Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

Els carrers seran sempre seus

Adolescents que encara no tenen dret a vot estan molt implicats en la lluita política independentista

La independència de Catalunya és un tema que apareix constantment a les converses dels joves i adolescents. Són una part essencial del que es va anomenar la revolució dels somriures. Tot i no tenir el dret a vot “de moment” (perquè gairebé tots el reclamen a partir dels 16 anys), fa mesos que surten al carrer amb més empenta que mai. Alguns expliquen que reclamen drets fonamentals que un estat democràtic hauria de protegir, d’altres que planten cara a la repressió, i la majoria coincideixen a dir que s’han involucrat en els moviments politicosocials per una única raó: perquè volen un futur millor.

Són conscients de viure el moment històric més important dels últims trenta anys a Catalunya i estan mentalitzats per integrar-se a una “mobilització contínua i permanent”. Alguns dels joves que s’estan mobilitzant avui, fa uns mesos ni tan sols parlaven d’aquest tema. Ariadna Jiménez Vilar, de 16 anys, explica d’on va venir el canvi: “Quan vaig veure la violència i la repressió que vam patir l’1 d’octubre vaig començar a involucrar-me més en la independència”. D’altres fa anys que participen en aquest moviment, com Maria Bouabdellah Shaimi, de 15 anys, a la qual es pot distingir a les manifestacions perquè porta un megàfon a la mà i acostuma a llegir els manifestos: “Vaig començar a ser militant d’Arran en entrar a l’institut i des de llavors tinc ganes de canviar-ho tot i de revolucionar aquest sistema que ens encadena”. Bouabdellah és la filla catalana d’una família d’origen marroquí que no va poder votar l’1 d’octubre, tot i que tots es van mobilitzar per protegir els llocs de votació.

Joan Bruy, de 18 anys, afirma que participa en el moviment independentista des que té “memòria i ús de raó”. Tot i que algunes colles de joves asseguren que han entrat en aquesta lluita en moments molt diferents, expliquen que ara estan units per una mateixa causa. També coincideixen a dir que creuen que s’està arribant “al moment més decisiu” dels últims anys.

L’1 d’octubre va canviar el punt de vista de molts nois i noies. L’èxit de l’ocultació de les urnes i les contundents càrregues policials contra aquells que volien votar els van impactar d’una manera molt important. “Va ser una injustícia, per molt que el govern espanyol digués que les càrregues van ser proporcionades”, afirma Albert Tarrés, de 16 anys. Pere Alonso, un noi de 17 anys que acostuma a fer onejar a les manifestacions una bandera comunista i una de republicana, diu que “la repressió no s’atura ni davant les flors”. Aquesta repressió va fer que molts joves participessin també per primera vegada en una aturada de país i quedessin també molt impactats per l’enorme seguiment del tancament de negocis del 3 d’octubre. “A poc a poc, el poble català s’ha anat despertant”, afirma Marc Brigneti Vidal.

Protegint els col·legis

Tot i ser menors d’edat i no poder votar, els joves més implicats van participar en la protecció dels col·legis electorals, malgrat que d’altres es van haver de quedar a casa, a contracor, perquè els pares els van prohibir anar-hi per por de la violència.

A casa o al carrer, els joves contrasten les seves opinions i senten les diferents versions dels fets. També noten la tensió que es respira aquestes últimes setmanes en gairebé tots els àmbits. Perceben les ganes d’avançar en un sentit però també s’adonen que hi ha molta inquietud.

La sorpresa dels professors

Els professors de secundària admeten que han tingut una sorpresa veient la creixent implicació dels alumnes en aquesta qüestió. En molts instituts de Girona s’ha vist una resposta massiva, amb centenars de joves que se senten afins al Procés. Els mestres neguen amb rotunditat que algú pugui dir que “adoctrinen” els alumnes. Ignasi Auquer, professor de l’Institut Santiago Sobrequés de Girona, opina que aquesta visió suposa un menyspreu a la seva tasca docent. “Precisament, som els primers a tallar qualsevol tipus de discussió política per evitar enfrontaments”.

Des dels sindicats d’estudiants dels centres s’han convocat diverses vagues que han tingut un seguiment molt elevat, sobretot si es compara amb el de fa uns anys. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha constatat que el nombre d’assistents a les manifestacions estudiantils aquest últim any s’ha multiplicat d’una manera espectacular.

