"Jo personalment 'flipo' de veure com tothom ha fet pinya per tirar la nostra colla endavant"

BarcelonaSerge Mainville, canadenc d'origen, va conèixer el fet casteller de la mà dels Castellers de la Vila de Gràcia durant una excedència que el va portar a Catalunya. La seva estada en terres catalanes el va convertir en un enamorat dels castells, fins al punt que en tornar al Canadà hi va crear una colla castellera, els Castellers de Mont-real. Apadrinats pels de la Vila de Gràcia, va néixer aleshores una relació d'ajuda i col·laboració que va dur els blaus a visitar Mont-real al mes de juny.

Ara nosaltres parlem amb Serge Mainville per saber com van viure els canadencs la visita dels de Gràcia, com ho van aprofitar i què ha significat per als canadencs a llarg termini.

Quan vau organitzar la visita dels Castellers de la Vila de Gràcia, quins eren els vostres objectius?

"El que teníem previst des d'un principi era fer conèixer el fet casteller a la ciutat, i és per això que la junta de la colla va contactar amb el festival Montréal Complètement Cirque, que es un festival important aquí, per tal de tenir un públic ampli i fer-ho gran. Aquest era el repte, primer fer conèixer el fet casteller i que nosaltres després poguéssim parlar amb gent amb més coneixement de causa".

I quines activitats vau plantejar per poder treure profit a nivell tècnic de la vista dels graciencs?

"Havíem previst fer un taller amb la colla de Gràcia. Vam fer dos tallers en hiverns passats amb la Roser Vilajosana i en Ferran Pons i volíem tenir l’oportunitat de fer un taller amb tota la colla. Al final, la colla de Gràcia va decidir fer tots els tallers i assajos junts. Ells tenien previst fer un assaig i nosaltres el nostre assaig setmanal, i després un taller junts. Però ells van decidir participar al nostre assaig i que el seu fos també de tipus taller. Això va fer que al final tinguéssim tres tallers i poguéssim aprendre molt més. A més, ens van deixar espai durant les actuacions, perquè l'objectiu era que el públic sabés que a Mont-real hi ha una colla castellera local".

Vau tenir l’oportunitat de fer castells més grans que habitualment gràcies a l'ajuda dels Castellers de la Vila de Gràcia?

"Sí. A la primera actuació vam fer un castell de germanor i a l'actuació del Montréal Complètement Cirque vam fer els pilars de quatre d’entrada i vam poder fer un quatre de sis amb acotxador amb el tronc de Montreal i els baixos i la pinya de Gràcia. Va ser una oportunitat perquè el públic del festival veiés no només la cultura catalana i els castells dels de Gràcia, sinó que aquí, a Mont-real, hi havia una colla que, tot i ser petita, tenia habilitats per fer grans coses".

Us va ajudar a fer un pas endavant com a colla la visita dels catalans?

"Des del primer dia! A cada actuació teníem un micròfon amb algú de Gràcia explicant el fet casteller i les estructures que fèiem, però a més parlava de nosaltres i cada vegada que vam actuar vam apuntar gent que volia unir-se a la nostra colla. I a la primera actuació, on vam fer aquest castell de germanor, ja hi va haver gent que s'ho va prendre seriosament i s'hi va apuntar. Tot va anar molt ràpid, i només en la primera setmana ja teníem cinc persones, que per a una colla de 30 persones és molt. A més, eren persones actives i esportistes, amb aptituds, que han donat vida a la colla. Aquesta gent, a més, va portar amics i ha obert la colla a més gent".

"Jo ara no puc anar als assajos per la família, però sé que aquestes persones s'han quedat a la colla i hi ha més gent que s'hi volia apuntar, en total, unes sis o set persones".

Teniu moltes dificultats per aconseguir canalla?

