No ens feu empassar més gripaus
Estic convençut que, després de l’escenificació barroera que hem vist al Congrés i la investidura fallida de Pedro Sánchez, el pròxim govern serà, sense dubte, PSOE-Cs. Que és el que els poders fàctics de l’Espanya profunda i l’Íbex-35 esperen amb candeletes. Un cop acabat el teatre fent veure que les posicions del PSOE i Cs estan molt allunyades, ara només els cal fer veure que, com a única solució a tot el desgavell en què estem instal·lats i per salvar Espanya dels comunistes d’Unides Podem i dels partits independentistes o nacionalistes separatistes, i en defensa de la sacrosanta unitat d’Espanya, únicament poden pactar amb Cs, amb Rivera o sense ell. Molt trist. Com sempre, la banca guanya.
LLORENÇ SERRA I PLANELLA
GIRONA
La desprotecció dels discapacitats
A l’acabar l’etapa escolar, rebre la pensió de la llei de dependència es torna incompatible amb assistir a un centre ocupacional o de dia, i l’assignació es redueix dràsticament. Les famílies han de seguir pagant el transport al centre i la part proporcional del seu cost, perquè són concertats: no n’hi ha de públics. En la majoria de casos les patologies greus que pateixen els fills discapacitats s’agreugen amb l’edat, i és necessari invertir molts diners per intentar pal·liar-ne els efectes. Els pares es converteixen en pensionistes, i tots sabem com són les pensions. Si al final les famílies no poden més i sol·liciten una residència hauran d’esperar entre dos i quatre anys perquè els concedeixin plaça.
Per a les persones discapacitades, fer-se adult fa encara més escassa la ja escassa protecció de què disposen. És injust, insolidari i vergonyós. Des de l’associació Enreda’t per la (Dis)capacitat de Molins de Rei demanem al futur govern de l’Estat i l’actual govern de la Generalitat que prioritzin el benestar de les persones amb discapacitat i el de les seves famílies: cal canviar la llei de dependència per dotar-la del finançament necessari.
CARME GARCIA CASAS
MOLINS DE REI
Bravo per la Juliana Canet i la Rosalía
Mil felicitats a la instagramer Juliana Canet per utilitzar el català en els seus vídeos a internet i contribuir d’aquesta manera a difondre l’ús de la nostra llengua entre els joves. En la seva aparició a l’ APM? del 17 de juliol, explicava, tal com ja ho va fer en el documental Llenguaferits emès recentment en l’espai del 30 minuts, per què penjava a la xarxa els seus vídeos en català quan, en el cas de fer-ho en castellà, de ben segur que tindria el doble de seguidors. La seva resposta és senzilla: el català és la seva llengua i creu que està en l’obligació d’ensenyar al món que existeix. A més, durant aquests últims dies s’ha parlat molt -i amb tota la raó!- de l’enorme contribució a la difusió de la nostra llengua entre els joves que ha representat que una cantant de tant renom internacional com la Rosalía hagi cantat la seva primera cançó en català. Enhorabona a aquestes dues fantàstiques catalanes i endavant amb la difusió de la llengua catalana!
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
Som una plaga
Ens queixem per l’existència de 40 ossos al Pirineu, o de 1.200 senglars a Collserola, i fins i tot de 2.000 llops a tota la península Ibèrica. Però els humans ja som 7.800 milions. Molt poques espècies animals assoleixen aquestes xifres desorbitades, potser alguns insectes. Però els recursos i l’energia que necessita un ésser humà són infinitament superiors als d’una formiga, per exemple. Per això la superpoblació humana és potser el principal problema que té aquest planeta, un problema del qual deriven tots els altres: crisi climàtica, residus, pol·lució, etc. Els humans som una plaga i totes les plagues són cícliques: apareixen i desapareixen. I per ara no ens autoregulem. Aquest és el gran repte.
XAVIER BORRELL FUSTÉ
BARCELONA
