en la nau principal. Les vuit capelles laterals presenten coberta a una sola vessant. Als peus de la nau hi ha un cor alçat. L'estructura de la coberta és feta de bigues de fusta que es recolzen sobre arcs faixons de mig punt de 8,80 metres de diàmetre. Les capelles laterals tenen voltes de creueria. Les capelles laterals s'obren a la nau principal mitjançant arcs de mig punt sobre pilastres.
La història de la Sang és també la història d’un patrimoni que Reus ha sabut preservar –malgrat guerres, incendis, tensions i oblit–. Les obres actuals són una oportunitat més per garantir-ne el futur. Perquè, més enllà de qualsevol conflicte puntual, el temple és un testimoni col·lectiu que mereix continuar viu, visitat i estimat per generacions que encara han de venir.
