A totes les platges de Barcelona ja no s’hi pot fumar. Una bona notícia, que esperem que s’estengui a més platges del país i a altres espais públics a l’aire lliure.
Fa temps que no m’assec a la terrassa d’un bar. I em sap greu prescindir del que sens dubte és un petit plaer, i més quan fa bon temps. Però no estic disposat a empassar-me fum. És cert, soc lliure d’asseure-m’hi o no, però un infant, per exemple, no pot escollir. Alhora no puc evitar la mandra que em fa assistir a diversos festivals de música o a altres concentracions multitudinàries pel mateix motiu.
En l’última dècada poc s’ha fet per protegir la gent del fum del tabac, i això que és una qüestió de salut pública. És més, hi ha hagut un cert relaxament. Els que invoquen la llibertat individual no semblen preocupar-se gaire pel dret que tenen també els no fumadors a respirar un aire lliure d’elements tòxics. No hi pot haver llibertat sense responsabilitat. No parlo de prohibir, n’hi ha prou amb una mica de respecte i de sentit comú.
Així mateix, em sorprèn i m’entristeix quan veig la quantitat ingent de burilles de cigarret que embruten carrers, platges o parcs, i que són una font de contaminació. Mai no m’acostumaré a això. La Terra –amb tota la seva biodiversitat– bé mereix la nostra consideració.
DAVID SERRADOR BALLESTER
VIC
Núria Feliu
La Núria Feliu, icona de la música de Catalunya i del món, ha marxat d’aquest planeta, però la seva essència i la seva enèrgica i meravellosa veu a través de les seves cançons hi seran per sempre. Peça clau de la nostra cultura a través de la Nova Cançó, el jazz, la poesia... barrejant estils i èpoques.
Una gran persona solidària que de manera altruista va participar en el Pols Solidari pels 25 anys de l’ONG Proide, així com també al pròleg del llibre solidari El Ball del Tenes. Una història a Sant Miquel del Fai, que vaig escriure l’any 2020 en defensa del medi ambient i amb Michael Jackson com a fil conductor, i que era alhora un homenatge a tota la gent que, com ella, hi apareix per ajudar a fer de la Terra un lloc més just i solidari amb la bandera de l’ecologia, la llibertat, la pau i la igualtat, de la qual ella era un clar exemple.
Vull agrair-li la seva participació i tot el que ha fet per la música popular i en general. Moltes gràcies! Des del barri de Sants al cel, una nova estrella ens acompanya donant llum a les melodies i les bones causes.
XAVIER AGUSTÍ VIAPLANA
RIELLS DEL FAI
Enganyifa energètica?
Ja fa molts anys que parlem del problema energètic i de la crisi econòmica. Vàrem viure la por de quedar-nos sense petroli a causa de la Guerra del Golf, que va durar des del mes d’agost del 1990 fins al febrer del 1991.
Llavors, Europa no estava tan unida com ara. Per tant, tots ho vivíem amb molta incertesa. Després va arribar la crisi econòmica mundial, la pandèmia i, per rematar-ho, ara vivim la guerra d’Ucraïna, que, directament o indirectament, ens està afectant a tots plegats. Mentre això passa, nosaltres, la gent del carrer, hem de fer les mil i una per sobreviure en el dia a dia. Uns altres es faran rics.
Però, per a mi, la pitjor enganyifa és la de la crisi energètica. Vull dir que, sorprenentment i molt lentament, es van organitzant energies independents i si voleu de proximitat com podrien ser les eòliques, solars, etc. Però no fa gaire, els nostres dirigents europeus van acceptar reclassificar com a energies verdes les centrals nuclears (!) i les de gas. També el carbó, tan contaminant, sembla que ha agafat impuls! Davant d’aquest embolic, un ja no sap què pensar.
ALBERT ALTÉS SEGURA
LLANÇÀ
