CARTES I MISSATGES
Opinió  /  Cartes 28/09/2022

Cartes a la Directora

26/09/2022

ARA
3 min

El dia que vam vèncer l’estat espanyol. Va ser una victòria. Un poble sencer es va organitzar i va votar en un referèndum que aquell Estat havia jurat que no se celebraria. Després de molts dies de nervis i pors, a l’hora indicada es van encendre els llums i es van obrir les portes dels col·legis electorals, i també van aparèixer (encara no sabem d’on) les urnes i les paperetes. I aquell poble, amb mans nues i només armades amb paperetes de vot, va vèncer un estat gran, poderós, antidemocràtic i salvatge portant-lo al caire de la fallida. La gent, on va caldre, va posar la cara i el cos davant les garrotades d’uns energúmens embogits que ens van enviar al també salvatge crit de “A por ellos! ”.

L’1 d’octubre del 2017 és un dia que quedarà a la memòria de tota la gent d’aquest país, un dia del qual per sempre estarem orgullosos.

Una altra història va ser que els nostres polítics no van saber (?), poder (?), voler (?) aprofitar aquella victòria. Algun dia sabrem quin dels interrogants és l’adequat.

Ara farà cinc anys d’aquell dia, i demostrarem anant a Barcelona que hi continuem sent amb la mateixa voluntat i determinació; que ho sàpiga l’estat espanyol, que ho sàpiguen els polítics del país... i actuïn en conseqüència si en saben, poden o volen.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Fumar a les terrasses

No n’estem fent un gra massa? Tots aquests no fumadors que fan escarafalls davant d’un cigarret ocasional encès a l’aire lliure respiren feliços el fum amb què multitud de vehicles els enverinen, minut a minut, dia a dia, els pulmons. En aquest context, ¿no és ridícul portar les prohibicions a l’espai exterior?

CARLES RODRÍGUEZ

BARCELONA

La salut és el primer

Sovint sento aquesta frase, “la salut és el primer”, en boca de tothom, però no sé si és veritat. Crec que la pandèmia ha deixat ben clara la importància de la nostra sanitat pública i dels professionals que hi treballen. Però ni tan sols en un moment tan crític com aquest hem sabut cuidar-la ni valorar-la com es mereix. Em pregunto com ens ho farem per mantenir una sanitat de qualitat sense augmentar els sous i les condicions laborals dels nostres sanitaris. Cada vegada més gent marxa a treballar a altres països d’Europa i no m’estranya gens ni mica. La pregunta és: ¿deixarem que la nostra sanitat pública s’enfonsi? ¿De veritat volem una sanitat privada que no beneficia ni treballadors ni usuaris? Reflexionem si de veritat la salut és, com diu tothom, el més important.

DAVID SÁNCHEZ-ETAYO PACHECO

BARCELONA

Terrats a Castelló d’Empúries

A l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries es pot visitar fins al 25 de setembre l’exposició Terrats. Trenta mirades d’un espai in(discret). Es tracta d’un recull de fotografies i textos literaris creats a partir de la proposta de la comissària sobre el tema del terrat. D’una manera lliure cada creador hi mostra allò que li inspira aquesta paraula i explica, mitjançant la fotografia o la literatura, una obra artística que està exposada a l’entrada i a les sales del primer pis del museu. Les tècniques fotogràfiques i literàries són àmplies. Per aquest motiu hi podem veure tota una gran diversitat d’estils d’expressió, tant en la forma com en el contingut, d’acord amb el fet que a cada persona un mateix tema li arriba d’una manera diferent. Cal destacar-hi el gran nombre de participants. I cal destacar també l’originalitat en la instal·lació que recull aquestes obres abans de veure-les i llegir-les una a una.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

stats