Joves que aconsegueixen saltar les fronteres invisibles

Ala ciutat de Girona hi ha des de fa força anys dues línies urbanes d’autobús que duen fins a Salt: la L3 i la L4. Fa només dos mesos que se n’ha obert una altra, la L9, que uneix Salt amb el campus universitari de Montilivi. Això sí, amb un sol servei cada hora. Quan travesses els carrers -sense cap encant especial- que separen aquestes dues poblacions del Gironès, si ets observador, t’adones que travesses una frontera, invisible, sí, però un límit. Sobretot és una barrera mental, ja que molta gent accepta certs estereotips, encara que puguin ser falsos. Sobre Salt hi ha força biaixos intel·lectuals, no demostrats, però que molta gent acaba acceptant.

Quan el 2013 em vaig incorporar com a professor al meu nou institut, a Salt, no van ser pas pocs els qui em donaven el condol i s’entristien “pel que m’havia passat”. En realitat, jo ho havia demanat. La Siham, una jove universitària de dret, dona ànims pel que fa a l’educació al municipi i en té una visió optimista que contrasta amb els estereotips: “Des de la meva perspectiva, l’educació a Salt va molt bé: hi he cursat tots els meus estudis fins a segon de batxillerat i n’estic d’allò més contenta”. Tot i així, els prejudicis existeixen, en una mena de percepció col·lectiva injusta i perversa: Salt seria “un forat”.

Girona i Salt són dos municipis adjacents sense solució de continuïtat: no hi ha camp entremig, només un carrer, un semàfor o un pas de vianants. I, tot i això, analitzant algunes dades del 2017 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), veiem que Girona té gairebé 100.000 habitants i Salt, uns 30.000, però molt més concentrats (la densitat puja a 4.500 habitants per quilòmetre quadrat a Salt, mentre que a Girona és de 2.500). En educació, entre els més grans de 16 anys hi ha un 27% de gironins amb titulació universitària, mentre que entre els saltencs són un 11%. En el primer cas, només un 7% no té cap titulació; a Salt és més del 15%. Fins aquí tot sembla donar la raó a la tesi de “germà ric / germà pobre”, oi?

Sense diners per al bus

Però algunes dades són encara pitjors: el 50% dels que viuen a Salt han nascut fora de Catalunya i un 33% no tenen la nacionalitat espanyola, mentre que a Girona els estrangers només són un 18%, la meitat en proporció. He tingut alumnes que no agafaven l’autobús perquè no disposaven de diners per al bitllet o l’abonament i caminaven cada vegada els més de quatre quilòmetres que hi ha entre Salt i la seu universitària.

De fet, hi ha menys recursos econòmics: la renda familiar disponible bruta (RFDB) -que inclou impostos i prestacions socials- és, a Salt, d’11.200 euros per habitant, mentre que a Girona s’enfila fins als 16.800, com la mitjana de Catalunya. I hi ha més dèficits: coneixement del català, contactes per trobar feina, durada de l’atur, etc. Això consolida una frontera invisible, sense check points o filats.

El que la Meryem, en Marcos, la Lina o la Wissal, amb d’altres, volen canviar són les conseqüències tòxiques de tot això. Són joves, i s’hi enfronten amb fets, amb compromís. Els que viuen a Salt poden ser potser, estadísticament, més pobres, o dur “més motxilles” a sobre, però n’hi ha que experimenten que és una ciutat d’èxit, se’n surten amb els estudis i creuen que el futur pot ser formidable. Per això va néixer, ara fa un any, el Fòrum d’Estudiants de Salt (salt.cat/forumestudiants), promogut per universitaris, alumnes de cicle formatiu de grau superior (CFGS), graduats recents, docents, etc., i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Salt.

Pocs recursos per a l’educació

La Lina va arribar a Salt fa sis anys. Ara està estudiant tercer d’econòmiques. Admet que “força famílies immigrants tenen un estatus social baix i potser poden destinar pocs recursos a l’educació dels fills -ja sigui en l’àmbit acadèmic o extracurricular-, també perquè sovint cap membre de la família ha pogut cursar mai estudis superiors”.

L’Èric, que també havia arribat a Salt des d’una altra ciutat i ara estudia mecatrònica a l’EUPLA (Saragossa), destaca “els avantatges dels centres educatius de Salt respecte a d’altres”: “La diversitat permet establir relacions que ens enriqueixen culturalment”. Tots ells, com la Sheila, que estudia un CFGS d’integració social, o la Raquel, que ja és a quart de dret, valoren els objectius del Fòrum. “Cal acabar amb els prejudicis en relació amb l’educació i altres aspectes a Salt: hi ha èxit educatiu”, afirma la Raquel.

Es pot arribar lluny

En Marcos, que ara està fent una estada Erasmus a Oldenburg (Alemanya), estudia quart d’arquitectura a la UdG. Ell és, juntament amb l’Amina, la Raquel, la Siham, la Wissal i alguns més, un dels fundadors del Fòrum. Tots ells s’adonen, com diu en Marcos, “que l’educació a Salt va bé, però s’enfronta a situacions més complexes que les que es donen en altres localitats”. Les escoles públiques de la vila tenen més d’un 90% d’alumnat immigrat, i sembla que fins ara no hi ha hagut prou actuacions decidides per resoldre aquesta hiperconcentració.

Un impuls als estudis superiors

El Fòrum és una plataforma amb una doble intenció: la primera és fer visible l’èxit educatiu de Salt i com s’accedeix als estudis superiors, i la segona és compartir experiències que inspirin i orientin altres joves cap a l’excel·lència formativa. La població és jove, i en l’educació ens hi juguem el futur: cal saber que, tot i provenir de condicions socioeconòmiques modestes, es pot arribar lluny. Qui ja ha fet el camí és el més indicat per ajudar els més joves. Sovint es tracta de la primera generació que accedeix a la universitat.

Els joves que s’han incorporat més recentment a l’equip del Fòrum, com l’Álvaro, la Zoubida o l’Stephanie, entre d’altres, admeten que, tot i que ells fan més visibles els que se’n surten, també “fa falta interès i motivació dels joves”. L’Amina, que estudia quart de medicina, creu que l’exemple que donen és essencial: “Influirem de manera positiva perquè d’altres es puguin adonar que, si algú tan semblant a ells ha aconseguit el que s’ha proposat, per què no ho poden fer ells?”

Repensar el futur acadèmic

Salt, a part de comptar amb nombroses escoles, també té tres instituts de secundària -el Vallvera, l’Espriu i el Sunyer-, dos centres adscrits a la Universitat de Girona -l’EUSES i l’ERAM-, i la seu a les comarques gironines de la UOC i de la UNED, situades al complex cultural Coma Cros. La Meryem està entre els antics alumnes de batxillerat de Salt que des dels inicis formen part del Fòrum, i que juntament amb la Siham conduiran la III Trobada, prevista per demà a les Bernardes de Salt. La Meryem va néixer a Larraix (Marroc), es va incorporar perfectament al sistema educatiu català i ara estudia quart de dret. Pensa que els joves “han de ser ambiciosos i tenir força de voluntat per aconseguir els objectius que es proposin”. En aquest sentit, està convençuda que el Fòrum els ajuda “a canviar la manera de pensar sobre el futur acadèmic de cadascú”.

Eficaç ascensor social

El curs passat es van celebrar ja dues trobades. La primera va ser al desembre, sobre la creació d’aquesta xarxa d’estudiants i com enfocar el futur acadèmic. Aleshores va tenir una gran repercussió la ponència de l’escriptor i exprofessor Antoni Puigverd sobre l’educació com a “eficaç ascensor social”.

La trobada del mes de març, titulada Continuar estudiant i treballar, va revisar les ofertes i experiències de diferents àrees de coneixement per mirar de compaginar l’accés al mercat laboral amb els estudis. La de demà analitzarà la mobilitat estudiantil en un món global: Més enllà de les aules. Estudiants que es mouen és el títol de la ponència de Martí Anglada. També es presentaran recursos de mobilitat acadèmica i s’oferiran una desena d’experiències viscudes.

Feina a les aules

A banda d’aquestes trobades, els joves que col·laboren amb el Fòrum miren d’orientar altres estudiants, donar-los suport, acudir als instituts i compartir bones pràctiques. La Fàtima Zahra estudia segon del CFGS d’educació infantil i pensa que “l’educació no és el problema en si, sinó l’entorn al quals els nens i nenes de Salt estan exposats”. Ella s’ha implicat en l’equip de treball del Fòrum perquè està convençuda que es necessiten “les experiències dels saltencs que ho han aconseguit”.

A més de tots aquests nois i noies que donen suport i veu al Fòrum, n’hi caben molts altres. Els joves remarquen que hi pot col·laborar tothom que vulgui, sigui de Salt o no, perquè aquesta xarxa de joves compromesos amb l’educació i amb la voluntat de fer una societat millor va molt més enllà de les fronteres físiques de Salt.