"És complicat aconseguir canalla, aquí, però sempre pensem que el més complicat és la por dels pares de veure la canalla pujant tan amunt i, en canvi, hi ha un altre problema que és que el local d'assaig que lloguem el tanquem tard, a les deu de la nit, i aquí els nens van a dormir d’hora, cap a les vuit del vespre, i és el segon problema que tenim, que sí que hi ha gent que vol apuntar-hi els fills, però quan veuen els horaris s’ho repensen".

Teniu dificultats per aconseguir un local amb uns bons horaris per a vosaltres?

"El tema del local és molt complicat, perquè lloguem un local compartit en un gimnàs i només podem fer-ho els dijous molt tard. Som una colla de barri, però tenim gent de tota la ciutat i necessitaríem tenir un espai més cèntric, perquè el barri queda massa lluny, i així poder créixer més i tenir horaris millors per a la canalla".

Vosaltres sou autodidactes. Teniu dificultats per seguir millorant? Seguiu en contacte amb els Castellers de la Vila de Gràcia?

"Estem molt en contacte amb la colla de Gràcia, per millorar, i qualsevol dubte que tenim els escrivim i de seguida tenim resposta, així és més senzill superar les dificultats. Sobretot estem en contacte amb en Ferran, que ens ajuda i ja coneix els reptes que tenim. Les visites dels seus castellers també ens ajuden, són els padrins i ens ajuden molt. Gairebé la totalitat dels castellers que tenim avui i que hem tingut en tota la història no han fet castells fora d'aquí, fins i tot els catalans, fet pel qual és un gran repte. En una colla de Catalunya la gent nova té temps per aprendre abans de pujar a plaça, un o dos anys poden fer pinya i poden conèixer el fet casteller anant a altres assajos i actuacions. Aquí tot va molt ràpid i la gent de seguida està fent de terç o de canalla, però, en canvi, els castells són poc sòlids".

Teniu dificultats per fer-vos conèixer a Mont-real?

"Ara no està tan malament, el nivell cultural de la ciutat, som una mica més coneguts, sobretot gràcies a la participació al festival Montréal Complètement Cirque fa dos anys, que ens va donar l’oportunitat de fer-nos conèixer aquí. No són grans festivals, els que ens conviden, però petits festivals familiars de barri sí que ens conviden. Actuem a les activitats del Casal Català i a més arribem a tenir unes cinc actuacions a l’any cobrant, fet que ens ajuda econòmicament. Enguany hem actuat ja tres vegades en solitari sense comptar les actuacions amb Gràcia. A més, la majoria de les actuacions les combinem amb tallers, i això interessa molt a la gent per poder provar, que és el que dóna més gust i engresca més la gent a venir a la colla".

Teniu previst venir a Catalunya a visitar els vostres padrins?

"Volíem anar-hi l’any passat, però no vam trobar els fons. Al principi tot va començar quan la colla de Gràcia ja tenia previst o volia venir aquí i nosaltres volíem anar allà, així que vam pensar a treballar junts per combinar les dues activitats, però no vam trobar recursos per poder venir. En canvi, tots els catalans de la colla van viatjar a Catalunya i van anar a un assaig de Gràcia i en van aprendre més. També gent canadenca de la colla que són catalanòfils han visitat Catalunya i han anat als assajos. No podem anar-hi com a colla, però la gent de la colla sí que hi va individualment, crec que un terç de la colla va al llarg de l'any a Catalunya i fa un assaig amb Gràcia. Quan vam començar a fer tallers fa dos anys ningú coneixia ningú de Gràcia, però en Ferran va introduir a la resta de la gent als assajos quan visitaven Catalunya i la gent de la nostra colla es veia més implicada en l’assaig, i s'hi sentien a gust".

Quina experiència en treus a nivell personal de la relació amb els vostres padrins?

"Jo personalment 'flipo' de veure com tothom ha fet pinya per tirar la nostra colla endavant. Només vull agrair a tothom de la colla de Gràcia el seu esforç per fer-ho possible".