GUERRA AL CÀUCAS

Decepció entre la diàspora armènia per l’Artsakh

Un empresari de Lloret de Mar, l’única víctima mortal entre la vintena d’armenis de tot l’Estat que hi van anar a lluitar

La comunitat armènia ha rebut amb una gran decepció la resolució del conflicte armat entre Armènia i l’Azerbaidjan per la regió de l’Alt Karabakh, o per la República d’Artsakh, tal com l’anomenen els armenis. A les comarques de Girona hi resideixen entre 600 i 700 armenis (en el conjunt de Catalunya són uns 5.000), segons dades de l’ambaixada d’Armènia a Madrid. Lloret de Mar és la població amb la comunitat armènia més nombrosa de Girona, entre 250 i 300 persones, i d’allà en van sortir tres de la vintena d’armenis de tot l’estat espanyol que van anar a lluitar pel seu país en el conflicte bèl·lic que va esclatar el 27 de setembre i que ha durat 44 dies.

Un d’ells, Armen Knyazyan, hi va morir el 10 d’octubre quan un dron va disparar un projectil al seu vehicle, mentre circulava tot sol per la República d’Artsakh, segons explica la seva filla Marianna. “Encara estic en estat de xoc i la meva família també per com ha acabat el conflicte. De fet, crec que tota la comunitat armènia està en xoc, estem com zombis”, diu Marianna, la filla gran d’Armen Knyazyan. “Sento una barreja de sentiments. Per una part jo sempre estaré en contra que hi hagi gent morint en una guerra, però a nosaltres ens han atacat i ens hem hagut de defensar”, explica Marianna.

Disposat a lluitar

“Jo també estic en xoc encara -explica Sergio Yeritsyan, un jove armeni de 32 anys resident a l’Alt Empordà-. Al principi del conflicte vaig arribar a estar tres dies sense parlar amb els meus pares i la meva mare ja es pensava que me n’havia anat a lluitar a la guerra. Ara bé, si no hi vaig anar va ser perquè no m’ho podia permetre econòmicament però si hagués pogut, me n’hi hauria anat de seguida”.

“Quan vaig dir als meus pares que si hagués pogut hi hauria anat no em van dir res ni em van prendre per boig, al contrari. El meu pare em va respondre que, si pogués, ell m’hi hauria acompanyat”, afegeix Sergio. “A la meva mare, és evident i lògic, no li feia cap gràcia però tampoc no hi va dir res en contra”. “Per a nosaltres això no es postureig, ni tampoc crec que sigui tant per patriotisme, jo crec que és una cosa més sentimental que patriòtica. Els armenis ja naixem així. Jo no puc estar tranquil·lament aquí mentre ens prenen el nostre territori i volen esborrar la nostra història i el nostre patrimoni cultural”, assenyala Yeritsyan.

Una lluita per la supervivència

“La meva sensació és similar. No és que no ens imaginéssim que podíem perdre, però la resolució actual no ens la podíem esperar”, reconeix Sevada Sahakyan, de l’Associació Cultural Armènia de Barcelona. “Lluitàvem sols contra l’Azerbaidjan, Turquia i terroristes sirians, libis i afganesos, i som un país petit”.

“Per a nosaltres no és un conflicte territorial, és de supervivència. En el panturquisme i en el panislamisme nosaltres no hi cabem”, afegeix Sahakyan. “Els militars azerbaidjanesos ara estan destruint l’herència cultural armènia. Hi ha armenis que han traslladat cementiris sencers perquè saben el que vindrà: profanació de tombes, destrucció de làpides, etc. És molt injust i molt anormal que la gent que porta moltes generacions allà hagi d’abandonar casa seva així”, lamenta Sahakyan.

Por de represàlies

Els altres dos armenis que van sortir de Lloret de Mar per anar a lluitar per l’Artsakh encara són al país caucàsic. Els seus familiars han demanat preservar-ne la identitat per evitar unes possibles represàlies del grup d’extrema dreta turc Llops Grisos, com ja ha passat a França, en què s’han produït casos d’atacs a armenis que van participar activament en el conflicte.

Un dels armenis que són lloretencs d’adopció i que van anar al conflicte és B.S., fundador de l’Associació Cultural Armènia de Lloret de Mar, i que havia sigut un militar d’alt rang en la primera guerra amb l’Azerbaidjan, que va començar a finals dels anys 80. Ara hi ha tornat com a estrateg militar. “El meu pare recorda tots els seus companys que van morir en la guerra que va acabar el 1994. Encara avui pateix estrès posttraumàtic perquè va haver de disparar el tret de gràcia a un amic seu que havia quedat destrossat per una bomba”, recorda S.S., el seu fill. A diferència d’altres armenis, S.S. no és tan pessimista. “És una tragèdia el que ens ha passat i ara mateix Armènia està molt malament. Però hem perdut una batalla, no la guerra. En la nostra història hem tingut altres derrotes i ens n’hem aixecat sempre”, assegura. “De moment, durant 5 anys hi haurà les tropes de pau russes desplegades al territori i els russos han instal·lat diversos controls fronterers a l’Artsakh. Els azerbaidjanesos no tenen lliure circulació allà i, per tant, si haguessin guanyat de veritat tindrien una llibertat de moviments que no tenen”, afegeix.

Segons S.S.: “Els armenis hem tingut unes 5.000 baixes en els 44 dies de conflicte però els azerbaidjanesos n’han tingut 15.000”. En la seva opinió, “si no hagués sigut pel suport que han rebut d’Israel amb drons kamikazes, l’Azerbaidjan no hauria guanyat el conflicte bèl·lic”. S.S. també denuncia que el bàndol azerbaidjanès ha fet servir bombes de fragmentació i bombes de fòsfor, que estan prohibides. “A l’Azerbaidjan no els interessa el territori, el que voldrien fer és una neteja ètnica d’armenis. Ja ho va dir [Recep Tayyip] Erdogan, que ell vol acabar allò que van començar el 1915 [en referència al genocidi armeni]”.

El posicionament oficial

Des de l’ambaixada d’Armènia a l’estat espanyol comparteixen la decepció per la resolució actual del conflicte. “La declaració firmada el 10 de novembre entre Armènia, l’Azerbaidjan i Rússia per posar fi a la guerra desencadenada per l’Azerbaidjan i Turquia contra la República d’Artsakh és increïblement dolorosa per al poble armeni, però va ser inevitable i imprescindible per aturar l’agressió turco-azerbaidjanesa i per salvar vides, tal com va assenyalar el primer ministre Nikol Pashinyan”, diuen en un comunicat.

“L’atac armat a gran escala que han coordinat l’Azerbaidjan i Turquia, amb la involucració de terroristes sirians i libis, va anar acompanyat de greus violacions de les normes del dret internacional humanitari, així com de les lleis i els costums que s’apliquen durant els conflictes armats... En realitat, la República d’Artsakh estava lluitant contra el terrorisme internacional”, segueix el comunicat de posicionament oficial.

Per tot això “la part armènia considera que aquesta declaració trilateral és un document destinat a establir un alto el foc i implementar mesures de seguretat, però no pot considerar-se un document de la resolució definitiva del conflicte, ja que no inclou un element essencial com l’estatus d’Artsakh. Armènia continuarà els esforços per resoldre el conflicte de Nagorno-Karabakh dins de la copresidència del Grup de Minsk de l’OSCE”, conclou.

El + vist

El + comentat