MICROBIOLOGIA

Descobreixen més de 5.500 noves espècies de virus d’ARN al mar

La troballa obliga a ampliar la classificació d’aquests patògens

3 min
Representació artística d’un dels molts tipus de virus d’ARN.

10.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000. Un nombre força gran, oi? Doncs es calcula que aquesta és la quantitat de virus que hi ha repartits per tots els oceans del planeta. No és fàcil fer-se una idea d’aquest nombre. Es pot provar, això sí, amb algunes equivalències. Si es posessin tots en una bàscula, pesarien igual que 75 milions de balenes blaves. I si es col·loquessin un darrere l’altre farien una fila de 42 milions d’anys llum, és a dir, unes 400 vegades la Via Làctia. Tot això impressiona molt però es tracta de nombres tan incommensurables que potser no diuen gran cosa per si mateixos. El que sí que és il·lustratiu és la troballa que ha publicat recentment a la revista Science un equip d’investigadors encapçalat pel microbiòleg Matthew Sullivan, de l’Ohio State University: han descobert més de 5.500 noves espècies marines de virus d’ARN.

Molts biòlegs somien secretament en descobrir alguna espècie d’animal o planta. Si posar el seu nom llatinitzat a una de les meravelles que l’evolució ha escopit al llarg de milions d’anys ja significa assolir algun tipus d’immortalitat, descobrir milers d’espècies en un sol estudi és jugar en una altra lliga. És cert que es tracta de virus, que, segons els cànons de la biologia, no es poden considerar éssers vius. També són entitats tan petites que pocs canvis els converteixen en una cosa nova. Per això el món viu microscòpic que inclou els bacteris i els arqueus és el més divers de tots. En qualsevol cas, el descobriment és prou rellevant per haver obligat els científics a ampliar el sistema de classificació dels virus. Fins ara, els virus d’ARN s’agrupaven en cinc grans grups anomenats fílums. Algunes de les noves espècies descobertes encaixen en algun d’aquests grups, però per classificar-les totes correctament els investigadors han hagut de definir cinc fílums nous. De fet, la immensa majoria de les espècies descobertes pertanyen també a fílums nous. Tot i que no es pot comparar el món dels virus amb el nostre, això és com si s’haguessin d’afegir capsetes a la classificació dels animals en mol·luscos, artròpodes, esponges, cordats (on pertanyem els humans), etc.

Una importància ecològica

Aquest nou descobriment s’ha fet després d’analitzar 35.000 mostres d’aigua recollides en 210 punts de mostreig distribuïts per tot el planeta, des de la superfície fins als 1.000 metres de profunditat. La presa de mostres s’ha fet a bord del veler Tara, el vaixell insígnia de la Fundació Tara Océan, una entitat francesa dedicada a l’exploració del mar. En honor de la fundació, els científics han batejat el nou fílum al qual pertanyen la majoria d’espècies de virus descobertes com a Taraviricota. “Hi ha tanta diversitat... i, a més, el fílum Taraviricota l’hem trobat a tots els oceans, fet que suggereix que és ecològicament important”, ha explicat Sullivan en un comunicat. Segons el científic, “els virus d’ARN són clarament importants en el nostre món [el SARS-CoV-2 causant de la pandèmia actual n’és un], però habitualment només n’estudiem una fracció molt petita, els pocs centenars que afecten els humans, les plantes i els animals”. “Nosaltres volíem estudiar-los sistemàticament a gran escala i explorar un ambient que ningú havia estudiat en profunditat, i hem tingut sort perquè, virtualment, cada espècie era nova”, ha afegit.

Segons les xifres anteriors, cada vegada que ens banyem al mar i ens empassem sense voler una glopada d’aigua, engolim també uns mil milions de virus. I no ens passa res, perquè la immensa majoria només infecten bacteris marins. De fet, es calcula que cada dia aquests virus maten entre el 15 i el 40 per cent de tots els bacteris que hi ha a les aigües salades del planeta. I els bacteris tenen un paper fonamental en els ecosistemes aquàtics. N’hi ha que fan la fotosíntesi i aboquen oxigen a l’aigua, part del qual acaba a l’atmosfera, fins al punt que entre el 20 per cent de l’oxigen de l’atmosfera prové de bacteris aquàtics. (Més enllà d’això, els científics calculen que entre 50 i el 80 per cent de l’oxigen de l’atmosfera es genera als oceans).

Quina importància tenen, doncs, els virus marins en l’equilibri entre els oceans i l’atmosfera que fa possible la vida a la Terra? Els científics pensen que molta. Però, més enllà de matar bacteris i altres funcions genèriques conegudes com alterar la manera que tenen els hostes infectats de processar l’energia i transferir gens d’un hoste a un altre, ¿a través de quina mecanismes impacta tot això en l’equilibri de la biosfera i en quina mesura ho fa? La resposta més honesta és que no en tenim ni idea. Per això cal seguir investigant.

stats