Mobilitat
Comarques Gironines 24/11/2022

El Govern estudia la viabilitat d'un tren-tramvia a la Costa Brava

L’anàlisi de la Generalitat sobre el projecte està a punt de començar i una plataforma ciutadana fa dos anys que reclama la infraestructura

4 min
El tramvia de Barcelona

GironaEl passat mes de juny, el Departament de Territori, encara sota la direcció de l’exvicepresident Jordi Puigneró , va aprovar la licitació d’un estudi per determinar la factibilitat d’una nova línia de tren-tramvia a la Costa Brava. L’acord, recollit en el pacte dels pressupostos del 2022, compromet el Govern a encarregar un informe per estimar els costos d’execució i les xifres de la demanda potencial d’una futura xarxa tramviària que connecti diferents municipis al voltant del massís de les Gavarres.

Concretament, s’estudiarà un traçat d’aproximadament 144 km pel Gironès, el Baix Empordà i la Selva, amb una freqüència de combois inferior als 15 minuts i preveient possibles ramals que connectin la línia amb l’aeroport Girona-Costa Brava, així com amb Banyoles i Olot. La partida de licitació és de 431.700 € i l’empresa contractada ha de redactar les anàlisis en el termini d’un any.

De moment, però, cinc mesos després de fer pública la iniciativa, l’encàrrec dels informes encara no ha estat assignat. La demora no té a veure amb el canvi de govern, perquè el nou conseller de Territori, Juli Fernàndez, manté vigent el compromís. De fet, en la seva primera compareixença davant de la Comissió de Territori, el passat 16 de novembre, Fernández, tot i no fer cap referència explícita al tren-tram de la Costa Brava, va ressaltar la urgència de començar com més aviat millor els projectes d’ampliació de la xarxa ferroviària en els escenaris amb demanda. Per ara, en el portal públic de contractació pública, la convocatòria de l’estudi de la Costa Brava continua oberta; però, preguntat per l'ARA, el Departament de Territori assegura que “la redacció de l’estudi s’adjudicarà en breu”.

Iniciativa ciutadana

Paral·lelament als processos administratius, la plataforma ciutadana Comissió Promotora del Tren-Tram de la Costa Brava fa dos anys que treballa per tirar endavant una infraestructura tramviària al litoral gironí. Estefania Molina, portaveu de l’entitat de manera altruista, explica la seva raó de ser: “La Generalitat es queixa sempre sobre la xarxa de transport públic espanyola perquè totes les vies passen per Madrid; i nosaltres critiquem que, a Catalunya, les connexions ferroviàries estan pensades igualment des del centralisme, però, en aquest cas, de Barcelona”. 

Per a Molina, una dada incontestable que evidencia la necessitat d’un tren-tramvia a la Costa Brava és l’elevat nombre de vehicles privats en aquesta regió. I és que, segons dades de l’Idescat, al Baix Empordà la xifra de població és pràcticament equivalent a la de turismes matriculats, ja que les estadístiques del 2021 comptabilitzen 928 vehicles per cada 1.000 habitants; una ràtio superada per 70 punts només al Bages i al Pallars Sobirà. L’ús del vehicle privat, doncs, és l’opció principal de la població per desplaçar-se i això explica les conclusions de l’estudi de l’Oficina de Transició Energètica del Baix Empordà: el 40 % de les emissions de CO₂ a la comarca estan associades a la mobilitat. Per això Molina argumenta que la connexió del futur tren-tram “és una mesura clau per disminuir la contaminació i frenar el consum de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos”. I continua: “Tots els organismes internacionals s’han fixat l’objectiu de reduir a la meitat les emissions de carboni al planeta abans del 2030 i el tren-tram és la solució per aconseguir-ho a casa nostra”. 

Ara bé, la portaveu també avisa l’administració pública que, si vol tenir el projecte a punt d'aquí a vuit anys, “cal començar a treballar i invertir immediatament”. La Comissió Promotora del Tren-tram ja ha obtingut el suport de 12 ajuntaments, d’entitats com Ecologistes en Acció, UGT o CCOO, i també del Govern, de qui confien que adjudiqui la licitació de l’estudi de manera imminent. A més, aquesta setmana també han rebut la notificació de la Generalitat que els convoca a reunir-se “pròximament” amb Marc Sanglas, secretari de Mobilitat i Infraestructures. 

Les virtuts del tren-tramvia

I per què demanen un tren-tramvia i no una línia convencional de Rodalies? Perquè, segons la comissió promotora, el tren-tram combina les dues virtuts del tren i el tramvia: permet arribar a 120 km/h en trams interurbans i moderar la velocitat a 30 o 50 km/h en els passos per pobles i ciutats; i, a més, també és capaç de superar pendents amb molta més facilitat que els ferrocarrils. 

