PROCÉS SOBIRANISTA

Denúncia d’agressions, indefensió i atestats sense rigor

Familiars dels empresonats per les protestes per la sentència de l’1-O en reclamen la llibertat

“En Robert no havia fet res, el van detenir perquè porta pírcings i la seva estètica és la d’un jove alternatiu”, diu la Laia Alemany, integrant del grup de suport a Robert Llach, detingut després de la manifestació convocada el passat 18 d’octubre a Girona per protestar contra la sentència del Procés. La manifestació va acabar amb aldarulls. Segons els amics d’en Robert, ell no hi va participar, sinó que havia sortit a fer un volt i va ser detingut quan tornava cap a casa, acusat d’haver llançat una pedra a la policia. Des de llavors, el jove és a la presó de Puig de les Basses, acusat de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Quan els seus familiars el van poder anar a visitar a la presó, el van veure “força masegat”, segons el seu pare, Joan Llach. Els policies l’havien colpejat, li havien trepitjat el cap, i li havien provocat ferides als canells amb les manilles, explica. “Ho va passar malament durant la detenció i l’interrogatori. Ara a la presó està més relaxat, ell és fort i alegre, i ens anima a tots, però sé que estar empresonat és una cosa molt seriosa, i no em vull ni imaginar com ho deuen estar passant els presos polítics que porten més de dos anys tancats; i n’hi hauran de passar molts més!” “Tot plegat és una venjança -conclou el pare d’en Robert-. Vivim en un estat sense drets, fixeu-vos en com tracta les dones i el jovent”, afegeix.

Els amics del grup de suport a en Robert, que organitzen sovint actes per reclamar el seu alliberament, asseguren que estan “enfonsats”, però que no deixaran de lluitar “fins que surti en llibertat”. “En Robert no ha fet res i té dret a continuar fent de socorrista i d’entrenador d’hoquei i a estar amb la seva família i els seus amics”, diu la Laia. La jove confessa que la detenció d’en Robert la va transportar als fets relatats al documental Ciutat morta, per la situació de “terror psicològic” que pateixen joves en presó “immerescuda”. “Quan vaig poder parlar per telèfon amb en Robert, des de la presó em va dir una frase que em va destrossar: «Si em tenen 10 anys aquí, oblideu-vos de mi, seguiu la vostra vida»”!

“Càstig desproporcionat”

Com en Robert, quatre joves més de les comarques gironines són a la presó arran de les manifestacions de protesta contra la sentència del Procés. Els jutges han dictat per a ells unes ordres de presó que els seus advocats consideren totalment fora de lloc i “immerescudes” i que atribueixen al “missatge de repressió i càstig desproporcionat que es vol donar per aturar les protestes”. Benet Salellas, advocat de Robert Llach, sosté que la Fiscalia General ha donat instruccions directes als fiscals perquè demanin presó per a tots els detinguts arran dels aldarulls posteriors a les diverses manifestacions.

Salellas, que ha assistit altres joves detinguts, denuncia el poc rigor dels atestats de la Policia Nacional, ja que “no inclouen ni gravacions, ni actes d’inspecció ni testimonis, sinó que es basen únicament en la versió dels agents”. L’advocat també s’ha queixat dels entrebancs que li han posat per poder assistir correctament els detinguts que defensa, i que durant la declaració d’un dels joves davant del jutge de guàrdia de Girona hi havia dos policies encaputxats a la sala, fet que atribueix a l’“excepcionalitat” d’aquestes detencions.

En el mateix sentit s’expressa Manel Mir, advocat d’un altre jove que és a la presó des de la manifestació del passat 18 d’octubre: en Pau Sánchez, veí de Llagostera de 23 anys, acusat de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Mir ha presentat recurs d’apel·lació davant l’Audiència Nacional contra la interlocutòria de presó dictada contra en Pau perquè considera que és una mesura “totalment excessiva i desproporcionada”. “Ningú va a la presó per les acusacions que se li atribueixen a aquest noi”, assegura.

Com en el cas d’en Robert, els amics d’en Pau asseguren que ell no havia participat en els aldarulls posteriors a la manifestació i que la policia el va detenir quan va sortir a fer una volta. “Havia anat a la manifestació i va tornar a casa. Més tard va sortir a prendre l’aire, sense la cartera ni el mòbil. Als voltants de la Delegació del Govern hi havia càrregues policials i ell s’ho mirava des d’una distància prudencial, i fins i tot va allunyar-se’n dirigint-se cap a la zona de Fontajau, on uns mossos el van aturar i registrar, però el van deixar anar”, relata en Carlus, amic d’en Pau, que afegeix: “Pocs minuts després, agents de la Policia Nacional el van retenir, li van preguntar si li agradava tirar pedres i el van començar a colpejar amb les porres. Ell va intentar fugir però els policies van perseguir-lo i llavors el van tirar a terra, li van clavar cops de puny al cap, li van trencar la cella i li van destrossar les ulleres”.

