Estem veiem uns anuncis per TV3 que expliquen que els judicis a Catalunya es poden fer en català i que això no fa que la sentència quedi alterada. No m’ho crec. Per què? He freqüentat sovint el funicular de Vallvidrera coincidint amb alumnes de l’Escuela Judicial, que hi ha a Vallvidrera i que depèn del CGPJ, on es formen jutges. L’altra escola és a Madrid. Sentia les converses entre ells i sempre tots parlaven en castellà. La llengua habitual de la majoria de jutges és el castellà i la seva formació es fa en aquesta llengua.
Evidentment, pot ser que n’hi hagi que parlin el català. Però, en tot cas, la terminologia jurídica coneguda i habitual és en castellà i el català és una llengua incòmoda professionalment.
Més d’un advocat de Catalunya recomana als seus clients fer el judici en castellà, perquè l’experiència els diu que si es fa en català posaran possiblement el jutge en una posició incòmoda i, per tant, se’l posaran en contra pel sol fet de celebrar el judici en una llengua que no domina, i més si s’ha de fer una traducció. Altra cosa seria que per tenir plaça de jutge a Catalunya o funcionari del cos judicial fos obligatori un bon coneixement del català i de la terminologia tècnica i jurídica tambè en català.
Llavors els drets dels catalans estarien respectats en l’àmbit judicial.
JORDI BUFURULL GALLEGO
BARCELONA
Conviure amb la bèstia
Des de la terrassa de casa a Tírvia fa un parell de setmanes vaig veure arribar com cada any en aquesta època els camions que pujaven les ovelles de Besolí de Farrera. Com cada any per aquesta època les pujava de la plana cap a les muntanyes de Farrera, on passen l’estiu pasturant. Els animals, molt contents perquè ja sabien on anaven, van enfilar decidits la carretera cap a la llibertat de l’estiu. Malauradament, durant aquests dies el ramat ha patit l’atac continuat de l’ós, amb el resultat d’unes vint ovelles mortes i algunes de desaparegudes que ja ens podem imaginar on són. “Heu d’aprendre a conviure amb l’ós”, li diuen des del Parc Natural de l’Alt Pirineu al pagès. Quin tipus de convivència és aquesta? Conviure amb la mort? ¿Criar ovelles per alimentar ossos?
Aquest era l’últim any que Besolí volia passar l’estiu pasturant el ramat a les muntanyes de Farrera, l’any que ve es jubila. Però no podrà ser, tira la tovallola i se’n torna amb el ramat cap a plana. Una altra ramaderia tancada al Pallars. No n’he vist ressò al mitjans, poc importa que pleguin els pagesos. Benvinguts al parc lúdic del Pallars, DEP a la pagesia. Ànims, Besolí.
JOSEP FARRERA SINFREU
TÍRVIA
Educar en valors
En l’actualitat vivim en una societat i en un sistema que estructuralment estan impregnats per un deteriorament i retrocés dels valors, l’educació, el respecte i la convivència, on impera el relativisme i l’individualisme.
És important que eduquem els nostres infants a través de la potenciació de les habilitats personals i socials, la intel·ligència emocional, el respecte i els valors, que són conceptes necessaris en els temps que vivim.
Per part meva, vull felicitar i donar tot el suport i admiració a totes aquelles persones que contribueixen al correcte i òptim desenvolupament psicomaduratiu dels nostres infants des d’una perspectiva del benestar biopsicosocial.
A tots els familiars, professors, educadors, integradors i monitors que en la realització de les seves funcions com a agents educatius, ja sigui a casa, a l’escola, als casals, als esplais o als centres, eduquen amb consciència de valors.
MARC GISPERT-SAÜCH
BARCELONA
