Trump canvia el rumb de la NASA

GinebraLa tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ha fet trontollar de nou una part de les institucions nord-americanes. La NASA no és cap excepció, sobretot tenint en compte el paper central que tindrà en aquesta nova legislatura Elon Musk, propietari de l’empresa de coets SpaceX. N'és un exemple la recent dimissió del fins ara administrador de l'agència espacial estatunidenca, Bill Nelson, després de 53 anys treballant-hi.

"Enviarem astronautes a plantar la bandera americana sobre Mart", va dir Trump durant el discurs d’investidura, deixant clares les seves ambicions de conquerir el Planeta Vermell. Això podria comportar que els recursos destinats a la NASA es veiessin afectats, així com alguns dels seus projectes més ambiciosos, com el programa Artemis, que té com a objectiu tornar a situar humans sobre la superfície de la Lluna.

D’altra banda, la guerra comercial amb la Xina i la incorporació d’empreses privades al sector aeroespacial han generat un context geopolític que no es vivia des de la Guerra Freda. "Ens trobem davant d'una nova cursa espacial. Per una banda, tenim els Estats Units amb els seus aliats, i per l’altra, la Xina alineada amb Rússia", explica Miquel Sureda, professor d’enginyeria aeroespacial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i divulgador científic. "Aquesta cursa té l’objectiu no tan sols de tornar a la Lluna, sinó de conquerir-ne punts estratègics per explotar-ne els recursos", afegeix Sureda.

En perill el programa per tornar a la Lluna

Des de la victòria electoral de Trump han anat apareixent rumors que el nou president dels EUA té la intenció de modificar el programa Artemis. En particular, es podria cancel·lar el seu nou coet, conegut com a SLS (space launch system o sistema de llançament espacial), que hauria de portar de nou astronautes a la Lluna l’any 2027, 55 anys després que la missió Apollo 17 ho fes per últim cop.

La realitat és que el programa ha patit retards significatius i el seu pressupost no ha deixat d’augmentar. Això fa que la nova administració es qüestioni la seva eficiència, en particular amb la incorporació de Musk al capdavant de la nova oficina d’eficiència governamental.

D’altra banda, el programa Artemis ja compta amb la col·laboració de SpaceX. Serien les naus Starship de l’empresa de Musk les que portarien els astronautes des de l’òrbita de la Lluna fins a la seva superfície. A més, el programa també tindria una estació espacial anomenada Gateway que orbitaria el satèl·lit, a la qual s’afegeix la nau Orion, que faria gran part del trajecte entre la Terra i la Lluna. La qüestió és que tot indica que la Starship de SpaceX podria fer les funcions de llançadora, nau i sistema d’aterratge a la superfície lunar. "La NASA estaria comprant una nau a SpaceX per fer una quarta part d'una missió, quan aquesta nau, per si sola, podria fer-ho tot", comenta Sureda. El programa de la NASA es podria salvar perquè es troba en un estadi molt avançat i suprimir-lo només provocaria més retards. "No crec que cancel·li, però es reduirà molt el seu abast", declara Sureda.

Musk, el principal beneficiat de la política espacial de Trump

Durant la campanya electoral, Trump esperonava Elon Musk a aconseguir arribar al Planeta Vermell abans del 2028. "Elon, prepara els coets perquè volem arribar a Mart abans del final del meu mandat", declarava el president al setembre en un míting a Carolina del Nord. No és estrany que un dels que es veuran beneficiats d’aquesta nova estratègia espacial sigui el mateix Musk i la seva empresa SpaceX. Aquesta empresa és actualment un dels principals actius de la NASA. La cancel·lació parcial del programa Artemis i l’objectiu de conquesta de Mart podrien suposar una empenta significativa en les aspiracions multiplanetàries de l’home més ric del món.

En la mateixa línia, fa només unes setmanes Trump va dir que nomenaria l’empresari Jared Isaacman nou administrador de la NASA. Isaacman, molt alineat amb les aspiracions espacials de Musk, tindrà un paper fonamental en la gestió dels recursos de l'agència americana. "L'administrador de la NASA és l'encarregat de definir l’estratègia durant els pròxims quatre anys", destaca Sureda. Tanmateix, la paraula final sobre els recursos destinats la té sempre el Congrés dels Estats Units, on, en qualsevol cas, també hi ha una majoria republicana. "Es tendeix cap a un model en què la NASA serà simplement un canalitzador de recursos econòmics per contractar empreses privades", considera l'investigador de la UPC.

L’exploració científica, principal perjudicada

Més enllà de les missions a la Lluna, la NASA té diversos programes científics, com la National Atmospheric and Oceanic Administration (NOAA) per a l’observació de la Terra. Aquest programa és una eina fonamental per entendre el clima del planeta. Gran part dels recursos destinats a organitzacions com aquesta podrien anar a parar a la Space Force, la branca militar espacial creada pel mateix Trump durant el mandat precedent. "Hi ha molta por que estudis sobre el canvi climàtic es vegin afectats en benefici d’objectius militars", declara Sureda.

L'investigador de la UPC, que estudia com podrien ser els futurs assentaments fora del nostre planeta i com fer que siguin sostenibles, es mostra optimista, però. "Hi ha moltes maneres d’enfocar la conquesta de l'espai. Tot i que no simpatitzo amb la filosofia que estan seguint aquests grans empresaris, reconec que estan accelerant molt l’avenç en el sector espacial. D'aquí 20 o 30 anys podríem veure missions tripulades a Mart", conclou Sureda.