CARTES I MISSATGES
Opinió 08/09/2016

Cartes a la Directora 08/09/2016

3 min

Carta als organitzadors de l’acte del dia 9 de setembre a Sant Boi de Llobregat

He vist que s’ha convocat una manifestació, el pròxim dia 9 de setembre, en commemoració de la diada de 1976 a Sant Boi de Llobregat. He vist que la convocatòria es fa amb un cartell en el qual hi surten tant la imatge del meu pare, Jordi Carbonell, com la frase més recordada de les que va pronunciar en aquella diada: “Que la prudència no ens faci traïdors”. He conegut que els organitzadors d’aquest acte han invitat una sèrie de partits i sindicats a participar-hi i a convocar els seus militants i simpatitzants a assistir-hi. Però no hi han invitat tots els partits independentistes: el Partit Demòcrata Català, i no sabem si algun altre, n’ha quedat exclòs. I el PDC ha expressat el seu malestar.

Vull fer públic que el pare, de manera reiterada al llarg d’aquests darrers anys, havia dit a tothom que se l’havia volgut escoltar que la independència no s’aconseguiria sense Convergència. Tampoc sense molta altra gent, sobretot del món de l’esquerra, però tampoc sense CDC.

Naturalment respecto les idees polítiques de tothom, inclosos els que creuen que la independència es guanyarà dividint i apartant. Però vull fer pública la meva indignació pel fet que s’utilitzi la figura del pare, amb text i imatge, per fer actes contraris a la seva manera de pensar. El pare va tenir una llarga trajectòria com a activista inclusiu i unitari, i va treballar per tal que a l’Assemblea de Catalunya, en representació de la qual va parlar a Sant Boi fa 40 anys, hi participessin el PSUC i els socialistes, i també Unió Democràtica, i també els sindicats, i també el PSAN i el PTE, i tots els altres partits, organitzacions i institucions que hi van ser. Bastants anys més tard es va convertir en un home de partit, i ho ha estat fins al final. Però sempre va conservar una visió de l’objectiu que perseguia, amb un sentit ampli i inclusiu que va més enllà del seu partit, ERC.

La veritat és que mai em vaig imaginar que no es trigarien ni quinze dies des de la seva mort a utilitzar la seva figura per promoure quelcom que no s’ajusta al que ell defensava.

JORDI CARBONELL I CURELL

BARCELONA

Calor i asfalt

Amb temperatures mai assolides estem suportant el final d’un llarg, tòrrid i ressec estiu. El canvi climàtic, menyspreat i banalitzat, ja s’ha instal·lat al nostre planeta amb una previsió de futur no gaire optimista i amb unes conseqüències desconegudes per a la humanitat. Mentrestant, ofeguem la terra amb capes d’asfalt i formigó que es van estenent com una taca al voltant de pobles i ciutats. Aquest fet, més l’absència d’ombres i frescor, fa enfilar encara més les temperatures. Circular a peu pels nostres pobles aporta una sensació de crispació indescriptible. La solució del aires condicionats no fa més que agreujar el problema.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una manera nova i més propera a la natura, de gestionar el nostre entorn.

LOLA ARPA

PERATALLADA

No n’aprenen

Ni n’aprenen ni en volen aprendre. La seva manera de pensar i fer els ha fet perdre les colònies que havia tingut aquell “ Imperio donde nunca se pone el sol ” de què presumien. Ara els està passant el mateix amb Catalunya; van començar cepillándose l’Estatut i continuen denunciant, impugnant, posant querelles i amenaçant. Fins i tot la fiscal general de l’Estat s’ha esbravat anunciant tota mena d’actuacions contundents i malvestats jurídiques contra el que anomenen el desafiament independentista català. Però nosaltres anem fent el nostre camí.

Quan en vulguin aprendre ja hauran fet tard, una vegada més.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

stats