Biomedicina

Com rejovenir el sistema immunitari... i tota la resta

Un tractament amb anticossos equilibra les cèl·lules mare i reactiva la immunitat

4 min
Una persona gran caminant pel bosc.

Encara que, a simple vista, no ho puguem distingir, es creu que el cos humà envelleix a diferents velocitats. És a dir, cada òrgan tindria el seu ritme de deteriorament, que no seria igual d’una persona a una altra. Per això hi ha gent que primer té problemes de cor, mentre que a d'altres els comença a fallar el fetge, o s’arruguen abans. Aquests processos els determinen tant la genètica com l’atzar i l’estil de vida que portem, i encara no estem en condicions de mesurar o predir quin teixit s'està degenerant més ràpid. Poder-ho fer seria un important pas endavant per desenvolupar teràpies específiques per fomentar un envelliment més saludable. Recentment s’ha descobert una d’aquestes intervencions que podria rejovenir una part del cos, en aquest cas el sistema immunitari: eliminar cèl·lules mare sobreres.

El sistema immunitari és un complex conjunt de cèl·lules i molècules que actuen de manera coordinada per protegir-nos de diverses amenaces. La principal és la invasió de microbis capaços de causar malalties, però lluitar contra les infeccions no és l’única missió que té: també s’encarrega d’eliminar cèl·lules que, per qualsevol motiu, han deixat de fer bé la seva feina. En aquesta categoria hi ha les cèl·lules malignes, que si no es destrueixen a temps poden arribar a formar un càncer.

Darrerament s’ha descobert que les cèl·lules velles també són víctimes d’aquest procés intern de neteja. D’aquesta manera, el sistema immunitari lluita contra l’envelliment, i ho fa d’una manera molt efectiva, si més no durant uns quants anys. Amb el pas del temps les cèl·lules que ens han de protegir pateixen també elles mateixes els efectes de l’edat, i la seva eficàcia declina. Això fa que no tan sols siguem més vulnerables a càncers i infeccions (tots sabem que malalties com la grip o la covid-19 són més greus en la gent gran), sinó que, a més, els teixits en general es deteriorin més ràpidament. Per tots aquests motius restaurar les funcions originals del sistema immunitari és una de les estratègies que hauria de tenir un impacte més important a l’hora de millorar la salut de la gent gran i, de rebot, segurament allargaria l’esperança de vida.

En un article publicat fa unes setmanes a la revista Nature, el grup dirigit pel doctor Irving Weissman, de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, ha demostrat que es pot fer que el sistema immunitari recuperi part d’aquesta força que tenia en la joventut. El truc és mantenir unes reserves equilibrades dels diferents tipus de cèl·lules mare. Totes les cèl·lules de la sang (tant els glòbuls blancs com els vermells i les plaquetes) deriven d’unes cèl·lules mare que hi ha al moll d’os, que s’encarreguen d’anar-ne produint quan fan falta. El grup del doctor Weissman es va adonar que, amb el pas del temps, aquestes cèl·lules mare fabricaven menys limfòcits, els glòbuls blancs implicats en la defensa immunitària, i, en canvi, produïen un excés de glòbuls vermells, plaquetes i cèl·lules que generen inflamació.

El següent pas va ser mirar de restablir l’equilibri de cèl·lules que hi ha a la sang jove, i per aconseguir-ho van tractar un grup de ratolins vells amb uns anticossos manipulats per reconèixer específicament una proteïna que hi ha només a la superfície de les cèl·lules mare que produeixen els excedents que es veuen en els animals vells. Quan els anticossos s’unien a aquestes cèl·lules, el mateix sistema immunitari les eliminava i la composició de la sang s’assemblava més a la dels joves, amb una proporció més alta de limfòcits. L’efecte es mantenia fins dos mesos després d’una sola dosi d’anticossos, que és el temps que van seguir els animals, i no se sap encara si és permanent o a la llarga es tornaria a perdre l’equilibri.

El resultat d’aquest canvi de composició del moll d’os era que els ratolins tractats estaven més ben protegits contra infeccions i, a la vegada, tenien menys marcadors d’inflamació als teixits. Els investigadors creuen que aquest rejoveniment de la sang fa que el sistema immunitari revitalitzat també pugui netejar millor els òrgans de les cèl·lules velles que s’hi acumulen. Per tant, la combinació d’això i la reducció de la inflamació crònica de fons, que se sap que és un altre dels factors que contribueix a l’envelliment, fa pensar que aquests ratolins esdevenen globalment més joves.

És aviat per saber si aquest tractament d’anticossos es podrà aplicar en humans, malgrat que tot fa suposar que la idea d’equilibrar les cèl·lules del moll de l’os hauria de funcionar en altres mamífers, perquè tots compartim mecanismes d’envelliment similars. Els científics estan investigant ara aquesta possibilitat, que diuen que podria provar-se en assajos clínics en menys de cinc anys. En tot cas, l’estudi és una prova més que el sistema immunitari i la inflamació juguen un paper decisiu en el deteriorament de les funcions d’un organisme que es veu amb l’edat, i dona suport a la idea, predominant entre els experts en el tema, que l’envelliment no hauria de ser necessàriament un procés unidireccional i impossible de modificar.

Director dels Estudis de Ciències de Salut de la UOC i catedràtic de medicina molecular de la Universitat de Leicester
stats