Marxa l'ànima dels grans pilars

BarcelonaHi ha pocs castellers que hagin gaudit de la consideració de mite de les torres humanes en vida. Ton Ollé, nascut el 1929 en un petit poble d'Almeria però vendrellenc des de la seva infantesa, va ser considerat per molts un referent d'aquesta tradició. La nit de dijous, 29 de setembre, la notícia de la seva mort va consternar gran part de la comunitat castellera, que ha omplert durant el dia d'avui les xarxes socials amb missatges de condol.

Ollé va ser cap de colla dels Nens del Vendrell del 1980 al 1982, però la seva llegenda es va escriure els anys 60 i 70, l'època d'or de la formació del Baix Penedès. Pilaner de mena, va participar en els grans espadats dels de la camisa vermella. L'any 1967 va arribar el seu primer pilar de sis, llavors molt polèmic, però que la colla va donar per carregat. El 1968 el coronarien de nou, ara sí, sense discussions. El 23 de novembre de 1969, a la plaça Vella del Vendrell, els Nens van fer història en descarregar el primer pilar de set amb folre del segle XX. Ton Ollé va parar aquell espadat al pis de terços, una posició de gran importància en aquells primers folres.

En aquella època, els Nens del Vendrell, en lluita constant amb els xiquets vallencs pel liderat del món casteller, es caracteritzaven pels seus pilars i torres. Formar part de les seves alineacions era, doncs, un fet molt destacat. Una de les fites més recordades en aquest sentit va ser el Concurs de Castells de Tarragona del 1970, quan els Nens van acabar emportant-se el primer premi en coronar el pilar de set amb folre i descarregar el de sis; la colla Vella només va poder carregar aquestes construccions, i va quedar finalment segona.

Prolífic casteller, Ton Ollé també és reconegut per la seva faceta de graller. Traspassat als 86 anys, encara era un aficionat casteller insaciable, d'aquells que no es perdia cap de les grans cites del calendari i rememorava sempre a cada plaça tota una vida alçant torres humanes.