Les generacions de joves que han sigut educats sempre des de la democràcia se senten majoritàriament independentistes. “Cada vegada es parla més del tema de la independència i les generacions de joves comencen a tenir el seu propi criteri i mostren les seves pròpies idees, encara que abans ho veiéssim com una qüestió d’adults”, explica Ariadna Jiménez. Els joves expliquen que tenen clares quines causes defensen i per què lluiten: posseeixen els coneixements o fonaments bàsics que els permeten desenvolupar la seva ideologia.

Un salt des del 9-N

Els professors expliquen que la mobilització dels joves el 2014, quan es va convocar la consulta del 9 de novembre en què es preguntava si es volia crear la República Catalana, va quedar molt per sota de l’actual, tot i que llavors van poder votar també els que tenien 16 i 17 anys. En la mobilització que s’està produint actualment hi ha hagut un important increment dels sectors més joves, que és clarament visible a les manifestacions. Hi proliferen les colles de joves amb l’estelada penjada al coll. El moviment s’ha anat eixamplant des de la base i molts analistes polítics admeten que sense aquesta transversalitat no s’hauria arribat a la situació actual.

Els joves també s’han preocupat sempre d’evitar la violència al carrer. Carla Bonaventura, a la comissió feminista del SEPC de l’Institut Narcís Xifra, explica que un grup de joves amb armilla reflectant es col·loquen als marges de les manifestacions convocades per ells per evitar que ningú pugui sortir del grup i fer cap pintada o malmetre algun aparador. En cap de les manifestacions han tingut mai problemes en aquest sentit. Els joves, tot i ser els més bel·ligerants, tenen ben apresa la lliçó de la no-violència.

Capgirar-ho tot

Cal advertir que els joves no perceben la independència com un simple canvi de règim de monarquia a república, o del lloc de la presa de decisions, sinó que anhelen canvis més profunds. “Un fet revolucionari que ho capgiri tot”, afirmen els més combatius. Però en cap cas accepten que se’ls etiqueti d’“antisistema”. Només volen “un sistema just”. Són conscients de ser els protagonistes: “El moviment s’ha intensificat i nosaltres, que formen part del poble, estem ajudant al canvi des de baix”. “D’aquí un temps, als llibres d’història, s’estudiarà tot el que estem fent i tot el que estem patint”, explica Maria Bouabdellah Shaimi.

Contraris a la independència

Tot i que no es manifesten obertament i estan en franca minoria als instituts gironins, també hi ha alguns joves que són partidaris de la unitat d’Espanya. Costa trobar-ne que s’hagin manifestat obertament en favor d’aquest ideari. “Vaig anar a una manifestació a Barcelona on vaig voler reclamar que Catalunya i Espanya es mantinguessin juntes, per això vaig portar una bandera catalana i una d’espanyola”, explica Àlex Moreno, de 17 anys. Un altre noi, que prefereix que no se l’identifiqui, explica que està tant en contra de l’unionisme com de l’independentisme.

En tots dos casos aclareixen que estarien a favor d’un referèndum per decidir el futur de Catalunya i que, òbviament, n’acceptarien el resultat. També en tots dos casos són radicalment contraris a l’ús de la força de la policia. Els dos nois són conscients del mal que ha fet a la societat catalana l’ús de la violència durant l’1 d’octubre. “Dins d’Europa hi ha qui accepta la repressió contra determinats moviments antisistema, però quan tens a l’altra banda un moviment pacífic que opta per la no-violència, a Europa això no li agrada gens”, explica un d’ells.

Sense dones no

hi haurà revolució

El feminisme, que lluita per aconseguir la igualtat entre el gènere masculí i el femení, és un moviment que ha crescut amb força entre els joves aquests últims anys. Els joves són conscients de la invisibilització de les dones en la política, tot i representar un 51% de la població mundial. “Sense les dones no hi ha revolució” és el crit que ha ressonat amb més força a les manifestacions dels estudiants. “En moltes revoltes i revolucions les dones han tingut un paper quasi insignificant i pensem que la revolució catalana ha de ser una revolució de tots i totes”, explica una jove estudiant de secundària. En la seva opinió, l’independentisme està més lligat a les arrels individuals, però el feminisme és una lluita contra una desigualtat que ens engloba a tots i a totes de manera col·lectiva. “Són dues injustícies i els joves lluitem contra qualsevol injustícia”, afegeix. Jaume Giménez explica: “La revolució ha de tenir el respecte com a bandera, per les dones, pels homes, pels nens, per les nenes, pel jovent, per la gent gran, en definitiva, per tothom”. Si es demana als joves independentistes com ha de ser la República Catalana, la defineixen així: “Justa, igualitària, inclusiva i antifeixista”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT