L'origen de l'ós panda, a Catalunya
Troben a Hostalets de Pierola els avantpassats més antics d'aquests plantígrads blancs i negres
Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) en col·laboració amb investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de València (UV) han trobat a l'abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola, a la comarca de l'Anoia, les restes de l'ós panda més antic del món. Ho publiquen a Plos One i es tracta d'una espècie gegant, els Kretzoiarctos , que va existir fa entre 11 i 12 milions d'anys.
Es tractaria dels avantpassats més antics d'aquests plantígrads, de pell blanca i negra, que actualment tan sols viuen en algunes serralades de la Xina. També se n'han trobat restes a Daroca, Saragossa.
Debat obert
La filogènia del panda gegant ha estat objecte de debat entre biòlegs i paleontòlegs des de fa dècades. Gràcies a les dades moleculars se sap que és un úrsid, un taxó germà dels óssos actuals. Però quins i on són els seus orígens són preguntes científiques amb una resposta controvertida.
Fins fa poc, es pensava que les restes fòssils més antigues eren les d'un altre avantpassat, els Ailuropodinaes , que van viure al miocè superior xinès, fa entre 7 i 8 milions d'anys. Però els últims anys s'han anat trobant a Europa restes fòssils més antigues d'aquest mateix grup.
En el treball que acaba de publicar la revista Plos One les noves restes de panda gegant trobades a l'abocador de Can Mata permeten descriure un altre gènere de panda gegant encara més antic, els Kretzoiarctos . Així doncs, el llinatge del panda gegant tindria els orígens a la península Ibèrica i s'hauria estès durant el Miocè mitjà per Euràsia. Durant el Plioplistocè la distribució d'aquest grup estaria ja només reduïda a la Xina i el sud-est asiàtic. Segons els mètodes genètics, els Ailuropodinaes s'haurien separat de les altres subfamílies d'óssos actuals durant el miocè inferior, fa uns 20 milions d'anys.
En perill d'extinció
Des dels anys 60, l'actual ós panda és la imatge del logotip del Fons Mundial per la Protecció de la Natura (WWF), una de les organitzacions ecologistes d'abast internacional més importants. No és casual, els óssos panda actuals estan en perill d'extinció des de fa temps. La baixa taxa de natalitat, l'alta mortaldat i la destrucció del seu hàbitat n'han reduït la població.
Es calcula que al món n'hi ha uns 1.600 que viuen en llibertat a la selva i 180 més en captivitat. El bambú suposa el 99% de la seva dieta, encara que també mengen fruits del bosc, insectes, peixos i alguns petits mamífers.
El 2005 el govern xinès va decidir crear més de 50 reserves d'óssos panda i va protegir així més de 10.400 quilòmetres quadrats de bosc. No obstant, només un 61% de la població (al voltant de 980 pandes) viuen en aquestes reserves sota protecció. Malgrat les mesures adoptades pel govern xinès, aquesta espècie encara pateix la caça furtiva.
