Resulta estrany i impensable que un govern d’un territori sigui hostil a la seva pròpia llengua. Però sí, això està passant, i no gaire lluny d’aquí. Els partits que avui governen les Balears i, especialment, el País Valencià, no només no protegeixen i promouen el català de les Illes i el català de València, respectivament, sinó que a més els posen bastons a les rodes i pedres a les butxaques per enfonsar-los encara més. L’objectiu d’aquesta nova croada de tipus ideològic, doncs, és tot allò que respiri català. Per exemple, quan es va prohibir la presència de revistes en llengua catalana en una biblioteca del País Valencià. Si això hagués passat en un altre lloc amb les revistes en castellà, per exemple, de ben segur que una delegació europea hauria vingut immediatament a veure què passava. I amb tota la raó. Però com que es tracta del català, i amb el català hom s’hi atreveix, doncs no passa res. Només que guanyen l’odi i el sectarisme i perden la llibertat, la riquesa lingüística i la cultura en general.
DAVID SERRADOR BALLESTER
VIC
L’informe PISA
La cultura de l’esforç no està de moda, com tampoc no ho està el valor de la memòria com un instrument més a l’hora d’aprendre, com no ho està el reconeixement de la jerarquia mestre/alumnes, o el simple plaer posat en el fet de voler saber per saber al marge d’un suposat mercat laboral futur, que ningú, tal com avança tot, sap com serà. I aprendre sense aquests requisits es fa difícil. Amb l’afegit, a més, de l’assumpció de la pròpia responsabilitat en el resultat final. I és que mai no s’atura, l’ofici d’aprendre. Mentrestant, els continus canvis de lleis en el sistema educatiu no tan sols no han ajudat a la millora de l’escola, sinó que a hores d’ara s’entesten sobretot a continuar sent la confirmació d’un despropòsit, ara mateix de molt difícil solució.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Política puritana
Com és sabut, la hipocresia del PP és infinita. Quan fantasiejava amb pactes per governar es va reunir amb Junts –acord totalment impossible ja que ni Junts voldria anar en coalició amb la dreta extrema, ni Vox amb Junts– i va sostenir que és “un partit la tradició i legalitat del qual no està en dubte”. Després va intentar negar-ho, però la cita està confirmada. Amb els seus “encabronats” per la trobada, va despertar a la crua realitat, i va tornar a la seva autèntica essència per pugnar amb Vox per veure qui proposa la llei més retrògrada i propera a la dictadura per obtenir més vots dels reaccionaris. El PP fa temps que va caure a la xarxa del seu fill Vox i, en copiar els postulats, s’endinsa en la política de l’odi. És el de sempre: desorientat en el seu laberint, encara no sap què vol ser de gran.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
La veritable guanyadora
Fa uns dies, veient el concurs de TV3 Atrapa’m si pots dedicat al públic infantil, vaig tenir una sorpresa molt agradable: la jove concursant Martina va reconèixer davant les càmeres que no tenia Instagram ni res de tot això. Al·leluia, vaig pensar! Doncs, sí senyor, ja que, en preguntar-li el presentador del programa pel sobrenom d’una influencer catalana molt famosa que té uns 3 milions de seguidors a Instagram, la jove Martina no va saber respondre quin era el seu sobrenom. I aleshores, el presentador, ben astorat, no se’n sabia avenir de tal “ignorància”, i li va dir (pensant-se que ara sí que ho sabria) que es deia Dulceida. Però la jove Martina va contestar que no la coneixia, perquè no tenia Instagram ni res per l’estil. La Martina, malauradament, no va guanyar la final del concurs d’aquell dia, però per a mi va guanyar molt més que això. Va donar tota una autèntica lliçó, en demostrar que en aquest món els nens i joves també poden viure sense necessitat d’estar enganxats a les xarxes socials.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
