Jesús Sarmiento: “Volem ser un servei públic per a la gent que vol fer ràdio, posant-hi l’estructura”

Ràdio Morell (98.3 FM) celebra aquest any els quaranta anys de la seva fundació i ho fa amb vitalitat, adaptada als nous temps i captant nous col·laboradors. Liderant des de fa sis anys el projecte hi ha el periodista Jesús Sarmiento (Tarragona, 1992). Graduat en Comunicació per la UOC, va arribar a l’emissora morellenca procedent de Ràdio Ciutat de Tarragona.

Com és la seva arribada a Ràdio Morell?

— El 2019 m'encarreguen la funció de coordinar informativament el dia a dia de la ràdio. Entrem a La Xarxa de Comunicació Local perquè t’ajuda a omplir forats amb programació. Som una ràdio petita i no ho pots cobrir tot. La idea és habilitar franges de programes col·laboratius, fer un informatiu diari, tirar molt de web, ja que la nova web ens permet pujar programes en directe i estríming. També configurem un programa setmanal que parla del municipi i recuperem la idea d’abans, d’una Ràdio Morell associativa, vinculada als actius del municipi i que hi trobin un espai.

I com està anant?

— Estem intentant créixer i que la gent pensi: “M’agrada la ràdio, faig altruistament un programa setmanal, quinzenal o mensual”. La pandèmia ens ho trunca una mica tot, perquè el 2021 és com si tornéssim a engegar. En aquests quatre anys la gent sap que Ràdio Morell ha començat una nova etapa i hi vol ser durant molts anys, informativament i amb una major vinculació amb la societat, sortim més al carrer i hi ha més gent que s’interessa pel projecte.

Quants col·laboradors tenen?

— Mitja dotzena. Hi ha de tot. Tenim gent que fa la seva sessió de DJ, hi ha programes de cultura, com un historiador i una restauradora que parlen dels seus àmbits, una noia que vincula el seu programa a la salut mental, un noi que parla del món dels tatuatges. Volem ser un servei públic per a la gent que vol fer ràdio, posant-hi l’estructura. La ràdio és oberta i qualsevol veí pot materialitzar una idea que tingui al cap.

Com és la relació amb els oients?

— Ara cada cop la gent et vincula més amb l’emissora. Jo no soc del poble i primer era més difícil que m’anessin ubicant. Som una ràdio petita i sortir i fer directes i especials al carrer és complicat, però aquest últim any ja hem estat a TerraFira. La celebració dels 40 anys també ens ha donat visibilitat. La relació amb els veïns és molt propera. Tot el que diguis de les entitats ells ho saben, cada cop s’interessen més per la ràdio, és una manera de promocionar-se. Molta gent em diu que si Ràdio Morell no parla de la gent del poble no ho farà ningú.

Com han potenciat les xarxes socials, ràdio a la carta, estríming?

— Vam començar el 2020 amb la contractació d’un servei d’estríming que pujava directament els programes a la web, que era bastant preliminar. Quatre anys després vam fer una web pròpia, radiomorell.cat, que ha canviat tota la fisonomia i és molt més intuïtiva i permet consumir i compartir notícies, i alhora tenim un servei a la carta en què cada programa es va penjant després de la seva emissió. Estem potenciant les xarxes socials, amb comunicació constant amb tothom que ens segueix.

Com és la relació amb l’Ajuntament, tenint en compte que l’alcalde havia estat coordinador de l’emissora?

— És bona, i hi fa molt que l’alcalde hagi passat per aquí i que sigui regidor de comunicació. Ho té molt present. Hi ha decisions que costen i falten recursos per modernitzar l’emissora, però la ràdio ha anat progressant els darrers anys i s’intenta millorar molt més. La voluntat de consolidar-la hi és. Ell diu que la ràdio és aquest petit tresor que van fer quatre amics el 1985 i que encara dura i ha de complir molts anys més. I això passa perquè l’emissora no s’aturi. La relació és molt bona i confia molt en el projecte.

Com ha estat la celebració dels 40 anys de Ràdio Morell?

— Vam fer un programa especial, també una rebuda al teatre-auditori. Va ser emotiva, perquè vincula molta gent que hi era en el seu moment i s’han retrobat després de tants anys en aquesta celebració. Ha portat molts records del que era la ràdio a l’àtic del Centre Cultural i han pogut veure uns estudis que, després d’anys fent ràdio, no els havien vist. Molts han decidit que en un futur volen tornar a fer ràdio per tornar a aquell cuquet del micròfon. La celebració ha posat en valor el mitjà de comunicació que tenim aquí i ha visibilitzat una ràdio que durant tants anys ha estat aturada. Potser estava adormida, però hi és, i la gent del Morell té ganes que segueixi complint anys.

Quin ha de ser el paper de la ràdio local en aquest món comunicatiu tan canviant?

— Aquest és el dilema. En la celebració dels 40 anys van portar els periodistes Esteve Giralt i Tere Ortega i se’n va parlar. No ho saben, jo tampoc. Una idea estava molt clara i és que el futur passa per vincular els joves a la ràdio local, apropar-la i fer-los partícips perquè hi facin continguts. Els joves s’emmirallen més en plataformes digitals, però hem d’aconseguir animar-los i que vinguin a la ràdio i tornar a aquest vessant analògic que estem oblidant. Esperem captar-los per aquí.

Fan alguna cosa amb els centres educatius?

— Amb l’escola i l’institut fem iniciatives i cada curs hi passen. A alguns els crida l’atenció, però els costa molt més perquè hi ha molts estímuls. No ho veuen com un al·licient molt gran venir a un estudi on pensen que no els escolta gairebé ningú i les xarxes socials ho han accentuat. El repte és vincular els joves a una ràdio que tenen i que poden utilitzar-la i fer-se-la seva. Més que créixer en continguts i audiència, és consolidar el que tenim i ampliar la cartera de col·laboradors i que la gent de totes les edats passi per aquí.