La sequera dobla la protecció del riu Siurana

ReusEls ecologistes que fa anys que s'oposen al transvasament del riu Siurana (Priorat) han aconseguit en els dos últims mesos tres victòries molt importants, fins i tot històriques, però totes amargues. La més rellevant de totes és la que ha permès que, després de moltes pressions (han arribat a demanar ajuda a la Unió Europea), s'hagi doblat el cabal mínim que ha de portar el riu Siurana, que fa més de 70 anys que veu com la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes en va traient aigua. Des de mitjans de febrer, el cabal ecològic d'aquest riu ha de ser de 54 litres per segon. Si no baixa prou aigua per garantir aquest cabal, no se'n pot treure ni una sola gota. Des del 2001 fins ara, el cabal mínim fixat per a aquest riu ha estat de només 20 litres d'aigua per segon.

A més, a conseqüència de la dràstica sequera que colpeja Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha ordenat suspendre temporalment el transvasament del riu, just a l'inici de la temporada de reg dels pagesos. Aquesta mesura no s'havia pres mai fins ara, amb l'excepció de l'agost passat, quan en ple estiu l'ACA va suspendre el transvasament per tornar-lo a autoritzar a la tardor. "Tot això s'ha aconseguit a còpia de querelles i de veure com s’asseca el riu", denuncia Andreu Escolà, membre del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i d'Ecologistes en Acció. Escolà valora les victòries, però està decebut pel moment en què arriben: "Ha calgut una nova sequera perquè reaccionin i augmentin la protecció del riu", lamenta.

La tercera victòria és judicial i afecta directament aquest activista: la magistrada ha desestimat el recurs que havia presentat la Comunitat de Regants contra l'arxivament d'un cas que implicava dos ecologistes, un dels quals Escolà, pel presumpte robatori d'una placa de l'embassament de Riudecanyes. Els activistes, però, no poden cantar victòria, perquè la Comunitat de Regants encara pot tornar a recórrer i perquè queda pendent una segona causa oberta per la qual demanen per a ells tres anys de presó.

54 litres per segon

Sigui com sigui, la batalla que lliuren des de fa anys els moviments ecologistes (que volen que el riu baixi amb més aigua) i la Comunitat de Regants (que és la propietària dels embassaments i reclama l'aigua com a seva) ha fet un gir molt important amb la modificació del Pla Hidrològic Nacional (PHN) aprovada aquest febrer pel ministeri de Transició Ecològica, i que implica doblar el cabal ecològic del riu. "La Generalitat s'amagava i hem hagut d'aconseguir aquesta protecció des de Madrid, a través d'Ecologistes en Acció", critica Escolà.

Es dona la circumstància que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, que depèn de l'Estat, és responsable del cabal ecològic del riu, mentre que l'ACA és qui ha de vetllar per la seva gestió ambiental. Tot i així, va ser l'ACA qui l'any 2001 va arribar a un acord amb la Comunitat de Regants a partir del qual es fixava que el cabal del riu no podia ser inferior a 20 litres per segon, una quantitat "ridícula" per als ecologistes que ha acabat provocant "uns danys ambientals inqüestionables". Aquest acord també fixava que el pantà de Riudecanyes (que obté aigua del riu Siurana) havia de donar cada any 200.000 m³ d'aigua a les quatre poblacions de l'entorn: Poboleda, Gratallops, Porrera i Torroja, totes elles al Priorat. "Els van fer la canalització a canvi de quedar-se amb tota l'aigua. I el riu s'està morint des del 2001, arran d'aquell acord", denuncia Escolà. L'increment del cabal a 54 litres per segon suposa "un pas endavant en la protecció dels ecosistemes fluvials mediterranis i inicia la correcció d'un greuge hídric importantíssim a la conca del Siurana", segons Ecologistes en Acció, que reclama ara que es vetlli pel seu compliment.

