El gran recapte sostenible

Catedràtic emèrit d'Enginyeria QuímicaAbans el procés de recapte era diferent. L’arrossaire del delta de l’Ebre envasava l’arròs en paquets de quilo, després els agrupava en caixes de deu quilos i, finalment, en palets de dotze o vint caixes. Tot ben ordenat, entrava en un camió. Als magatzems centrals de la cadena de supermercats es desfeien els palets i se’n feien d’altres que anaven als punts de venda dels barris. Allà els desmuntaven i omplien els prestatges de paquets. Ordre.

El dia del Gran Recapte agafàvem els paquets d’arròs del prestatge i els dipositàvem a la banyera del supermercat. Desordre. A continuació, un camió els portava al parc logístic de classificació. Allà els voluntaris buidaven les banyeres i n’ordenaven el contingut. Nou ordre. Després es reclassificaven els aliments i les furgonetes els portaven als punts de lliurament, on els beneficiaris anaven a recollir el seu paquet.

Amb tot això, els aliments s’ordenaven i es desordenaven diverses vegades. Tot plegat, termodinàmicament insostenible. Cada classificació és ordre creat en un sistema a canvi d’energia donada per una màquina o per una persona que treballa. I la matèria va amunt i avall innecessàriament, amb molta energia malbaratada en el transport.

Per culpa del covid-19, aquest any s’ha hagut de canviar tot i moure només diners en lloc de menjar. Si un paquet d’arròs ha d’anar des del Delta fins a un beneficiari de Badalona, es fa un donatiu econòmic al Banc dels Aliments, que compra als productors perquè enviïn els palets directament a les entitats locals i al beneficiari. O, encara més simple: li donen un val de compra en lloc de l’arròs.

Quin ha sigut el resultat del recapte d’aquest any? Doncs un 40% menys de recollida. Deu ser que volem donar el nostre quilo d’arròs, tocar la nostra almoina, la nostra solidaritat. Som així: emocionals i dilapidadors.