L’ENTREVISTA

Artur Marquès: “De vegades, el suport dels voluntaris és tant o més important que l’atenció mèdica”

Metge jubilat i voluntari en l’àmbit sanitari

Uns minuts de conversa amb una voluntària que ara fa 15 anys havia patit la mateixa malaltia que ell van servir-li a Artur Marquès per veure la llum al final del túnel quan sentia que la seva vida “penjava d’un fil” després de sortir de l’UCI, on es recuperava d’un trasplantament hepàtic. Com a metge que és -encara que actualment jubilat-, Marquès sempre ha valorat el plus de calidesa humana que aporten els voluntaris al sistema sanitari. Quan li ha tocat a ell ser pacient, ha pogut constatar que la feina altruista que fan aquestes persones pot arribar a ser crucial per a la millora dels malalts, i fins i tot per a la supervivència dels que havien tirat la tovallola i havien deixat de lluitar per la seva vida. Ara, amb 63 anys, ell és voluntari. Explicarà la seva experiència avui a la jornada sobre voluntariat en l’àmbit de la salut que organitza la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona.

Que calguin voluntaris significa que no és prou humanitzada l’atenció als pacients en el sistema sanitari?

En la meva trajectòria com a metge, com a nefròleg i sobretot com a metge de família a l’àrea de Salt, he pogut comprovar que en general els professionals sanitaris tenim una disposició a fer més del que se’ns pot exigir professionalment. I no només parlo dels metges, sinó també del personal d’infermeria, zeladors, personal de neteja... No obstant això, els voluntaris són necessaris pel suport emocional que poden donar als pacients, que a vegades és tant o més important que l’atenció mèdica. Des de l’experiència poden motivar i proporcionar un ajut extraordinari al pacient que està passant per una situació similar a la que ells van passar i que van superar.

Com ho va viure vostè?

Jo patia una malaltia hepàtica que es va complicar fins que em van diagnosticar dos tumors malignes al fetge i em van proposar un trasplantament. Ara que fa un any i quatre mesos de la intervenció puc dir que tot ha anat molt bé, però quan vaig sortir de l’UCI sentia que la meva vida penjava d’un fil, amb la tristor afegida de pensar que el fetge que em van trasplantar l’havia donat la família d’algú que ha mort i que estava passant uns mals moments. Una infermera em va oferir la possibilitat que em vingués a veure un voluntari. En van venir tres en pocs dies, un d’ells una dona de 75 anys que en feia quinze que s’havia sotmès a un trasplantament i que ara estava la mar de bé. La trobada amb aquests voluntaris va ser curta, però aquells minuts a mi em va impactar positivament, el seu suport va ser essencial.

I va decidir fer-se voluntari.

Sempre havia pensat que em faria voluntari quan em jubilés, però la meva idea era fer-ho fora de l’àmbit sanitari, perquè és bo canviar. Però la meva experiència com a pacient que rep l’ajut d’un voluntari em va animar. M’he fet voluntari sanitari perquè uns voluntaris em van obrir el camí. Ara formo part de la junta de l’Associació de Trasplantats Hepàtics de Catalunya.

¿El fet de ser metge l’ajuda a fer aquesta feina de suport a altres malalts?

Possiblement, tot i que de cap manera pretendré ser un substitut dels professionals. He de fer aquesta feina amb distanciament científic, però amb proximitat humana, per donar escalf i motivació a pacients que ho necessiten. Quan un malalt està animat respon millor als tractaments.

Molts voluntaris diuen que reben més del que donen. És el seu cas?

Fer de voluntari no proporciona diners, però sí felicitat. Se’n beneficia el pacient, i també el mateix voluntari. Això passa a la gran majoria de les persones que s’hi dediquen. En el meu cas també.

Tenint en compte que els trasplantaments no es fan a Girona, sinó als grans hospitals de Barcelona, quina feina fa l’Associació de Trasplantats?

Treballem per consienciar de la necessitat de donar òrgans, amb xerrades arreu, també a les escoles. I donem suport a pacients que han de ser trasplantats. Per a les famílies de pacients de fora de Barcelona cedim els dos pisos que tenim a la ciutat durant l’hospitalització i els oferim un acompanyament quan els malalts s’han de sotmetre a diverses proves dins el complex hospitalari.

Més continguts de

El + vist

El + comentat