OPINIÓ

Quin és l'autèntic valor dels castells?

Les matemàtiques no poden explicar totes soles la importància de cada torre humana

Les dues grans modificacions de la normativa que ha tirat endavant el Concurs de Castells per a l’edició del 2020 han sigut revocacions de modificacions fetes en l’edició anterior. El món casteller no ha tingut mai un lideratge fort, però durant les últimes dècades sovint ha tingut uns tractors que, amb més o menys coordinació, l'han fet evolucionar positivament. Sens dubte, el nou format de concurs amb tres jornades –ampliant les colles participants en l’esdeveniment– ha sigut un d’aquests tractors, tot i que ni molt menys l’únic. El creixement del que alguns en deien la "classe mitjana del món casteller" pot molt bé vincular-se a la participació al concurs de moltes colles que així s’han sentit estimulades i més involucrades amb el fet casteller.

Quan en l’edició anterior el Concurs va anunciar que només comptaria un castell carregat entre les tres millors construccions de cada colla, va semblar que aquesta era una mesura prèvia a acabar només comptant tres castells descarregats, però no ha estat així i personalment penso que el Concurs ha fet un pas enrere com agent tractor del món casteller. A les colles i als castellers que estem d’acord amb la idea de només puntuar castells descarregats ens ha mancat iniciativa. Potser hauríem d’haver expressat de manera més clara el suport a aquesta decisió, per exemple, aprovant protocols de plaça que permetin repetir un castell quan una colla l'hagi deixat en carregat en una ronda anterior. No hem sigut capaços de coordinar-ho. Així doncs, ara ens trobem amb falsos arguments sobre seguretat per justificar la retirada de la mesura.

A les colles i als castellers que estem d’acord amb la idea de només puntuar castells descarregats ens ha mancat iniciativa.

El problema de fons, però, és que no sempre diferenciem entre els punts que s’assignen a un castell per generar una classificació i el valor de la construcció; aquestes dues coses no es poden barrejar, i en aquest sentit podem relligar les dues modificacions de normativa que s’han fet. L’assignació de punts és un valor matemàtic amb què es pretén assignar un valor a cada castell de manera que es compleixin un seguit de criteris. El més bàsic, ordenar els castells per dificultat, però també que la suma de certes parelles de castells no superi certs castells i molts d’altres que els enginyers de la taula de puntuacions han tingut en compte.

Pel que fa al valor dels castells aquí és on han d’entrar de ple els periodistes. Ens han d’explicar la història al voltant de cada castell i ens han de fer veure quin valor té per a la colla i per al mon casteller. Pot ser que el tres de nou amb folre dels Capgrossos per Tots Sants del 2006 sigui un dels castells més emotius que haguem viscut mai. i això no ho mostraran mai els punts. El pilar de set amb folre dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau va tenir també un significat especial. Qui dubta que el tres de nou sense folre, quan es carregui, encara que no es descarregui, tindrà un valor independentment dels punts que tingui en la taula de puntuacions? Fins i tot si només es carregués i no valgues cap punt, aquell dia quedaria marcat en la història dels castells. Qui dubta que el primer set de vuit o de nou d’una colla, tot i que quedi només en carregat, té un cert valor? Carregar per primer cop un castell d’un pis superior sovint representa trencar una barrera psicològica important. Tots aquests castells, i molts altres, tenen un valor que no té res a veure amb els punts que en un moment donat el concurs o qui sigui decideixi atorgar-los.

Pel que fa al valor dels castells, aquí és on han d’entrar de ple els periodistes.

I tornant als punts, un dels primers objectius de la taula de puntuacions del Concurs és ordenar els castells per dificultat. Tenint en compte que alguns indicis fan pensar que la puntuació que s’assigna a un castell influeix en les hores d’assaig que les colles li dediquen, i veient que realment no tenim clar quin castell és més difícil –si un castell de deu pisos o un castell net–, per què no puntuem els quatre castellassos amb la mateixa puntuació? I per què no donem també la mateixa puntuació al tres i al quatre de nou amb folre? Per què no igualem també la puntuació del dos de vuit amb folre i del set de vuit?

S’hauria de mirar amb detall com agrupar construccions, però sovint, donats dos castells, no podem aspirar a tenir una resposta categòrica sobre quin es més difícil. Això és així perquè per puntuar un castell volem tenir en compte diversos criteris, com ara la dificultat tècnica al tronc o la dificultat de mobilització i preparació d’un gran nombre de castellers. Són criteris diferents, incomparables i que fan impossible construir una taula de puntuacions que respecti completament els dos criteris. Vull remarcar aquí que la paraula 'impossible' està escollida amb precisió; no és possible donats dos criteris diferents crear un odre dels castells que els satisfaci completament tots dos. Per això, la taula de puntuacions i el valor dels castells són coses absolutament diferents i ens calen persones de números, molt humils, per construir una taula de puntuacions raonable, i també ens calen bons periodistes que ens expliquin el valor de cada un dels castells que es fan a plaça cada setmana.

Més continguts de