Turisme

El turisme segueix gaudint de Tarragona tot i el sotrac de la pandèmia

Port Aventura creix, compleix 30 anys i manté unes xifres incontestables

La platja de Salou és una de les destinacions preferides.
01/12/2025
3 min

TarragonaEl turisme espanyol i internacional segueix apostant per la demarcació de Tarragona. Durant els anys de la pandèmia, les xifres van caure en picat i la pèrdua dels turistes russos per culpa de la guerra amb Ucraïna també ha estat un contratemps, però el sector ha sabut recuperar-se i ja frega les xifres rècord del 2017, quan es van registrar 22,3 milions de pernoctacions. Enoturisme, restes romanes de Tàrraco, gastronomia, destinacions de platja totalment consolidades com Salou i un parc d'atraccions que no ha parat de créixer. Port Aventura està celebrant aquest 2025 el seu 30è aniversari i ho fa amb unes xifres incontestables: des del 1995 ha invertit 1.800 milions d'euros i ha rebut més de 100 milions de visites. Actualment, dona feina a 24.000 persones i representa el 0,5% del PIB de Catalunya. L'any 2017 el parc d'atraccions va obrir Ferrari Land, de manera que va ampliar encara més l'oferta d'oci, així com nous hotels i restaurants.

Paral·lelament, el sector ha fet un esforç constant per desestacionalitzar el turisme que ha funcionat. El gruix de turistes hi va durant el mes d'agost (4,4 milions), però cada vegada creix més el nombre de persones que s'animen a visitar la demarcació de Tarragona la resta de mesos. L'any passat, per exemple, durant els mesos de març i abril van visitar Tarragona més de 2,5 milions de persones i al maig hi van venir 2,1 milions. Una vegada més, la força de Port Aventura també ha ajudat a desestacionalitzar el turisme. El parc d'atraccions obre cada vegada més i aquest 2026 preveu obrir les portes 297 dies. L'aposta del parc per celebrar Halloween (de setembre a novembre) i el Carnestoltes (març) faciliten aquest increment de visitants més enllà de l'agost.

"Ens estem desestacionalitzant i estem creixent en els mesos que volem créixer", va celebrar Berta Cabré, la presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que representa el 90% de les places de la demarcació, durant la presentació de les dades turístiques del passat exercici. Cabré també va anunciar que l'objectiu de la demarcació ja és superar el seu rècord registrat l'any 2017. En aquest objectiu tan ambiciós, les Terres de l'Ebre també juguen un paper important. Molts catalans i turistes d'altres nacionalitats van descobrir les Terres de l'Ebre durant la pandèmia, quan els visitants volien espai, entorn natural i calma. Des d'aleshores, s'ha convertit en un destí a l'alça que, segons fonts del sector, ha sabut fidelitzar els turistes. "Qui descobreix les Terres de l'Ebre se n'enamora", va resumir Cabré.

El serial del Hard Rock

Ara fa deu anys, el sector turístic confiava molt en un nou projecte impulsat per Hard Rock que havia de crear un gran centre d'oci i hoteler entre Salou i Vila-seca. Feia dos anys que s'havia plantejat i CiU i el PSC fins i tot van pactar el 2014 una rebaixa fiscal per fer la inversió més atractiva. Els casinos paguen a Catalunya un 55% d'impostos dels ingressos provinents del joc i l'acord entre els convergents i socialistes rebaixava aquest percentatge fins al 10%. Però el que semblava tan fàcil s'ha convertit en un autèntic serial que ha omplert diaris durant els darrers deu anys i que, fins i tot, ha fet caure un govern. L'any 2024 el president republicà Pere Aragonès necessitava els vots del PSC i Comuns per aprovar els pressupostos i mentre els socialistes reclamaven que el Hard Rock tirés endavant, Comuns posaven com a condició que s'aturés. Per falta d'acord, Aragonès no va poder aprovar els pressupostos i, amb l'afegit de la sequera, va decidir convocar eleccions. Aquells comicis van fer president al socialista Salvador Illa, que va ser investit amb els vots d'ERC a canvi, entre altres coses, que s'anul·lessin els avantatges fiscals que s'havien aprovat el 2014. Els contraris al Hard Rock denuncien l'impacte mediambiental –el consum d'aigua del macroprojecte seria de més d'un milió de metres cúbics l'any– i tampoc veuen amb bons ulls apostar per un model turístic basat en el joc. A més, alerten del risc químic que comportaria per la seva proximitat amb els polígons tarragonins.

stats