"Serà un desastre"

Qui no comparteix la mesura conservacionista de l'Estat és la Comunitat de Regants. El gerent dels regants, Miquel Àngel Prats, lamenta que "si no hi ha una pluja torrencial" ja no podran fer servir l'aigua del riu, perquè entre la sequera i el nou cabal mínim no hi haurà prou aigua. "Tal com està la situació, els embassaments ja no podran donar aigua. Serà un desastre", conclou. Prats representa la comunitat de propietaris que fa molts anys van finançar tant el pantà de Siurana com el de Riudecanyes. Dins d'aquesta comunitat, que en té els drets fins al 2060, hi ha ajuntaments petits i grans, com el de Reus, molts pagesos i també alguna indústria. A cada soci li correspon una quantitat d'aigua i paga en funció de la que utilitza. "Ara ens haurem de buscar la vida i els pagesos patiran molt. Els avellaners no aguantaran sense aigua", lamenta. Prats confia que el 2027, quan està prevista una nova revisió del PHN, es torni a disminuir el cabal del riu.

El pantà de Riudecanyes (Baix Camp) va entrar en funcionament el 1949 i, des d'aleshores, pren l'aigua del riu Siurana (Priorat) a partir d'un assut que desvia l'aigua per un canal construït també per la mateixa comunitat de propietaris. De seguida van veure que la seva capacitat (5,3 hm³) no era suficient i van decidir fer un altre pantà dalt de tot del riu. Per finançar el nou embassament, els propietaris comptaven amb la participació de l'Estat, però els diners no van arribar i va ser aleshores quan l'Ajuntament de Reus va entrar en l'operació posant sobre la taula els diners que faltaven. L'any 1972 va entrar en funcionament el pantà de Siurana, amb una capacitat de 12 hm³.

Del Siurana al mar

Aigües de Reus, que depèn de l'Ajuntament, és actualment el soci majoritari d'aquesta comunitat de propietaris. Al llarg dels últims 20 anys, cada vegada que els reusencs obrien l'aixeta un 53,3% de l'aigua que en sortia provenia del transvasament de l'Ebre i un 28,6% del pantà de Riudecanyes. La resta provenia de la mina de Monterols i de pous propis. Actualment, arran de la prohibició del transvasament del riu Siurana que ha decretat l'ACA, el 91% de l'aigua prové del transvasament de l'Ebre. Tota aquesta aigua, un cop utilitzada, passa per la depuradora de Reus, on rep un tractament i després es llança al mar. És tanta l’aigua que s'aboca que ha acabat creant un torrent que baixa des de Reus i, passant per Salou, desemboca al mar Mediterrani.

Segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquesta canonada escup cada any uns 6 hectòmetres cúbics d’aigua que, més enllà d’alimentar algun aqüífer, es desaprofita totalment. Això és així des del 1995, quan es va ampliar la depuradora. "Cada any, des de fa 30 anys, tirem l'equivalent d'un pantà de Riudecanyes al mar", denuncia Escolà indignat. A més, segons denuncia la CUP i reconeix el Pla de Sequera de Reus del 2020, la xarxa municipal perd cada any 1,5 milions de metres cúbics d'aigua per culpa de la falta de manteniment de la xarxa. "Des del Priorat ens diuen que els prenem l'aigua i a sobre la tirem", denuncia la regidora cupaire Mònica Pàmies.

Els col·lectius ecologistes fa anys que demanen que es pugui reaprofitar aquesta aigua, almenys per al reg, i acabar així, d'una vegada per totes, amb el que consideren "l'espoli del riu Siurana". Recentment, Unió de Pagesos i també la mateixa Comunitat de Regants s'han unit a aquesta petició, que ja té calendari. L'ACA s'ha compromès a invertir 8 milions d'euros en la construcció d'una estació de regeneració que permetrà que aquesta aigua, que en una part important prové del riu Siurana, rebi un nou tractament i sigui apta per al reg agrícola o de jardins. A tot Catalunya hi ha 546 depuradores i només 24 poden assumir aquesta regeneració. La resta aboquen l'aigua al mar. L’ACA té el compromís d’arribar a les 40 estacions de regeneració en 5 anys, i una estarà a la depuradora de Reus.