El projecte tren-tram de la Costa Brava

Baix

Empordà

Flaçà

Gironès

Sarrià de Ter

Celrà

Corçà

Girona

Salt

Pals

La Bisbal

d’Empordà

Fornells de

la Selva

Palafrugell

Riudellots

de la Selva

Cassà de

la Selva

Calonge

Santa Coloma

de Farners

Palamós

Llagostera

Caldes de

Malavella

Platja d’Aro

Santa

Cristina

d’Aro

Selva

Sant Feliu

de Guíxols

Durada del trajecte (en minuts)

Recorregut del trajecte

Secció 1

69 km de nova construcció en paral·lel a les carreteres

Origen

Destinació girona

(Estació de Renfe)

Secció 2

26 km sobre la via de la Renfe amb tercer carril

Flaçà

0:11

La Bisbal d’Empordà

0:23

Palafrugell

0:33

Palamós

0:57

Sant Feliu de Guíxols

0:33

Llagostera

0:17

Cassà de la Selva

0:10

Riudellots

0:07

Baix

Empordà

Flaçà

Sarrià

de Ter

Celrà

Corçà

Salt

Girona

Gironès

Pals

La Bisbal

d’Empordà

Fornells de

la Selva

Palafrugell

Cassà de

la Selva

Riudellots

de la Selva

Calonge

Llagostera

Palamós

Platja d’Aro

Santa

Cristina

d’Aro

Sant Feliu

de Guíxols

Selva

Recorregut del trajecte

Secció 1

69 km de nova construcció en paral·lel a les carreteres

Secció 2

26 km sobre la via de la Renfe amb tercer carril

Durada del trajecte (en minuts)

Origen

Destinació girona

(Estació de Renfe)

Flaçà

0:11

La Bisbal d’Empordà

0:23

Palafrugell

0:33

Palamós

0:57

Sant Feliu de Guíxols

0:33

Llagostera

0:17

Cassà de la Selva

0:10

Riudellots

0:07

Baix

Empordà

Flaçà

Sarrià

de Ter

Celrà

Corçà

Salt

Girona

Gironès

Pals

La Bisbal

d’Empordà

Fornells de

la Selva

Palafrugell

Cassà de

la Selva

Riudellots

de la Selva

Calonge

Llagostera

Palamós

Platja d’Aro

Santa

Cristina

d’Aro

Sant Feliu

de Guíxols

Selva

Recorregut del trajecte

Secció 1

69 km de nova construcció en paral·lel a les carreteres

Secció 2

26 km sobre la via de la Renfe amb tercer carril

Durada del trajecte (en minuts)

Origen

Destinació girona

(Estació de Renfe)

Flaçà

0:11

La Bisbal d’Empordà

0:23

Palafrugell

0:33

Palamós

0:57

Sant Feliu de Guíxols

0:33

Llagostera

0:17

Cassà de la Selva

0:10

Riudellots

0:07

Pel que fa al recorregut, la Comissió, partint d'un estudi tècnic del 2008 impulsat per la Diputació de Girona que va quedar en un calaix, s’avança a l’estudi que encarregarà la Generalitat i presenta la seva pròpia proposta. Aquesta preveu una secció de 69 km de nova construcció paral·lela a la carretera, que uniria Flaçà amb Palafrugell passant per la Bisbal d'Empordà. Des de Palafrugell, resseguiria la carretera litoral fins a Sant Feliu de Guíxols i, d’allà, tornaria cap a l’interior fins a Riudellots de la Selva. Llavors, per acabar de tancar el cercle, proposen 26 km amb un tercer carril sobre les vies actuals de tren, que ja connecten Riudellots de la Selva amb Flaçà, passant per Girona. Part d’aquest recorregut, en efecte, ressegueix el traçat de l’antic Carrilet, que ara forma vies verdes per anar en bicicleta ; tanmateix, Molina aclareix que “fem la competència al vehicle privat de combustió, no a la bicicleta, que és complementària al tren-tram”. 

Un tren arribant a Cassà de la Selva en la dècada dels anys cinquanta.

Igualment, la Comissió també preveu una taula de durada aproximada dels trajectes, des de totes les estacions de l’anella fins a Girona. Cap d’aquests desplaçaments superaria els 60 minuts, així que iguala el temps de conducció en cotxe, millora amb escreix la durada de la xarxa d’autobusos actual i, també, ofereix una connexió molt pràctica amb les estacions de Girona o Flaçà per si es vol fer transbord i viatjar fins a Barcelona. 

stats