El pas gratuït per l’autopista al tram de Girona buida la N-II
Els establiments de la zona abaixen el ritme i miren d’adaptar-se a la nova realitat
MedinyàL’entrada en funcionament de l’enllaç de l’AP-7 a Vilademuls ha tret milers de vehicles de la N-II, que ara circumval·len Girona per l’autopista. El juliol de l’any passat es va completar el tram de 22 quilòmetres de franc, amb cinc accessos, entre Fornells de la Selva i Vilademuls. Com es podia esperar, ha afectat notablement els negocis a peu de carretera, sobretot en el tram entre Vilademuls i Medinyà, que en poc més d’un any i mig han vist que primer desapareixien els camions de gran tonatge i ara una part molt important del trànsit, que opta per passar per l’autopista.
“En el meu cas, el que més em va afectar és la desaparició dels camions. A les nits abans hi havia molt de moviment per aquí i ara no hi ha mai ningú”, explica Dolors Pérez, que fa 32 anys que està al capdavant de l’hotel-restaurant Medinyà. El mateix opina Lídia Selva, de l’snack-bar Medinyà, a l’altre costat de carretera: “Per sort, la veritat és que als matins i als migdies no hem notat gaire l’entrada en funcionament de l’accés de Vilademuls, però als vespres i a les nits ara fem zero”. L’snack Medinyà obre d’un quart de sis del matí a dos quarts de dues de la matinada i de moment s’ha adaptat a la nova situació reduint les hores del personal.
A la vora d’aquests dos establiments, encara que no tan a primera línia de carretera, hi ha el bar restaurant El Caliu. “Una patacada més que se suma a la crisi i després a la desaparició dels camions. Amb tot plegat, els dies de cada dia fem un 60% menys de menús que quatre anys enrere -diu el seu propietari, Joan Ferrer-. Nosaltres tenim la gran sort que els caps de setmana continuem treballant igual, però és com si fóssim un restaurant de muntanya, perquè la gent ve expressament, no perquè estiguem en un lloc de pas”, afegeix. “A Medinyà hem viscut sempre de la carretera i ara ens hem de fer a la idea que la carretera ha mort”, continua Ferrer, que assegura que amb la davallada de feina ha hagut de prescindir de dos treballadors, tot i que no pateix perquè el seu negoci estigui en perill de tancament.
La competència dels prostíbuls
No gaire lluny de tots aquests establiments de Medinyà hi ha el prostíbul La Paloma Blanca, que també es veu afectat per la baixada de clientela. “En els bons temps havíem arribat a tenir 120 noies al local, encara que la mitjana era de 80 o 90. Ara n’hi ha unes 20 o 25”, explica el seu propietari, Juan González, que porta el local des que va obrir, fa vint-i-dos anys. Com la resta d’establiments, ha notat la crisi i la desaparició dels camions, però en el seu cas també l’ha afectat l’obertura de grans prostíbuls uns quilòmetres més al nord de la Nacional II. “El nostre client sobretot és francès i ara té molta oferta a la Jonquera i als voltants. Per tant, no li cal fer tants quilòmetres com abans”, diu González, i afegeix que els camioners no eren una part gaire important de la seva clientela: “Esclar que en venien però no és el que més trobo a faltar. No eren gaire bons clients i alguns eren agressius. Amb els francesos no hi ha cap problema”. Malgrat tot, creu que el seu negoci té futur perquè “la gent es cansa de tot arreu i també es cansarà dels locals que ara estan més de moda, encara que ja no serà com abans, perquè qui vingui ho haurà de fer expressament i perquè ho conegui d’abans”.
La N-II, un aparador de primera
“Qualsevol negoci a la N-II té una publicitat molt potent. Per tant, et dediquis al que et dediquis, si passen menys vehicles t’afecta”, afirma Antoni Ros, que fa dues dècades que regenta la botiga El Rei de la Rajola. “Tot i que el producte que venc és diferent del d’un bar o un restaurant, hi havia camioners suecs o eslovacs que veien els preus i compraven material per a ells, perquè és més barat que als seus països. Un fins i tot en comprava regularment per revendre’l al seu país. Ara aquesta mena de client s’ha perdut”, explica Ros. I continua: “Havia arribat a estar deu minuts per travessar la carretera perquè era un continu de vehicles. Ara és un moment”. Amb tot, Ros reconeix que l’hostaleria està més afectada: “Em sap greu per a ells, perquè crec que estan condemnats, i si més endavant acaben fent el desdoblament de la N-II, aleshores sí que estarà tot mort”.
Accés complicat
Més al nord, a Terradelles, hi ha l’hotel-restaurant Sausa, amb més de 50 anys d’història. Després de completar l’enllaç, l’establiment ha quedat sense accés directe i per anar-hi cal sortir de la carretera i fer un enllaç d’uns 600 metres. “Hem d’esperar uns mesos per saber com ens afecta. Haurem de reformar el negoci i allà on ara hi ha el darrere obrir-hi la porta principal”, diu Marc Serret. Es queixa que no els han permès posar una senyalització més clara de com arribar-hi. “Si és per llei, d’acord, però llavors ¿com és que el camp de golf de Caldes de Malavella està perfectament senyalitzat? No és privat, també? ¿Uns sí i altres no?”, es pregunta. Serret confia que qui vulgui aturar-se a menjar o allotjar-se ho continuï fent però creu que el client de mig matí l’han perdut. A aquesta situació també hi ha qui hi veu el costat positiu. “Hem guanyat tranquil·litat d’una manera increïble. Ja ens tocava”, explica un veí de Medinyà.
