Hereus i pubilles del segle XXI

GironaLluny de ser una tradició retrògrada i estancada, el nomenament de l’hereu i la pubilla s’ha actualitzat per implicar la joventut amb el territori i la cultura catalana. En un origen, durant el segle XVIII i XIX, la pubilla era, en termes jurídics, la filla gran sobre la qual requeia l’herència quan la família no disposava de cap llinatge masculí. I, inspirant-se en aquesta figura del dret civil català, a mitjans del segle XX, durant el franquisme, es va instaurar el Certamen de la Pubilla de Catalunya, una gala en què es premiava una jove, fonamentalment per la seva aparença física i perquè s'adequava a la moral puritana del règim.

Evidentment, des de la mirada contemporània, aquesta celebració resulta anacrònica, caduca i masclista; tanmateix, actualment, el pubillatge, sense oblidar la importància dels orígens i el passat, ha sabut renovar criteris i funcions per mantenir-se vigent i atractiu entre els joves d’avui. I és que, en els més de 300 municipis que encara celebren aquesta tradició, l’elecció de la pubilla –i també de l’hereu– no té a veure amb criteris físics o morals, sinó que, per damunt de tot, es valora el coneixement i la participació activa dels candidats en la cultura i la història del seu poble. És, per tant, una celebració que va més enllà de l’ornament de la banda per convertir dos joves en actors implicats en l’agenda del municipi i els seus costums, a més de ser els seus representants públics arreu de Catalunya.

Aquest canvi de paradigma s’explica principalment a partir de l’impuls de Foment de les Tradicions Catalanes, entitat nascuda el 1979, que en els últims anys ha treballat per revalorar el paper de la pubilla i per sumar-hi la figura de l’hereu, inexistent fins a l’any 2000. En paraules del president de l’entitat, Gil Vilarrasa, “l’objectiu de Foment ha estat culturitzar el pubillatge, substituint els mèrits arcaics i frívols del passat per realçar el coneixement i la responsabilitat pública dels elegits”. Com a resultat d’aquesta tasca cada vegada més consolidada, Foment va rebre el Premi Federació de l’Any 2021 a la gala de l’Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk), celebrada diumenge passat, 28 de novembre, a Lloret de Mar.

Un test de cultura catalana

Per donar el tomb cultural a un certamen originàriament anodí, Foment suggereix als municipis una sèrie de “preguntes d’examen” sobre cultura catalana per avaluar amb més rigor els joves candidats d’entre 16 i 23 anys. D’aquesta manera, establint unes bases comunes a tot el territori malgrat les particularitats de cada població, els hereus i pubilles dels diferents municipis poden concursar també per ser representants de la comarca. I, en aquest nivell, la prova, oral i escrita, puja de dificultat i ja no entra en joc la votació popular que la majoria de pobles mantenen en la seva elecció. Llavors, els representants del certamen comarcal opten igualment al títol d’hereu i pubilla de Catalunya, amb un examen final gestionat només per Foment de les Tradicions, que es resol en una gala que també assigna els representants de comarques barcelonines, tarragonines, lleidatanes i gironines.

La Selva, ambaixadora de les comarques gironines

Tot i que el Maresme i la Catalunya Central són les regions on el pubillatge viu més arrelat, les comarques gironines sumen cada vegada més poblacions a la iniciativa, amb la Selva, l’Alt Empordà i la Garrotxa com a comarques més representades. De la Selva, i concretament de Maçanet de la Selva, provenen dos dels últims hereus i pubilles de les comarques gironines, que han ostentat els títols durant més d’un any a causa de la pandèmia: són Gerard Badia –hereu de Maçanet el 2019, fadrí de la Selva 2021 i recentment proclamat ambaixador de les Comarques Gironines 2021 el passat 24 d’octubre a Seva (Osona)– i Júlia Barceló –pubilla de Maçanet el 2018, pubilla de la Selva i dama de les Comarques Gironines 2019.

Contenta que no se l’avaluï per l’aparença física, Barceló destaca que va trobar “especialment difícils les preguntes de l’avaluació escrita del certamen comarcal, amb qüestions com saber el poble d’origen d’un jugador del Girona FC”. Badia, en canvi, recorda més complicacions en la prova nacional, ja que era molt més llarga i amb més competència: “Durant el viatge vaig haver d’estudiar la història i l’actualitat de Seva, ja que sempre surt alguna pregunta sobre la localitat on se celebra l’acte, i la vaig encertar”, explica. Exàmens a part, Badia i Barceló, donant veu al sentiment estès entre els participants de totes les generacions, coincideixen en definir el pubillatge, des del nivell municipal al nacional, com una experiència “profundament enriquidora, per conèixer i involucrar-se a fons amb la gent i el territori més proper i per descobrir nous amics i racons arreu de Catalunya”.

Un càrrec públic i institucional

Pel que fa a les tasques que duen a terme l’hereu i la pubilla del poble, Natàlia Figueres, alcaldessa de Maçanet de la Selva, explica que, a diferència dels inicis de la tradició, “els joves escollits no són mers acompanyants en els actes de l’any, sinó que se’ls convida a treballar amb les entitats del municipi, per fomentar i donar a conèixer les tradicions catalanes”. A més, afegeix Figueres, són també una “cara agradable, responsable i implicada en l’àmbit local que ens dona a conèixer i ens promociona de cara a la resta de poblacions del país”. Per aquesta responsabilitat pública i social, Gil Vilarrasa certifica que el pubillatge representa una “magnífica inversió municipal per tal de fomentar al mateix temps polítiques de turisme, joventut i cultura popular”.

L’alcaldessa de Maçanet de la Selva també es mostra satisfeta amb la iniciativa perquè molts dels antics hereus i pubilles, un cop esgotat el seu nomenament, continuen vinculats directament amb el teixit associatiu i popular que havien generat, fins i tot assumint responsabilitats en manifestacions, declaracions o actes públics de tot tipus. En aquesta mateixa línia s’expressa Vilarrasa, que, a més de president de Foment, actualment també és regidor de Seva, d’on va ser hereu fa 10 anys: “El creixement personal dels membres del pubillatge és inqüestionable i la majoria arriben a ocupar càrrecs públics importants, perquè t’ensenya a adquirir compromisos en un col·lectiu de joves obert i format”. Ho corrobora Júlia Barceló, ja que, després d’exercir com a pubilla, forma part del partit polític local Som Maçanet i espera algun dia arribar a ser regidora del seu poble.

1.000 persones a la Garrotxa

Tot i la centralitat de la Selva en la representació nacional de les comarques gironines, la comarca de Catalunya amb més participació ciutadana és la Garrotxa, capaç de reunir prop d’un miler de persones en la festa comarcal. Ara bé, tot i que no està totalment desvinculat de les iniciatives de Foment de les Tradicions Catalanes, el pubillatge garrotxí es regeix pel seu propi funcionament, de manera que els seus representants rarament fan el salt a les trobades i els actes provincials o nacionals.

Dirigit pel Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot (CIT), el sistema d’elecció que proclama els hereus i pubilles de la Garrotxa i de la ciutat d’Olot tampoc té res a veure amb un concurs de bellesa, sinó que igualment s’examina els concursants amb un test de cultura catalana. La diferència és que aquí els resultats de la prova es fan públics i els habitants de les poblacions garrotxines puntuen els candidats segons les seves respostes, amb una nota mitjana que proclama els guanyadors. Per al traspàs s’organitza un sopar multitudinari, amb un miler de persones provinents de tota la comarca, que aquest any, per les restriccions de la pandèmia, es va reduir a 300 assistents, el 13 de novembre.

Per a Josep Andrés, president del CIT, la gran acollida popular demostra que aquesta no és una tradició “obsoleta, sinó tot el contrari, plena de futur, ja que les noves generacions són els màxims protagonistes d’aquesta celebració”. “¿Com que és un costum de fa 50 anys vol dir que ara ja no té vigència? Al revés, significa que cal adaptar-lo per mantenir-lo viu i no perdre les arrels!”, diu el responsable del CIT. Així també ho defensen els germans Adrià i Júlia Plana, representants de Begudà elegits hereu i pubilla de la Garrotxa, que viuen en un entorn en què “pràcticament tots els amics de la colla del poble i rodalia han estat hereus o pubilles en algun moment”.  Els germans afegeixen: “A l’espera de conèixer el protocol i quines activitats ens encomanen, afrontem aquest any amb ganes de gaudir de les tradicions catalanes i feliços de representar la terra que estimem i on hem viscut sempre”.