CELOBERT

Esquizofeixisme

NO HA ESTRANYAT A NINGÚ la campanya contra Quim Torra a partir dels seus tuits i articles. Si no fos això, seria una altra cosa. Però l’estil d’aquests tuits i articles, que va néixer a l’època Aznar, demostra que quan ens posem en la lògica i la retòrica guerreres els catalans tenim totes les de perdre davant de la tradició castellana.

Tampoc és estrany que una part del debat s’hagi fet sobre l’homenatge de Torra als germans Badia, és a dir, sobre el feixisme dels anys trenta, anys en què molts historiadors posen avui el mirall per avisar dels perills del present. Un dels principals és Timothy Snyder, que ha publicat The road to unfreedom, un llibre que els nostres polítics i periodistes haurien de córrer a llegir-se ara mateix, abans i tot que surti traduït al català, com em diuen que sortirà. El llibre parteix de la intervenció russa a Ucraïna per explicar la propagació del nou feixisme, fins a Trump.

A partir d’un conflicte tan i tan semblant al català -agafar-se a Europa com a esperança democràtica-, els mètodes de Rússia per reprimir els ucraïnesos són qualitativament, per sort no quantitativament, els mateixos que Espanya utilitza amb els catalans.

Snyder fa servir una terminologia nova per a una realitat nova. A l’Espanya d’avui s’entenen directament paraules com “autoritarisme cleptocràtic”, “sadopopulisme” o “esquizofeixisme”: quan els neofeixistes fan servir els símbols de l’Holocaust per atacar l’altre.

L’esquizofeixisme nega la realitat, però l’eliminació dels fets (de la veritat) és la principal arma de guerra de la desinformació, llançada a través d’internet, televisions, ràdios i diaris controlats. Ho veiem cada dia: qui no condemna el franquisme o participa del seu blanqueig et diu que voler votar és antidemocràtic. La tergiversació se situa al centre del camp de batalla, en una constant del feixisme: la deshumanització de l’adversari. Per això Snyder dedica el llibre als reporters i cita l’observació del periodista Charles Clover: “Com més gran i més òbvia sigui la mentida, més mostraran la seva lleialtat els subjectes en acceptar-la”.

Com diu Snyder, el mètode rus consisteix a “carregar-se la factualitat, al mateix temps que s’insisteix en la innocència pròpia”. Aplicat a Rússia, aquí o a Nord-amèrica, anem a parar sempre a la culpabilització de la víctima. La realitat només es reprimeix amb violència. Els russos van haver d’entrar a Ucraïna, de la mateixa manera que Espanya va haver d’enviar un regiment amb les porres. Al final, per imposar una mentida es necessiten canons.

Més continguts de

El + vist

El + comentat