Castells
Microsites 05/10/2021

Els vuit pisos seran el sostre d'una temporada del tot atípica

Les colles assumeixen el límit de 160 castellers que ha dictat el Procicat

Efren Garcia
2 min
El 4d8 que han descarregat els Castellers de Vilafranca a la diada del Mercadal a Reus

BarcelonaSi bé els castells sempre s'han caracteritzat per esdevenir un símbol integrador, exemple de col·laboració i de treball en equip, la pandèmia ha obligat a transformar l'activitat per garantir la represa. Amb l'última modificació del Pla Sectorial aprovat pel Procicat, les colles només poden alçar les seves construccions en grups de 160 castellers, sense col·laborar els uns a les pinyes dels altres i amb el públic a distància, seguint l'esdeveniment assegut en una zona delimitada.

El redactat del nou protocol amaga certes ambigüitats, com la limitació de quinze minuts per “actuació”, de la qual tothom ha fet una lectura àmplia entenent que es tracta del temps que ha de durar cada castell i no la diada completa. Així mateix, el topall de castellers s'aplica a cada “colla” i això, d'entrada, descarta la possibilitat d'alçar estructures de forma simultània.

“És una mica il·lògic perquè pots tenir una altra colla al teu costat, però no la teva pròpia”, reclama Albert Martínez, cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. “No fem ni teatre ni circ, nosaltres necessitem la interacció: que vingui, entri i marxi tothom quan vulgui”.

Però quin és el límit dels 160 castellers sense córrer riscos innecessaris? Malgrat que un equip de matemàtics de la Universitat de Girona, la Politècnica de Catalunya, el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat de Lisboa i la de Warwick treballa en un model matemàtic que determini la pinya adequada per evitar un impacte a terra en cas de caiguda, l'estudi encara està en una fase molt inicial. Paral·lelament, la Coordinadora de Colles Castelleres va fer una enquesta entre els responsables tècnics de les formacions i va extreure la conclusió que la pinya mínima per als castells sense folre havia de tenir tants cordons com el seu nombre de pisos menys dos. Així, un tres de vuit es podria dur a terme amb uns 133 castellers –sis cordons– i el quatre de vuit es trobaria al límit de la nova limitació.

Si bé els caps de colla d'algunes de les formacions més importants són conscients que cal tornar a poc a poc, valorant més l'aspecte social que el sostre tècnic, avui alguns posen el sostre en el dos de vuit folrat.

Per a Ignasi Escamilla, vicepresident de la Coordinadora i membre de la seva comissió mèdica, cal anar amb compte: "El més important és que fem el que prudentment ens veiem capaços de fer i que no per córrer molt ara després tinguem algun ensurt”.

En tot cas, no totes les colles es poden plantejar aquestes construccions. Potser qui més ha patit la pandèmia han sigut les formacions més petites. En aquest sentit, Sara Martin, presidenta dels Laietans de Gramenet demana “que la sororitat també arribi a les colles castelleres [sic]”. La líder de la formació barcelonina assegura que “cadascú farà el que bonament pugui amb la gent que tingui” i que, tot i que espera arribar a la màxima normalitat possible, encara és d'hora.

Apunts castellers
  • Vuit pisos La diada del Mercadal a Reus va tornar a reunir algunes de les colles més importants. Els Castellers de Vilafranca van apuntar-se el primer castell de vuit pisos de la temporada, el quatre de vuit. Els castells de set van ser la tònica per a la Jove de Tarragona, la Colla Vella, els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Reus.
  • Motor econòmic La Coordinadora de Colles ha presentat un estudi en el qual avalua l'impacte econòmic del món casteller a través de les despeses de les colles, de les diades i d’altres esdeveniments. La xifra total se situa al voltant dels 9 milions d'euros anuals sense tenir en compte la influència sobre el turisme.

  • Catalunya nord Al nord també han arribat els castells de sis pisos. Els Castellers del Riberal van descarregar diumenge el primer tres de sis de la temporada a la vila d’Illa del Riberal. Després d’alçar les primeres construccions netes a Sant Cebrià, per primer cop enguany han tancat la pinya del castell més modest.
stats