CULTURA

La Bisbal ret homenatge a la ceràmica

El Museu Terracotta reobre després de més de cinc anys inactiu

Pocs municipis estan tan estretament lligats a una activitat i a una indústria com la Bisbal d’Empordà amb la ceràmica. El vincle es remunta al primer terç del segle XVI, època de la qual daten els primers terrissaires de la regió, pioners en un ofici que es va acabar convertint en un dels principals motors econòmics de la regió i en un dels seus signes distintius, encara plenament vigent. I així ho mostra el Museu Terracotta, que, a finals de l’any que hem deixat, va formalitzar la reobertura, després de més de cinc anys inactiu a causa d’unes obres per rehabilitar l’edifici i adequar-lo a la normativa vigent.

El museu està situat a l’edifici de l’antiga fàbrica de revestiments ceràmics Terracotta, una de les més antigues de la ciutat, fundada l’any 1928 i que dóna nom al museu. Així doncs, el mateix edifici forma part del discurs i la temàtica del museu: la seva arquitectura característica (forns, xemeneies, terres...) s’integra perfectament a la instal·lació.

El museu, dirigit per Xavier Comas, busca seguir sent un espai per difondre i conservar el patrimoni de la ceràmica bisbalenca, però també pretén donar a l’exposició un caràcter més científic i tècnic, explicat de manera molt didàctica. El museu, com ja passava en l’etapa anterior, és parada obligada de molts turistes i compradors de ceràmica. També rep un gran nombre de visites de centres escolars de tot Catalunya. “El museu no només consta de peces de ceràmica boniques sinó que també conté explicacions i audiovisuals perquè el visitant pugui entendre els diferents processos de fabricació i les diferències entre, per exemple, les peces de terrissa i rajoleria”, assenyala Xavier Comas.

L’exposició consta d’unes 700 peces (maquinària, utensilis i obres), a més de 3.000 objectes d’obradors populars procedents d’arreu de la península Ibèrica i les Illes Balears, cedits per la Generalitat.

L’exposició es divideix en quatre eixos temàtics. El primer àmbit està dedicat a la primera matèria, l’argila, que provenia fonamentalment de les pedreres de Cruïlles i Corçà. El segon se centra en la producció de la ceràmica preindustrial: estris fets manualment per a ús quotidià. I és en el tercer àmbit on s’explica la industrialització definitiva del procés d’elaboració, que va començar a mitjans del segle XIX. Però va ser a principis del segle XX, amb l’esperit progressista del Noucentisme, que la producció industrial de ceràmica va arribar a la màxima esplendor. Finalment, el recorregut es clou amb una mostra de ceràmica artística i decorativa, el principal atractiu turístic de la ciutat des de la lleugera recuperació econòmica del franquisme dels anys 50. L’activitat ceramista és encara avui un dels grans motors econòmics del poble.

Ara, després de pràcticament un mes d’obertura, Xavier Comas assegura que estan molt satisfets de la rebuda que ha tingut el museu. “Hem tingut força afluència, la gent n’ha sortit molt satisfeta i ha despertat interès a la mateixa ciutat”, afegeix. Les expectatives que se li obren al museu són, doncs, molt bones.

Més continguts de

El + vist

El + comentat