Mor Jane Goodall, la primera científica que va donar nom als primats
La primatòloga, de 91 anys, va ser la primera a constatar que els simis també produeixen i utilitzen eines
BarcelonaLa primatòloga i activista britànica Jane Goodall, considerada l'experta mundial més gran en ximpanzés, ha mort aquest dimecres als 91 anys a Califòrnia després de tota una vida entregada a la recerca del regne animal i a la preservació del medi ambient. Els seus estudis sobre els ximpanzés i els goril·les van canviar la percepció que es tenia sobre els primats, van demostrar com de prop estan de l’espècie humana i van conscienciar de la necessitat de protegir la biodiversitat per no condemnar a mort uns animals amb els quals compartim ancestres. Goodall era una d’aquelles persones que va transcendir la seva feina i es va convertir en una icona, va revolucionar l'etologia i va posar les bases d'un món on tots els éssers vius puguin conviure de manera solidària.
Nascuda a Londres el 3 d'abril del 1934, Jane Goodall sempre explicava que des de ben petita tenia un somni: "Anar a l'Àfrica a estudiar els animals". Amb només 23 anys ho va aconseguir, va viatjar a Kènia per treballar amb l'antropòleg Louis Leakey durant sis mesos investigant el comportament dels ximpanzés. Aquell viatge, però, es va acabar convertint en el projecte de tota una vida. Doctora en etologia per la Universitat de Cambrigde i doctora honoris causa en 45 universitats del món, Goodall va escriure una vintena de llibres, a més d'articles científics i documentals, i va dedicar tota la seva vida a l'estudi dels primats al continent africà, una tasca de conservació de la biodiversitat que li va valer un centenar de premis al llarg de la seva carrera.
Sota la direcció de Leakey, Goodall va arribar el 1960 al Parc Nacional de Gombe, prop del llac Tanganika, a Tanzània. Juntament amb la seva mare i un cuiner, va instal·lar la seva tenda de campanya i va iniciar la recerca sobre els ximpanzés. Va desafiar la pràctica científica donant als ximpanzés un nom en lloc d'un número, i a poc a poc es va anar guanyant la seva confiança. En poc temps va capgirar la doctrina científica en observar un ximpanzé mascle adult, que va batejar com a David Greybeard, atacant un termiter amb una branca buida a la qual havia arrencat les fulles per extreure i menjar-se els insectes. Va ser la primera científica a constatar que els primats també produeixen i utilitzen eines, una habilitat que s'havia considerat durant molt de temps un segell distintiu dels humans.
"Estava adscrita a Cambridge i estava molt nerviosa perquè primer em deien que ho feia tot malament, que als ximpanzés no se’ls ha de posar un nom, sinó numerar, que no es pot parlar de les seves personalitats ni dir que tenen un cervell capaç de resoldre problemes. I certament no es pot dir que tinguin emocions. No pots ser científicament objectiu si tens empatia amb el teu tema. Bé, sabia que això últim era erroni. Quan era petita, el meu gos Rusty em va ensenyar que aquelles idees eren bestieses", va explicar Goodall l'any passat en una entrevista a The New York Times, on va assegurar que al principi la comunitat científica la qüestionava per ser una noia jove.
Incombustible fins al final
Tanmateix, els treballs de Goodall són importants perquè han influït decisivament en la consciència que té la humanitat d’ella mateixa: la que la fa sentir tan especial i diferent. A banda de construir i utilitzar eines, la naturalista va descobrir que els ximpanzés tenien comportaments socials complexos: caçaven en grup i també eren capaços de fer la guerra amb altres de la mateixa espècie o de practicar el canibalisme, un costat fosc que també els acosta a la humanitat. De fet, molts anys després els estudis sobre l’herència genètica confirmarien que el grau de coincidència entre humans i primats era fins i tot més gran del que es pensava.
"Ens vam separar del ximpanzé fa 6 milions d’anys, però queda clar que tenim un ancestre comú. El que ens ajuda a saber això és en què diferim. Tristament, hem evolucionat malament. Hem creat la tecnologia més increïble, però estem destruint el planeta", lamentava en una entrevista a l'ARA.
El 1977 va fundar l'Institut Jane Goodall, una institució sense ànim de lucre dedicada a l'educació i la conservació per protegir la natura, i també va fundar l'organització juvenil Roots & Shoots, present a més de 70 països d'arreu del món. També va aparèixer en llibres i pel·lícules i va rebre un centenar de reconeixements, com el títol de Dama Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, la Medalla d'Or de la Unesco, Missatgera de la Pau de les Nacions Unides, el Premi Internacional Catalunya i el Premi Príncep d'Astúries de Recerca Científica el 2003, entre molts altres.
La primatòloga va treballar incansablement fins a l'últim moment, i l'any passat, amb 90 anys, va fer una gira de 320 dies per recaptar diners per a les seves organitzacions sense ànim de lucre. Llavors ja va deixar clar que seguiria viatjant per lluitar per les idees en les quals creia fins al darrer alè: "Quan arribes als 90 no saps quan s'acabarà tot, però evidentment hi ets més a prop que quan en tenies 70 i molt més a prop que quan en tenies 60. Però si creus que tens la missió d'intentar que més gent entengui que hem d'actuar i que la nostra acció individual marcarà la diferència; si gran part del món no ha rebut aquest missatge, en lloc de frenar, què puc fer sinó accelerar?".