Des de llavors, després de passar a disposició del jutge, aquest jove de Llagostera es troba al mòdul 1 de la presó de Puig de les Basses. “En Pau té moltes dioptries i va haver d’estar quatre dies a la presó sense veure-hi, fins que va poder recuperar les ulleres”, lamenta en Carlus.

La setmana passada els seus amics el van anar a visitar a la presó. “Tenia un trau a la cella i marques a la cara dels cops que va rebre, però el vam veure animat i ens va demanar que donem les gràcies a tota la gent que demana el seu alliberament i el de tots els empresonats”, diu la Joana.

Tres ‘menes’ a la presó

No han rebut la visita de les seves famílies els altres tres joves empresonats a Puig de les Basses. Són tres nois d’origen marroquí que són o han estat menes (menors no acompanyats) i per tant no tenen família aquí. Per això Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, demana que se’ls vagi a veure a la presó i que les persones i entitats que exigeixen l’alliberament de tots els detinguts “els incorporin també a la seva lluita”.

Detinguts per la policia secreta

Shaimi explica que van ser detinguts després de la manifestació per agents de la policia secreta i en llocs de la ciutat de Girona on no hi havia incidents. “La policia diu que els tenia identificats, per la vestimenta, com alguns dels joves que havien tirat pedres contra els furgons policials, però no van aportar cap imatge gravada ni testimonis, és només el relat de la policia”, assegura Shaimi.

Ell coneix personalment dos d’aquests tres nois detinguts, en Charaf Fadlaoui i l’Ibrahim Afkir. “Van ser alumnes meus, han seguit un programa de formació i inserció per accedir a un grau mitjà, són uns joves magnífics, amb ganes de tirar endavant, exemples d’èxit malgrat la situació de vulnerabilitat que pateixen”, indica Shaimi, que apunta que aquests nois, pel fet de ser menes, “no estan en igualtat de condicions” amb la resta d’empresonats arran de les manifestacions contra la sentència, ja que si se’ls acaba condemnant poden patir l’expulsió del país o no podran renovar la documentació i hauran de viure en la clandestinitat.

Familiars i amics dels empresonats gironins van participar dissabte passat a la roda de premsa que es va fer conjuntament a les quatre capitals catalanes per exigir la “llibertat immediata” de tots els empresonats, que se n’arxivin totes les causes i que s’aturi la “repressió contra les persones que es mobilitzen”. A més de denunciar les ordres de presó “injustificades” que s’han dictat, les agressions que han patit els detinguts i els ferits per les càrregues policials en les manifestacions, les famílies i amics dels detinguts van assegurar que a quatre joves que es manifestaven a la Jonquera la policia els va requisar el mòbil “sense mostrar cap ordre judicial”, i que no els va ser retornat fins al cap de quatre dies.

A banda dels que són a la presó, diversos joves van ser detinguts i posteriorment posats en llibertat durant els incidents que es van produir després de les manifestacions en protesta per la sentència del Procés. En la nit del 18 d’octubre la policia va detenir 18 persones. Algunes d’elles han denunciat haver estat colpejades i maltractades per la policia, entre ells un jove d’Anglès que va denunciar que va ser agredit pels agents quan s’amagava en un portal.

Un dels detinguts era un veí de la zona de la Devesa que havia anat a apagar un foc en un contenidor, que posteriorment va quedar en llibertat. Aquella nit, segons expliquen diversos testimonis, els agents van començar a carregar de manera gratuïta, i a partir de llavors es va originar una batalla campal als carrers propers a la Delegació del Govern, i també a la zona de la Copa i la Devesa. Diversos joves van tirar objectes contra el cordó policial i la Policia Nacional va respondre a les agressions amb salves, pilotes de goma, bombes de fum i, en un cas, gas lacrimogen.

Imatges dels excessos policials

Arran dels enfrontaments registrats després de les manifestacions, l’Ajuntament de Girona ha activat una bústia de correu electrònic ( incidents@ajgirona.cat ) perquè els ciutadans que ho desitgin “puguin fer-hi arribar vídeos i imatges d’actuacions policials desproporcionades durant els incidents ocorreguts a la ciutat”. Els documents rebuts s’utilitzaran “per defensar la preservació de drets fonamentals en els processos judicials que les persones afectades vulguin desenvolupar, de tal manera que l’Ajuntament de Girona s’hi pugui presentar com a acusació popular”.

El consistori es compromet a “demanar responsabilitats en aquells casos d’evident mala pràctica policial, on s’ha utilitzat l’ús de la força de manera arbitrària o desproporcionada que ha afectat persones alienes als aldarulls ocorreguts els últims dies”. L’Ajuntament assegura que també demanarà que s’investiguin “els casos de persones ferides, per qualsevol col·lectiu, al llarg d’aquests episodis”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat