Aquest 2026, les empreses i les marques personals ho tenen tot a un clic de ChatGPT: plans de màrqueting, contingut infinit per a xarxes socials, opinions, idees... Feina feta en un pim-pam. Tot sembla fàcil, ràpid i resolt.
Doncs no. Ho tenen tot… menys jerarquia interna, claredat i intenció.
I sense això, només hi ha soroll. Un soroll constant que no construeix valor real ni posicionament.
Perquè produir no és pensar. Comunicar no és tenir criteri. I dir moltes coses no vol dir que res que importi. Quan tot és possible, el que realment escasseja és la capacitat de DECIDIR.
On ha quedat la capacitat d’anàlisi, l’autocrítica i la coherència?
On és el criteri per podar allò que no aporta, el redundant, el que sona bé, però no diu res i el que no sona a tu? Qui decideix què s’ha de dir i, sobretot, què no s'ha de dir?
No hi ha res que generi més rebuig que llegir algú a les xarxes socials que sembla sòlid, segur i contundent i descobrir, en el cara a cara, que té una altra personalitat. Aquí ChatGPT no pot salvar-te. A la vida real no hi ha prompts que sostinguin allò que no és autèntic ni creïble. I sense autenticitat no hi ha confiança. I sense confiança, no hi ha elecció.
Així que si utilitzes intel·ligència artificial –jo també la utilitzo– recorda utilitzar també la teva intel·ligència natural i la intuïció que et ve de sèrie. Pensar, dubtar, revisar, descartar i decidir què sí i què no continua sent una responsabilitat humana.
La intel·ligència artificial no ha vingut a substituir el pensament humà, sinó a accelerar processos, alliberar temps i, sobretot, a exigir una cosa que no es pot automatitzar: criteri, consciència i responsabilitat sobre allò que es construeix.
Quan tothom pot fer-ho tot amb un sol clic, la diferència ja no és l’eina. La diferència és la veritat que ets capaç de sostenir.
