Una segona vida per a la primera catedral del vi de Cèsar Martinell

Rocafort de QueraltAl poble de Rocafort de Queralt no hi ha gaire moviment. Al bar Mircla, l’únic en tot el poble, hi ha dos motoristes que s’acaben el tallat, i un parell de carrers més amunt una família descarrega la llenya d’un remolc per preparar-se per a l’hivern, que ja ha fet una primera aparició. El sol escalfa tímidament un banc de la plaça de l’Església i allà són ells, els avis del poble, fent petar la xerrada. Parlen de la campanya de vacunació, del preu de les olives i del projecte que Cellers Domenys té previst per a aquest poble. "Aquí volen fer un Espai Barça", diu fent broma Pep Rovira, viticultor de tota la vida. I és que rere la joia modernista del celler de Rocafort de Queralt s'està coent un projecte majúscul.

A principis de segle XIX, els agricultors d’aquest poble, units en un sindicat agrari, van encarregar un celler nou a un jove arquitecte que es deia Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973). Només feia un parell d’anys que tenia el títol, però ja havia fet la brillant ampliació d’un celler a Alió (Alt Camp) i als pagesos no els va passar per alt. A més, Martinell tenia un mestre que el guiava: Antoni Gaudí. En aquella època, aquest poble no era tan tranquil: en lloc dels 260 habitants que hi viuen actualment, a Rocafort de Queralt hi residien unes 700 persones, i moltes es dedicaven a la vinya. Volien un celler que els permetés fer tot el procés del vi i, a més, havia de tenir un espai diàfan per poder-hi emmagatzemar el màxim nombre de tines. I tot això amb el mínim cost possible. La solució de Martinell va consistir en usar maons –el material d’obra és econòmic– i en ser capaç de sostenir l’estructura amb uns arcs diafragmàtics que donaven una gran amplada a la nau. Aquests arcs permetien a Martinell estalviar-se grans parets de càrrega a cada banda i guanyar així més espai. I, estèticament, és monumental.

"El maó artísticament ben col·locat donava un resultat extraordinari", destaca Raquel Lacuesta, deixebla i biògrafa de Martinell. Lacuesta explica que, mentre feia el projecte, Martinell li va preguntar a Gaudí: "Vostè creu que aguantarà?" El mestre li va respondre: "Tranquil, Martinell, que li anirà molt bé". Més de 100 anys després es pot afirmar que tenia raó. Encara no havia acabat aquest celler i ja tenia nous encàrrecs (a Pinell del Brai i Gandesa), i l’experiència assolida a Rocafort de Queralt va ser clau per a les obres posteriors, tot i que l'arquitecte vallenc sempre volia innovar. "No repeteix perquè fa els projectes amb molts dibuixos i comptant amb la saviesa del pagès i dels enòlegs. Sempre millorava... Perquè ventilés millor, perquè hi penetrés bé la llum... Jugava amb el color", explica Lacuesta.

Un espai per divulgar Martinell

A la vora del cinquantè aniversari de la mort de Martinell (19 de novembre de 1973), el Celler Domenys, que és la cooperativa propietària de l’edifici modernista, ha fet públic un projecte que preveu la restauració total del celler de Rocafort de Queralt per convertir-lo en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte. Un segon objectiu és que tingui també en compte la història del cooperativisme i que inclogui diferents activitats enfocades a atraure l’enoturisme.

El 14 de juliol, la cooperativa ja va crear la Fundació Domenys amb aquest objectiu i va signar un conveni amb la família Martinell, a partir del qual es comprometien a "recuperar, inventariar i estudiar el llegat de l'arquitecte i divulgar-lo des del celler". La família, que està esperançada amb el projecte, ja ha cedit a la fundació les primeres peces de l'arquitecte, com l'escriptori i el despatx des d'on treballava i rebia les visites, segons explica Lluís Roig, gerent de Cellers Domenys.

En total, a Catalunya hi ha una cinquantena d’edificis fets per Martinell, vuit dels quals són considerats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN). Existeixen visites guiades de la seva obra per comarques, organitzades pels diferents consells comarcals o per les mateixes cooperatives, però no hi ha cap espai museístic on poder veure tots els seus treballs, incloses les seves publicacions. Aquest és el buit que volen omplir tant la família com Cellers Domenys. "Volem crear un espai Martinell per exposar i divulgar tota la seva obra, arquitectònica i literària; centralitzar la seva obra i divulgar-la", explica Roig.

Atractiu turístic

El net de l'arquitecte, César Ramírez Martinell, ha expressat al diari ARA el seu compromís amb el projecte: "Només podem aplaudir i donar suport en tot allò que sigui necessari". Des del seu punt de vista, "el patrimoni arquitectònic i monumental del llegat de Martinell a les cooperatives agràries està desaprofitat".

El celler de Rocafort de Queralt es va construir l'any 1918 i, posteriorment, es van fer dues ampliacions: una el 1936 i l'altra el 1948. Ara mateix, en aquest espai hi ha una petita agrobotiga, i es fa també la segona fermentació que necessita el cava, segons explica Oriol Llordes, l'encarregat dels cellers de la Conca de Barberà de Domenys. Bona part de les tres naus, però, estan buides. En tot aquest espai, segons el projecte dels seus impulsors, a més del centre d'interpretació, s'hi podria tornar a elaborar vi, i encara quedaria lloc per tenir una sala d'actes i poder fer formació, visites guiades, concerts, presentacions i, potser a la llarga, comptar fins i tot amb algun restaurant.

"Aquest projecte s'ha d'explotar a nivell de país. Ni la Rioja ni Bordeus poden competir amb això. Podem ser el primer destí enoturístic del món perquè tenim vi i arquitectura d'aquesta qualitat", diu Cèsar Ramírez.

Per tirar endavant tot aquest projecte, Cellers Domenys ha demanat subvencions a diferents institucions i està esperant resposta. "Amb els diners que dona la vinya, no es pot tirar endavant", explica Roig. En els últims anys, ja han anat fent millores al celler, també amb ajudes de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona. La cooperativa ha comprat els terrenys de l'entorn i, si són capaços de seduir les administracions, a la llarga voldrien tornar-hi a plantar vinya i construir al bell mig un nou celler –aquest més funcional– per als pagesos de l'entorn.

Fusió de cooperatives

Els impulsors de donar una segona vida a la primera Catedral del Vi de Cèsar Martinell són Celler Domenys, una cooperativa que va néixer l'any 1917 a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès). L'any 2005 va impulsar una sèrie de fusions amb altres petites cooperatives "per unir esforços i sinergies", segons explica Roig. En aquest temps han aconseguit una unió de set cooperatives repartides pel Baix Penedès, la Conca de Barberà i l'Alt Camp. Sumen 600 socis que tenen conreades 3.000 hectàrees, 2.600 de vinya i 400 d'oliveres. Els seus vins i caves, comercialitzats sota el nom Domenio, han rebut diferents reconeixements, un d'ells la medalla d'or de Vinari pel cava Tres Naus Brut Rosat.