La Devesa està salvada?

GironaLes actuacions que els successius ajuntaments democràtics van anar realitzant al parc urbà de la Devesa de Girona han canviat el panorama de profunda deixadesa i abandó que fa 40 anys va originar la campanya Salvem la Devesa. El malaguanyat cronista gironí Narcís-Jordi Aragó afirmava el 1980 al llibre La Devesa, paradís perdut : “La Devesa ferida i abandonada que poden contemplar els nostres ulls és la víctima d’una gran pecat col·lectiu que, com el dels vells catecismes, és «d’obra i omissió». Perquè tan greu és allò que en el transcurs dels anys s’ha fet a la Devesa com allò que s’hi ha deixat de fer”.

Malgrat que es continua afirmant que els gironins donen l’esquena a la Devesa, la veritat és que el parc, amb 40 hectàrees, és molt freqüentat per tota mena de col·lectius i entitats que l’han fet seu per practicar-hi activitats molt diverses. El usos esportius i de lleure conviuen amb les activitats de la Fira de Girona, que durant uns tres mesos a l’any planta carpes als terrenys descampats del Camp de Mart. Les atraccions i paradetes també tornaran d’aquí pocs dies a la Devesa i trencaran durant les dues setmanes de les Fires de Sant Narcís la calma del parc. Els dimarts i els dissabtes al matí, durant tot l’any, és el mercat ambulant el que ocupa bona part de l’espai.

No és un parc natural

El Pla Especial de la Devesa, que podria aprovar-se definitivament el 2017, és l’eina que l’actual Ajuntament ha dissenyat per definir i ordenar definitivament el futur del parc. El regidor de Paisatge i Hàbitat Natural, Narcís Sastre, adverteix que no es pot confondre un parc urbà, que arreu del món acull activitats, amb un parc natural, on hi ha limitacions molt estrictes. El Pla Especial preveu obrir el parc al riu Ter, eliminant el vial perimetral i el mur i substituint-los per una lleu rampa de gespa que comuniqui fins a la riba. Els cotxes desapareixeran definitivament el 2017. No s’hi podrà circular ni aparcar en cap cas. El Camp de Mart, el descampat més gran del parc, continuarà acollint activitats i serà, de facto, una extensió de la Fira de Girona, però d’una manera més ordenada i mitigant al màxim les afectacions. El regidor Narcís Sastre assegura que aquest espai no s’asfaltarà ni es convertirà en una llosa, i que “no acollirà res de nou ni res que no s’hagi fet fins ara”. Tampoc no es talarà la filera d’arbres que envolta un camí que porta a la piscina municipal, ubicada enmig del parc.

Un 3% menys d’arbres

D’altra banda, la revisió de les ordenances fiscals ha previst encarir la taxa per fer activitats a la Devesa i així evitar un ús excessiu, ja que està considerat un Bé Cultural d’Interès Nacional. És també per això que el Pla Especial, que com a màxim preveu la desaparició d’un 3% dels plàtans actuals, requerirà un informe positiu de Patrimoni. El Pla Especial de la Devesa, segons remarca Sastre, és el més participat en la història de Girona. Ha rebut més de 2.000 aportacions de particulars i entitats de tota mena, incloses les dels col·legis professionals que el 1976 van denunciar el seu abandó. “Vol ser un pla de ciutat i no de govern, per això caldrà una majoria qualificada de 2/3 per aprovar-lo al ple”, explica Sastre.

Net, agradable i il·luminat

El president de l’Associació de Veïns Devesa-Güell, Josep Plazas, considera que el lema Salvem la Devesa és encara avui “plenament vigent” i reclama la “naturalització” d’aquest espai perquè esdevingui “un veritable pulmó verd, més net, més agradable i amb més il·luminació de nit perquè s’utilitzi cada dia, i no intensivament durant determinats dies”. Segons l’Associació, hi ha esdeveniments que malmeten el parc. “Per Fires, es converteix en zona d’acampada il·legal dels firaires”, indica Plazas. L’Associació de Veïns Devesa-Güell aposta perquè el mercat ambulant es traslladi a la Copa, un espai més reduït, o que es descentralitzi pels barris de la ciutat. Algunes de les crítiques de l’Associació de Veïns de la Devesa-Güell ja apareixien al memorial de greuges dels impulsors de Salvem la Devesa de fa 40anys: “No s’entenen els impostos exagerats a les atraccions per omplir les arques de l’Ajuntament a costa del parc, quan no s’hi inverteix ni tan sols un dècima part del que en aquests dies s’hi recapta”.

El savi dels plàtans

Narcís Motjé, director tècnic de l’arbrat de la Devesa, fa 40 anys que està lligat a la salut dels plàtans del parc. Està convençut que “cal treballar cada dia per salvar la Devesa perquè és un ésser viu i evoluciona”. El parc està compost per 2.350 arbres d’entre 160 i 200 anys, però adverteix que poden arribar fins als 600 anys si es cuiden bé. Per això porta un control exhaustiu de cada exemplar, amb 50 paràmetres creuats. Motjé manté que cada vegada hi ha més gent a la Devesa i que cal conciliar els interessos de tothom. Ara fan una poda que Motjé controla de molt a prop, gairebé arbre per arbre: “M’estimo la Devesa i quan trobo una malaltia nova la comento amb els savis de plàtans d’arreu del món”.

Eugeni d’Ors va definir Girona com una ciutat ordenada per la febre de Dant, situant l’infern a les muralles, el purgatori a les esglésies i el cel a la Devesa.