La plataforma Salvem la Cala d’Aiguafreda denuncia que la modificació del POUM de Begur és il·legal

“La modificació del POUM que ha tirat endavant l’Ajuntament de Begur és manifestament il·legal”. Així de clar ha sigut l’advocat de la plataforma Salvem la Cala d’Aiguafreda, Eduard de Ribot, que ha relatat una quinzena d’irregularitats que permetran la construcció de 264 nous habitatges i tres hotels en 70 hectàrees d' un dels últims espais pràcticament verges de la costa de Begur. Per això reclamen a l’Ajuntament que es replantegi la visió urbanística: “Demanem que desclassifiqui tots aquests terrenys i que no lideri la urbanització d’aquesta zona si els promotors no han sigut capaços d’acabar-la en els últims 15 anys”. “Ens hi juguem el paisatge, el territori i la qualitat de vida”, ha advertit l’advocat.

La plataforma, formada per veïns del municipi i que compta amb el suport de diverses entitats ecologistes, ha denunciat que la modificació del POUM “no ha inclòs ni l’estudi d’impacte ambiental, ni el paisatgístic ni el de mobilitat”, i que les noves construccions limitaran amb espais protegits pel pla d’espais d’interès natural (PEIN) i per la Xarxa Natura 2000.

A més, segons l’advocat, “classifica boscos i zones forestals com a sòl urbà, permet edificar en terrenys amb més d’un 20% de pendent, vulnera el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, no respecta els connectors naturals, inclou el sistema hidrogràfic i no està garantit que hi hagi prou recursos hídrics”.

“Està superada la capacitat de càrrega del territori, aquesta àrea no permet implantar tantes noves residències i piscines, que suposaran un miler més d’habitants i la destrucció d’aquest paisatge”, ha criticat De Ribot, que també ha reclamat a l’alcalde de Begur, Joan Loureiro (Junts per Begur-ERC), que “aprofiti que han transcorregut 15 anys sense executar-se el planejament obsolet del 2003 i que es replantegi si el del 1978 serveix per al 2018”.

I és que la modificació del POUM aprovada en el ple de Begur preveu acabar de dotar de serveis bàsics la urbanització de la cala d’Aiguafreda, prevista des del pla del 1978 i reiterada en les modificacions posteriors. “¿Si propietaris i promotors no han sigut capaços d’executar el planejament urbanístic de la zona en els últims 15 anys, per què ho fa ara l’Ajuntament?”, s’ha preguntat l’advocat quan ha instat a modificar el sistema de cooperació, que posiciona el consistori com a promotor de les obres.

Pel que fa a les possibles indemnitzacions que podrien demanar els propietaris dels terrenys, De Ribot ha afirmat que no és clar que l’Ajuntament hagi de pagar res “perquè no s’han guanyat el dret de sostre”. A més, ha carregat contra l’alcalde per advertir de les compensacions econòmiques que, creu, suposaria la desqualificació d’aquests terrenys: “No entenem que vagi animant a demanar indemnitzacions”. I si al final s’ha de compensar econòmicament els propietaris, s’ha preguntat: “Què val conservar el paisatge i el medi natural?”

Per la seva banda, una de les integrants de la plataforma, Lydia Chaparro, ha animat la població a donar suport a l’entitat i a col·laborar-hi econòmicament a través d’una campanya de micromecenatge que han engegat per pagar els advocats i els tràmits. “L’Ajuntament està promovent la degradació del paisatge. Si no ens unim, no ho aturarem”, ha advertit.

En aquest sentit, Sergi Nuss, de l’Associació de Naturalistes de Girona, ha criticat que és un “planejament obsolet, no adequat al temps actual i que no hi ha cap motiu per mantenir-lo perquè la Costa Brava està més que sobrepassada urbanísticament”. “El totxo torna a ser l’únic protagonista del nostre territori”, ha lamentat.

La plataforma ha afirmat que primer pressionarà perquè l'Ajuntament de Begur no aprovi definitivament la modificació del POUM, i que la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat no hi doni el vistiplau. Però si no ho aconsegueixen i reuneixen prou finançament, arribaran fins als tribunals.

Més continguts de

El + vist

El + comentat