Pagesos irònics que et miren als ulls

GironaTots dos han sigut pagesos i tenen 67 anys. Tots dos són puntualíssims i et miren als ulls mentre et parlen. Tots dos viuen a 35 quilòmetres de Girona i exhibeixen un sentit de l’humor envejable, amarat d’ironia. Més enllà d’aquestes semblances, el principal tret que els relaciona i alhora els distingeix és que són els dos únics alcaldes de les comarques gironines que es mantenen ininterrompudament al càrrec des del 1979.

El socialista Pere Moradell (Torroella de Fluvià) i l’independent Josep Vilà (Fogars de la Selva) han guanyat onze eleccions consecutives per majoria absoluta i es disposen a iniciar l’onzè mandat. “Hi pot haver qui digui que 40 anys d’alcalde és massa temps, que hi hauria d’haver una llei que ho impedís, però si hi penses t’adones que al capdavall decideixen els veïns: són ells els que han triat un projecte que no s’ha trencat en cap moment durant tot aquest temps”, apunta Vilà. “Els polítics es forgen als ajuntaments. No tinc cap dubte que els alcaldes guanyem amb l’experiència”, intervé Moradell, que en les últimes eleccions va assegurar-se l’alcaldia per només un vot de diferència. “L’oposició va fer una campanya molt dura i jo potser em vaig refiar massa de la feina feta, però el cas és que nosaltres [PSC] hem tret 180 vots i quatre regidors, i ells [JxCat], 179 vots i tres regidors”, observa.

Creixement i decadència

Quan van començar a governar, Fogars tenia 250 habitants, i Torroella, 280. Actualment, la població selvatana és de 1.500 i l’altempordanesa, de 750. “Hem fet tot el que hem pogut per millorar el poble”, destaca Vilà. “L’única recepta és aquesta: dedicació, dedicació i dedicació”, diu Moradell. Tots dos estan afiliats a Unió de Pagesos i han patit en carn pròpia la decadència del sector. “Moltes de les coses que volíem canviar no han canviat, més aviat a l’inrevés: el sistema s’ha menjat la pagesia, que va desapareixent”, constata Vilà. “Els sindicats han passat a ser corretges de transmissió de l’administració”, lamenta Moradell.

Viure en pobles petits atorga més relleu a la figura de l’alcalde. “La gent et té confiança i et venen a buscar on calgui”, explica Vilà, que més d’una vegada ha hagut d’atendre consultes o reclamacions de veïns mentre plantava enciams amb un punxó. “La proximitat afavoreix situacions que en altres llocs serien impensables. A mi han arribat a trucar-me a les quatre de la matinada per queixar-se d’un tall d’aigua”, relata Moradell.

Els últims alcaldes gironins del 79 no s’havien vist mai fins fa quatre anys. “Vam coincidir en un programa de Catalunya Ràdio. Abans havíem sentit a parlar l’un de l’altre, però no ens coneixíem”, comenta Vilà. “No descartem seguir fins als 50”, bromeja Moradell, convençut que per ser alcalde “cal sobretot vocació i ganes de servei”.

Com és lògic, durant tots aquests anys han viscut algun conflicte d’interessos. “Vaig guanyar-li un judici a una dona que havia tancat un camí. També vaig denunciar un individu per insults i blasfèmies. El jutge em va donar la raó, però va dir que eren inconvenients de la política”, recorda l’alcalde de Torroella. “A mi m’han amenaçat de mort tres cops. En un dels casos volien fer una barra americana sense cap permís”, diu el seu homòleg de Fogars.