El cos (sense embalsamar) d'un home revela com eren els habitants de l'Antic Egipte

Les condicions àrides del desert i la pràctica de l’embalsamament i momificació que es va estendre socioculturalment durant els períodes de diverses dinasties egípcies dificulten enormement l’obtenció d'ADN de restes humanes. Cal dir que els líquids usats en el procés de momificació degraden i destrueixen el material genètic de tots els teixits tous, que queden com cuir. Dins d’una tomba excavada a la roca a la necròpolis antiga de Nuwayrat (una població a uns 265 quilòmetres del Caire) es va trobar una gran tina de terrissa segellada, amb el cos d’un home a l’interior sense embalsamar.

Aquesta tina és actualment una peça del Museu Garstang d’Arqueologia de Liverpool i, amb un projecte de recerca conjunt entre investigadors de Liverpool i l’Institut Francis Crick de Londres, s'ha aconseguit obtenir prou ADN de la part inferior dels queixals (els quals queden encaixats dins la mandíbula i protegits d’agents externs degradatius) per fer-ne una seqüenciació completa del genoma. El fet que el receptacle de terrissa estigués tan ben segellat i dins la roca va facilitar un ambient estable que ha permès la conservació de l'ADN.

Qui era aquest home?

L'ús de tècniques anatomicoforenses, de recuperació de molècules antigues i de paleogenètica forense, conjuntament, ens dona molta informació sobre qui era aquest desconegut. Les restes corresponen a un home d’uns 60 anys, una edat avançada per a l’època, perquè els seus ossos mostren degeneració osteoartrítica compatible amb aquesta edat. Segons les marques que els músculs i tendons van deixar a l'esquelet, havia treballat durament amb les mans i els braços, mentre que les cames mostraven signes d’inflamació isquial deguda probablement a una posició contínua d’asseure’s durant molta estona, amb una osteoartritis més gran al peu dret, tot compatible amb fer servir un torn de terrissaire. Probablement aquesta persona va pujar de categoria social per merèixer ser enterrat a la necròpolis.

L'anàlisi del genoma i la comparació amb genomes antics i actuals de la regió demostra que la major part de la seva herència genètica procedia dels habitants del neolític nord-africà, amb un segon component (al voltant del 20%) que procedia de Mesopotàmia. No hi ha homozigositat manifesta i, per tant, els seus progenitors i parents no eren familiars entre ells. ¿Havia emmigrat des d’altres poblacions prop de Mesopotàmia? L’anàlisi d’isòtops i la seva proporció al seu esmalt dental revela que no, perquè la seva infància va ser a Egipte i la seva alimentació era omnívora, amb plantes com ara ordi i blat i segurament animals terrestres i peix del Nil.

Com era físicament? Sabem que devia tenir els cabells i els ulls foscos i la pell entre fosca i negra. Mitjançant les dades 3D del crani i extrapolant la col·locació de músculs més probables segons la seva ancestralitat, una de les autores del treball, Caroline Wilkinson, de la Universitat John Moores de Liverpool, ha fet una reconstrucció facial d’aquesta persona, sense pèls ni barba, perquè només ha usat la informació que s’ha pogut treure de l’anàlisi genètica. Faccions humanes que ens són pròximes i que ens permeten imaginar-nos com era aquest individu de l’imperi antic d’Egipte, en el moment en què es van construir les primeres piràmides, esgraonades, com la piràmide de la necròpolis de Saqqara.

Intercanvi amb l'Imperi Sumeri

Quin origen genètic tenia la societat egípcia de l’època? L’Antic Egipte, tot i guerres internes i reunificacions, es va allargar unes quantes dinasties durant mil·lennis. Es creia que l’època més antiga estava tancada a l’exterior, tot i que culturalment s’han descrit moltes similituds amb l’Imperi Sumeri d’aquell període perquè compartien la domesticació i el conreu de plantes i d'animals, les estructures arquitectòniques piramidals, l’aparició de l’escriptura i els segells cilíndrics.

El que indica el genoma d’aquest individu, encara que només en sigui un (caldria seqüenciar-ne més per poder validar aquestes conclusions), és que, molt probablement, l’intercanvi cultural reflecteix l’intercanvi físic de persones, és a dir, les idees i innovacions van transmetre’s perquè seguien el flux de persones amb la migració i la relació entre poblacions. Amb aquesta irradiació i intercanvi d’idees i persones es pot explicar també com, a l’edat de bronze, va arribar la innovació neolítica des de Mesopotàmia a l’Anatòlia, la porta d’Europa, a partir d’on es va estendre el conreu de plantes i la domesticació d'animals, la ceràmica i les poblacions estables a tot el continent.