L’Estat ignora la protecció del corall català

El ministeri atorga 12 llicències per extreure corall tot l’any a la Costa Brava

Contradicció i descoordinació entre la Generalitat i l’Estat per la prohibició d’extreure corall vermell a la Costa Brava. Mentre el Govern ha començat a aplicar la moratòria de deu anys a les aigües interiors -que són competència seva-, Madrid ha concedit dotze llicències per pescar-ne a les aigües exteriors, de la seva jurisprudència. Això provoca que, a la pràctica, no es pugui extreure corall entre el cap de Begur (Baix Empordà) i el cap de Creus (Alt Empordà) -competència catalana- però sí entre Begur i Arenys de Mar -competència estatal-.

A més, hi ha un decret que estableix que si una comunitat autònoma aplica una veda a les aigües interiors, el ministeri està obligat a instaurar-la també a les exteriors. Abans de la moratòria a l’extracció, la Generalitat marcava una veda de sis mesos, que en limitava la pesca, però, un cop ha passat a la prohibició total, el govern espanyol ha deixat d’aplicar també la veda i això suposa permetre l’extracció de corall durant tot l’any a les aigües exteriors.

El director general de Pesca de la Generalitat, Sergi Tudela, va qualificar d’“absurda” la situació que s’ha generat perquè, en una zona molt petita, “s’hi podran concentrar fins a dotze persones a picar corall cada dia”. A més, Tudela va assegurar que es van reunir amb el ministeri d’Agricultura per veure com s’abordarien les restriccions però que la sorpresa ha arribat amb la concessió de dotze llicències. “L’Estat adopta aquesta mena de mesures mentre es vanta de protegir la biodiversitat”, va criticar el director. Va recordar que les restriccions de la Generalitat s’han basat en un estudi elaborat per l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques que mostrava que “només entre el 4% i el 10% de les colònies de corall estan en bon estat”.

Un recurs judicial a la vista

El ministeri d’Agricultura només ha mantingut la restricció a l’extracció de corall a la zona del cap de Begur, que és la frontera entre les aigües interiors i les exteriors, i ho ven com un gest per evitar que es puguin fer trampes i pescar a la zona prohibida. Els pescadors de corall sostenen que el govern espanyol va prendre aquesta decisió després de reunir-se amb ells. Els corallers, contraris a la moratòria de la Generalitat des del principi, van unir-se amb corallers de les Balears, Cadis i Almeria en l’Associació de Pescadors de Corall d’Espanya per fer arribar la seva reivindicació al ministeri.

A més, ara han anunciat que presentaran un recurs contenciós administratiu contra la normativa de la Generalitat perquè critiquen que “s’han basat en un estudi que no està ben fet”, segons l’advocat de l’Associació, Guillem Bossacoma, que també va recordar que els corallers “han proposat mesures alternatives com obrir i tancar determinades zones o que un biòleg els acompanyi”. Consideren que la situació actual “serà molt pitjor per al corall” perquè ara tenen “un espai molt petit per treballar i estaran tots concentrats al mateix punt”, i emplacen totes les parts a trobar una solució de consens.