Sergio Marino: "En educació, la teoria és necessària, però darrere la teoria ha d’haver-hi accions”

GironaSergio Marino Moya (Castellbisbal, 1980) és llicenciat en psicologia (UAB) i màster en dificultats d’aprenentatge (UVIC). Després de diverses experiències laborals en el camp de l’educació social, fa tretze anys que es va posar al capdavant del SIEI (suport intensiu d'educació inclusiva) al col·legi La Salle de Girona. La Fundació Plataforma Educativa, una entitat que organitza el cicle de xerrades sobre educació inclusiva en el marc del projecte europeu IIIS, l'ha convidat a explicar la seva experiència en aquest camp.

–És molt diferent la teoria de la realitat?

–La teoria és això, teoria, fins a cert punt única i bastant inamovible. La realitat als centres és diversa, molt. Una de les reflexions que intento transmetre és que la casuística de cada centre és diferent, i que en funció d’això es despleguen uns plans d’actuació o uns altres. Estic segur que sempre buscant optimitzar els recursos propis per aconseguir donar una resposta educativa adient a tot l’alumnat.

–I funciona?

–De vegades funciona millor, de vegades pitjor, el que et funcionava el curs passat ara no... La realitat canvia constantment, els centres i els professionals han d’adequar-s’hi.

–La teoria parla que s’ha de donar resposta educativa a tot l’alumnat. Com es fa, això?

–Podem posar-hi molta empenta i dedicar-hi molt de temps, però existeixen certs factors imponderables. No ho podem controlar tot, i és interessant tenir aquest concepte clar per evitar frustracions professionals. Després, les lleis i els decrets són un primer pas. Sense ells no ens plantejaríem canvis conceptuals de gran espectre, com haver passat de la integració a la inclusió, per exemple. Per tant la teoria és necessària. Però darrere de la teoria ha d’haver-hi unes accions, i per dur-les a terme calen uns recursos. Està molt bé augmentar les mesures i les formacions, és el principi del camí, però jo encara veig una distància considerable entre el que diem que hem de fer (teoria) i el que podem fer gestionant el que tenim (pràctica).

–I com gestionen “el que tenim” al centre en què vostè exerceix?

–Provem de donar les millors respostes educatives a tot l’alumnat en funció de la casuística individual de cadascun d’ells. A més cada centre és un organisme viu amb unes peculiaritats, i cal conèixer-les bé per poder donar respostes concretes i correctes.

–Què és inclusió?

–A la xerrada vaig deixar algunes qüestions per a la reflexió personal, com ara la pregunta que vostè em fa: ¿ser inclusiu és tenir l’alumne més hores en un grup d’entorn ordinari? ¿O és potser que hi sigui menys hores però que participi de forma activa i assoleixi un grau superior de competències i aprenentatges? Personalment no crec en una única resposta. Cada centre ha de tenir clar com vol treballar cap un sistema inclusiu. I després fer-ho, esclar.