Discos Castelló, mai t’oblidarem
Una altra botiga emblemàtica de Barcelona tanca portes per culpa de la tecnologia informàtica: ens descarreguem les cançons pel mòbil o el PC i ja no comprem el disc sencer. Discos Castelló no només és una botiga per comprar-hi discos, era un temple de la música en general, on podies consultar als empleats coses d’un grup musical o un disc que no tenies, i ells et donaven la solució. Ahir vaig passar per últim cop per la botiga del carrer Tallers i em va fer pena veure les prestatgeries amb poc gènere, ja que els primers dies tot va volar en sentir que tancaven per sempre el local. Ahir vaig parlar amb en Jordi Castelló i em va dir que portava tres dies frenètics de vendes. Que els seus pares no podien ser a la botiga perquè ploraven de pena com tots, emocionats per la notícia.
Es perd un contacte entre venedor professional i client. Tot és online, com la carta que escric. Des del meu despatx miro la filera de discos del meu grup preferit i recordo el moment de la compra. A la vostra botiga hi he descobert tots els tipus de música que hi ha al món. Totes dues parts hi sortíem guanyant i ara hi sortirem perdent perquè l’Ajuntament no actua amb els comerços emblemàtics i històrics de Barcelona. Una llàstima. Us porto al cor, sou part de la meva vida. Ningú podrà arribar al vostre nivell professional, família Castelló. Una forta abraçada.
RAMON MASAGUÉ ARRIBAS
BARCELONA
Generació ‘Jo, jo! Ja, ja!’
La vida de cadascú se sustenta en els valors, en els que de petits ens ensenyen que són importants. Treballo en una granja escola on fem educació emocional i una mare m’explica que dóna diners a la seva filla, de 8 anys, cada cop que fa els deures, com a recompensa. Està espantada amb la ràbia de la filla quan no aconsegueix el que vol: s’enfada de seguida i no accepta el no.
Els nens són coherents, molt més que els adults. I quan ensenyes que qualsevol petit esforç mereix una recompensa en forma de diners, ho aprenen... i t’ho reclamaran sempre. Aprendran el jo, jo (jo sempre primer) i el ja!, ja! (ho vull ja, no puc esperar). També aprendran que no tenen obligacions i basaran la seva infantesa a tenir, el valor que els sustentarà la vida quan siguin adults. I creuran que si no tenen no poden ser feliços, ja que ningú els està ensenyant a donar valor a ser.
Quan eduquem siguem conscients d’on estem posant el valor, si a ser o a tenir. El que tens pot desaparèixer, però el ser, la fortalesa interior, la responsabilitat, res te les podrà prendre, perquè les fabriques tu i per tant són inesgotables.
CRISTINA GUTIÉRREZ LESTÓN
SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
En suport a l’homeopatia
Veig amb preocupació la campanya contra l’homeopatia que es desenvolupa a casa nostra: anul·lació del màster de la UB i articles en diferents mitjans on només es dóna veu als seus detractors. Jo, com tants altres pacients, vaig recórrer a l’homeopatia després de visitar una infinitat de metges convencionals que no van aconseguir ni curar-me ni mitigar els meus símptomes. Des de llavors em consulto amb un metge (col·legiat) homeòpata i actualment no només no tinc dolor sinó que la meva salut general ha millorat sensiblement.
No som pobres malalts enganyats per engalipadors. La majoria de nosaltres som pacients ben informats que busquem una opció efectiva. Som, també, una vàlvula d’escapament per al saturat sistema nacional de salut: paguem impostos però fem servir molt menys els metges i els medicaments subvencionats. Si nosaltres hem triat una altra forma de medicina, que nosaltres paguem, a qui estem molestant? A les grans empreses farmacèutiques?
Animaria tots aquells que diuen que es preocupen per la nostra salut que dediquin els seus esforços a temes sanitaris més sagnants com les víctimes de la talidomida. A nosaltres no intentin salvar-nos, sisplau.
MONTSERRAT BRAVO
BARCELONA
